Internacional

GRÈCIA

Estudiants grecs prenen els carrers per a lluitar contra la militarització de les universitats

En una setmana plena d'esdeveniments que atempten especialment contra la joventut, l'alumnat va sortir a prendre els carrers amb mobilitzacions per a reclamar contra reformes antidemocràtiques i l'avanç del militarisme conservador.

dilluns 25 de gener| edició del dia

La situació a Grècia des de ja una dècada és complicada, això no és cap novetat. Tanmateix, l’arribada de la pandèmia ha empitjorat una realitat que ja era dura. El govern conservador de Nova Democràcia liderat per Kyriakos Mitsotakis, va prohibir protestes i reunions als carrers utilitzant a la pandèmia com a excusa i reprimint manifestacions amb feroç violència. Mentrestant, els negocis obren les seves instal·lacions de bat a bat i l’Església Ortodoxa desafia les lleis de quarantena amb total impunitat i els seus sacerdots promouen teories conspiratives antivacunes dins dels centres religiosos.

Amb manifestacions a Atenes, Salònica i Patres, aquesta setmana milers van prendre els carrers amb cants antifeixistes, anticapitalistes i un enorme repudi al govern de Nova Democràcia. Com és habitual, la Policia va escalar la intensitat del conflicte amb violència innecessària, atacant amb gasos lacrimògens i cops a joves adults que es manifestaven de manera pacífica i marxant amb tranquil·litat.

21/1 Athens, Greece. Second and bigger students protest against the proposals of the right-wing government to introduce a police force inside public universities and other new education laws. from r/socialism

Com a part d’un panorama econòmic que fa ja una dècada sembla insalvable; amb un deute que s’espera que sigui superior al 200% del PIB, la reducció de drets laborals i la suspensió del pagament d’hores extres, és la joventut la que ha estat particularment perjudicada: amb una taxa de desocupació del 33% per a tots els menors de vint-i-quatre anys (ELSTAT, Autoritat d’Estadística Hel·lena), molts esperen un futur de fam o exili. Els problemes no acaben aquí per a la joventut, perquè el ministre de Defensa Nacional, Nikos Panagiotopoulos, va anunciar que estendrà el servei militar obligatori de nou a dotze mesos; decisió que és presa amb la intenció de tapar els números de desocupació i buscar intimidar al seu veí, Turquia. Però el problema no acaba aquí perquè, ni ben començat el 2021, el govern hel·lè va començar a tractar la creació d’unitats de policia especials per a militaritzar les universitats.

Aquesta és una mesura que ha creat particularment controvèrsia perquè remunta a l’any 1973, quan una gran mobilització popular contra la junta militar que presidia el país va ser reprimida amb violència per les forces de seguretat, torturant, arrestant i causant una massacre que va deixar 39 morts i més de 1100 ferits. En aquell fet que després seria conegut com "La revolta del Politècnic d’Atenes", l’Exèrcit Hel·lè va arribar a intentar trencar la tancada a la universitat travessant les seves portes amb un tanc de guerra. Després d’aquest vergonyós fet i des de la caiguda de la junta en 1974, és la llei la que li impedeix a les forces de seguretat ingressar als campus universitaris. Ara, en el 2021, l’intent d’abolir aquesta llei i calcigar les conquestes populars ha causat un enorme rebuig per part de l’alumnat.

Però el problema de l’entrada policial a les universitats no acaba aquí, perquè com han assenyalat múltiples organitzacions antiterroristes —que lluny estan de donar suport a causes d’esquerra—, el món està sent víctima d’una creixent infiltració d’ultradreta en les forces de seguretat; a Grècia, pinxos del partit neonazi "Amanecer Dorado" formen part de les files de la Policia. Desafortunadament, el país hel·lè no està sol: Alemanya lluita contra una escalada de màfies ultranacionalistes en les seves forces de seguretat, Ucraïna incorpora a batallons neonazis a les formacions de la seva Guàrdia Nacional i als Estats Units vam poder veure a diversos agents obrir-li les portes als manifestants dretans pro-Trump que van prendre el Capitoli. Els estudiants saben que permetre a la policia a les aules és també permetre l’entrada de violents uniformats que ja han matat, violat i torturat a membres de minories i dissidents polítics.

Com sentir-se segurs en una casa d’estudis quan un nazi armat vigila els teus moviments? Més encara, com culpar a l’alumnat grec de saltar-se la seva quarantena i tornar a prendre el carrer? Els governs capitalistes són incapaços d’aplicar les seves reformes sense la complicitat de les seves forces repressives. On està la llibertat que professen els capitalistes quan ells els imposen a la població una vida de treball precaritzat i insalubre sota l’amenaça de la fam i la bota policial estrenyent-los el coll? Les contradiccions es fan òbvies quan es nota que els governs que han lluitat sistemàticament contra l’immigrant, les minories i la classe treballadora, avui es troben nus i còmplices d’una infiltració feixista en les estructures de govern: malgrat les seves mentides, l’enemic sempre va estar endins i no fora.

Aquesta no és només una lluita universitària, sinó una lluita activa pel futur d’una generació que es nega a ser un engranatge més en una maquinària i que busca ser propietària del seu propi destí. Són els estudiants, i no les corruptes institucions, els que salten en defensa d’una causa tan noble com la democràcia estudiantil. I què millor que un grec per a lluitar per aquestes causes: democràcia en el govern, democràcia en les universitats, democràcia en el treball, democràcia als carrers i solidaritat amb els braus estudiants hel·lens, sempre.




temes relacionats

Mobilització estudiantil   /    Moviment estudiantil   /    Grècia   /    Internacional

Comentaris

Comentar