Més de 750 treballadors i joves s’han reunit aquest estiu en les diferents escoles i esdeveniments d’estiu dels grups que integren la Fracció Trotskista a França, Estat espanyol i Alemanya. La reunió més important va tenir lloc a França amb l’objectiu de compartir debats i armar-se teòrica, estratègica i políticament, més de 500 persones van participar de la Universitat d’estiu de Révolution Permanente a finals d’agost. L’entusiasme que genera en centenars de joves i treballadors el projecte de construir un partit revolucionari a França és també una conquesta per a tot el nostre corrent internacional.

Poc abans, s’havien reunit 120 joves i treballadors en el campament del grup RIO d’Alemanya i altres 125 persones en les dues escoles d’estiu del CRT realitzades a Madrid i Barcelona el mes de juliol. Diversos companys de la FIR d’Itàlia es van sumar als esdeveniments, mentre que a França també va ser present un grup companys trotskistes de Corea i diversos militants provinents de Suïssa. Els actes van comptar amb la participació internacionalista de delegacions de la Fracció Trotskista d’Europa i Amèrica Llatina, com un company del PTS d’Argentina que va estar en els debats a França, i un representant de Left Voice dels Estats Units que va ser part de la de Barcelona.

De conjunt, van ser jornades intenses, amb múltiples activitats per al debat i la formació, així com espais per a la trobada fraternal i la diversió. Durant diversos dies, treballadors de diferents sectors i joves precaris, estudiants universitaris i secundaris, van intercanviar idees en desenes de xerrades i tallers. Es van abordar temes d’actualitat com la guerra d’Ucraïna i el rearmament imperialista, la crisi inflacionària i la necessitat d’un programa de sortida obrera i antiimperialista a la crisi, i també una reflexió sobre els desafiaments de l’esquerra revolucionària a Europa i a nivell internacional. Diversos tallers van estar dedicats a la formació en el marxisme, en qüestions com l’estratègia socialista, les elaboracions de Gramsci i Trotsky, elements d’economia marxista per entendre l’explotació capitalista, o els debats sobre temes de gran actualitat com la interseccionalitat, el feminisme i l’antiracisme des d’un punt de vista marxista. També van generar molt d’interès les xerrades dedicades al canvi climàtic i les catàstrofes que genera el capitalisme. D’igual manera, van ser molt concorreguts els tallers que van debatre sobre lluita de classes i les tasques d’organització en el moviment obrer, amb la presència de diversos protagonistes d’importants lluites recents, com ferroviaris, conductors de busos i treballadores de neteja d’estacions de trens a França, portuaris d’Hamburg a Alemanya, o joves precaris que s’organitzen en cadenes de menjar ràpid, call center i l’educació a l’Estat espanyol.

La important quantitat de joves en totes les conferències, amb molta avidesa per formar-se i conèixer les idees del marxisme, mostra que hi ha una nova generació que no tenen res a agrair-li a aquest sistema capitalista i que vol lluitar per una sortida revolucionària al costat de la classe treballadora. Les escoles van mostrar un gran entusiasme i moral militant en centenars de joves.

La gran Universitat d’estiu realitzada per Révolution Permanente en un bell lloc als Alps va ser un important èxit per a tot el nostre corrent internacional. Una mostra del salt que està donant aquest grup després de la seva expulsió de l’NPA i de la gran campanya per la candidatura presidencial d’Anasse Kazib. Confirma a més que els avanços que s’han donat en l’organització de nous militants del moviment obrer estan lligats a la participació decidida en la lluita de classes. Quelcom que marca una diferència important amb altres grups de l’esquerra francesa, en els quals el rutinarisme, el conservadorisme o el sindicalisme són moneda corrent. La Universitat d’estiu també va mostrar que Révolution Permanente s’està obrint un espai important en la joventut, contra el clima de resignació o individualisme al qual s’adapten els grups autonomistes i reformistes. En aquests dies, amb el reinici de les classes universitàries, s’està veient que les agrupacions estudiantils impulsades pels militants de RP i independents constitueixen el corrent més atractiu i dinàmica a l’esquerra del reformisme.

En un dels actes centrals, Anasse Kazib va destacar la urgència de construir un partit revolucionari ja que l’inici del nou curs polític està marcat per la guerra, la inflació i la crisi climàtica. Com a balanç de l’escola d’estiu, Anasse va expressar l’alegria de tots els presents: “És motiu d’orgull des d’un punt de vista quantitatiu, però també qualitatiu per a les delegacions internacionals aquí presents, la gran quantitat de joves i també de militants obrers que han demostrat lo valuosos que són en les experiències de la lluita de classes durant els últims cinc anys. També m’agradaria dir-los quant ens impacta la qualitat d’intervencions i intercanvis en els diversos tallers.”

Anasse també va assenyalar que “només a través de la lluita revolucionària i internacionalista, a través de la democràcia obrera, podem posar fi a aquesta barbàrie del capitalisme en la que animals i humans es cremen en incendis forestals o moren de fam i sequera.”

I respecte al profund internacionalisme que és senyal d’identitat del programa revolucionari, va afirmar: “La crisi climàtica és una vegada més la confirmació, com ocorre amb les guerres, la inflació o fins i tot la crisi sanitària, que no hi ha fronteres i que la nostra lluita ha de ser internacionalista, anticapitalista, antiracista i antipatriarcal. No podem acceptar la idea que s’està fent la transició ecològica aquí quan, en altres països, empreses com Total estan arrasant pobles a Àfrica o destruint les aigües subterrànies d’Algèria per obtenir gas d’esquist. No hi ha lluita pel clima, si no lluitem de la mateixa manera contra l’imperialisme francès, que no té problema a prohibir el glifosat, excepte a les Antillas.” Anasse va tancar la seva intervenció fent una crida a tots els presents a sumar-se al desafiament de construir un partit revolucionari a França. El clima a la sala i les reaccions posteriors de molts dels presents van confirmar el gran entusiasme per aquesta proposta. Révolution Permanente ha iniciat el procés fundacional d’una nova organització trotskista a França, que culminarà amb la realització del seu primer Congrés a finals d’enguany.

Per part seva, el campament de RIO a Alemanya, així com el seu recent Congrés, van mostrar una nova dinàmica del grup. És especialment valuós que desenes de joves i treballadors estiguin prenent en les seves mans el difícil desafiament de construir un grup trotskista en el cor de l’imperialisme alemany.

Els companys i companyes de RIO han aprovat en el seu recent congrés importants resolucions. Entre elles, llançar una forta campanya d’agitació amb un programa antiimperialista, contra la guerra i el rearmament de l’imperialisme de l’OTAN, contra la inflació i per l’expropiació de les empreses d’energia. També es proposen aprofundir la lluita ideològica i política contra el reformisme del partit Die Linke i portar endavant una ofensiva des de les idees del marxisme a través del rellançament de la seva revista teòrica. Al mateix temps, venen participant en el suport a fenòmens de lluita com els portuaris d’Hamburg i en reagrupaments de sectors obrers. I destaquen la importància de comptar amb un programa d’independència de classe i antiimperialista, que tingui en compte les demandes dels sectors més oprimits com els refugiats, els migrants i les dones, contra el xovinisme corporatiu de les direccions burocràtiques dels sindicats. Tal com va assenyalar una companya durant les sessions del seu Congrés, a RIO estan orgullosos d’estar fent passos endavant per a l’emergència d’un grup trotskista a Alemanya. “Estem avançant en la construcció d’un corrent socialista revolucionari a Europa” va assenyalar amb orgull una companya durant el Congrés.

A l’Estat espanyol, les escoles d’estiu a Madrid i Barcelona van mostrar també una important presència juvenil i la militància de nous sectors de treballadors. Les escoles es van fer poc després de la cimera de l’OTAN a Madrid, on els Estats imperialistes van aprovar el major rearmament i ofensiva imperialista des de la Guerra Freda, en el context de la Guerra a Ucraïna, i quan s’ha obert una important crisi econòmica i social. El govern “progressista” de Pedro Sánchez ara es prepara per aprovar uns pressupostos militaristes sense precedents, un altre gripau que s’empassa el reformisme del PCE i Podemos. Per això, diverses xerrades van estar dedicades a reflexionar sobre com construir una alternativa socialista i revolucionària enfront dels governs imperialistes i els corrents reformistes. Una alternativa necessària i cada vegada més urgent, enfront d’un sistema que només promet més guerres, fam i catàstrofe climàtica. En aquest sentit, es va reflexionar sobre els desafiaments del CRT en el pròxim període per establir les bases d’una esquerra revolucionària amb un programa antiimperialista, anticapitalista i de classe enfront de la fallida del neo-reformisme i el creixement de l’extrema dreta.

En els primers dies d’octubre, el CRT realitzarà una conferència per aprofundir un projecte audaç que proposi als sectors d’avantguarda i l’extrema esquerra construir un pol anticapitalista i socialista, per reagrupar forces darrere d’un programa d’independència de classe. La conferència també debatrà com impulsar un gran moviment juvenil revolucionari i desplegar una forta ofensiva ideològica des del marxisme, al mateix temps que es busquen les vies per organitzar des d’Esquerra Diari i Izquierda Diario a més treballadors i treballadores. En aquests dies, amb el començament de les classes a les universitats, les assemblees obertes de l’agrupació Contracorrent al costat de Pan y Rosas estan sent un èxit, amb moltíssims joves interessats en les propostes d’una joventut revolucionària.

A Itàlia, un grup de joves militants estan fent passos en la tasca de construir un grup revolucionari en una situació difícil, marcada ara per l’ascens de l’extrema dreta, que possiblement formarà govern després de les eleccions del 26 de setembre. Des de fa diversos mesos han dedicat esforços al llançament de la revista Egemonía que ja compta amb 3 números publicats en paper i s’ha presentat en diverses ciutats d’Itàlia, així com al diari La Voce delle Lotte, com a part de la Xarxa Internacional La Izquierda Diario. En resposta a la crisi de l’esquerra i a l’evolució populista d’una part d’ella, van fer una crida a la formació d’un front anticapitalista. Van participar en l’onada de lluites dels combatius treballadors de la logística, especialment a Roma. En els últims mesos han intervingut en processos d’organització i lluita com el moviment Insorgiamo, que va sorgir després de la presa de la fàbrica GKN de Campi Bisenzio (als afores de Florència).

De conjunt, tots aquests avanços són una important conquesta per al nostre corrent trotskista internacional, que té el desafiament d’obrir nous territoris per al socialisme internacionalista i revolucionari.