El 2 de maig, el lloc web "Político" va filtrar un leak amb l’esborrany d’un document del Jutge Alito que serà discutit en la Cort Suprema cap al mes de juliol, tirant enrere Roe vs. Wade, el precedent legal que en l’àmbit federal prohibeix als estats criminalitzar l’avortament, en un atac històric sobre els drets reproductius als Estats Units.
Els contorns d’una situació dinàmica
Aquesta filtració es dóna en el context de la crisi política del govern de Joe Biden, que no ha pogut passar cap de les seves iniciatives en el congrés després dels plans d’estímul i infraestructura post pandèmia i no ha pogut recuperar els índexs d’aprovació del 2021, ni tan sols amb la seva política enfront de la guerra a Ucraïna que compta amb el consens bipartidista i la passivitat general de les masses.
La situació de conjunt és molt dinàmica. La sinergia entre l’agenda internacional del règim concentrada a Ucraïna i el rearmament de l’OTAN, d’una banda, i la convulsivitat política i social domèstica per un altre, plantegen la possibilitat d’un estiu calent.
Cap a les eleccions intermèdies de novembre, tots dos partits ja estan fent càlculs polítics. El Partit Demòcrata, que va tenir un pobre acompliment en les eleccions locals i estatals del 2021, tem perdre la feble majoria amb la qual compta en les dues cambres. Les intermèdies també seran una prova decisiva per al trumpisme que espera demostrar-li al Partit Republicà, que Trump continua sent la seva figura més prominent cap a les presidencials del 2024 fent costat als candidats republicans que públicament qüestionen el resultat de l’elecció del 2020.
El desenvolupament d’un moviment de masses pel dret a l’avortament depèn en gran manera que aquestes sobrepassin la contenció demòcrata com al principi del Black Lives Matter (BLM), i que el Partit Demòcrata avaluï què és menys costós políticament, si mobilitzar o romandre passius amb el risc de ser castigats en les urnes enguany.
És un càlcul difícil, entre altres motius perquè els sectors tradicionalment proavortament que es mobilitzen es troben en les grans ciutats, històricament governades pel Partit Demòcrata i on les lleis estatals no es veuran afectades en l’immediat per tombar la fallada Roe. vs. Wade. Ara com ara mobilitzar a aquesta base social no sembla que vagi a transformar-se necessàriament en vots en els estats més compromesos per als demòcrates o els anomenats "estats vermells". Sense gaires sorpreses, el discurs del govern és que cal esperar a novembre i triar polítics proavortament en les intermèdies.
En última instància, una de les orientacions estratègiques de Biden una vegada cooptat el BLM era passivitzar el descontentament amb una combinació de concessions al moviment de masses, molta retòrica i la intervenció estatal per a reanimar l’economia, restablir les cadenes de distribució i contenir la inflació. Aquest pla és el que avui està en qüestió.
Una altra vegada, la lluita de classes
Si bé la lluita de classes era l’element més retardatari de la situació en general, però amb lluites estatals o locals importants de sectors del moviment obrer com els mestres de Minneapolisi ràbia que es va acumulant des de Striketober (com es coneix a l’ona de vagues d’octubre de 2021) i la Gran Renúncia, la classe obrera va irrompre en la crisi política amb el triomf de l’Amazon Labor Union (ALU) a Staten Island i la marea de sindicalització en Starbucks. El més nou és potser que aquesta nova activitat en la classe obrera es combina amb alts índexs d’aprovació entre la població cap als sindicats i tots els drets elementals de la classe. Aquesta combinació és inèdita des que es va imposar neoliberalisme.
No és casual que el moviment obrer hagi trepitjat la taula a Amazon, la corporació que va duplicar els seus guanys durant la pandèmia i el símbol més nefast de l’avarícia capitalista i els superrics amb Jeff Bezos al capdavant. D’aquí ve que Chris Smalls hagi popularitzat encara més l’eslògan "eat the rich" ("menja’t als rics") que va escriure en la jaqueta que portava en el míting als afores de Staten Island. Ni que dir de l’efecte moral que va tenir haver-li imposat al gegant de la logística un sindicat organitzat per activistes i treballadors de base que al principi no tenien premsa, ni comptaven amb el suport de les burocràcies tradicionals, ni amb l’ajuda de l’ala progressista demòcrata.
Tant Amazon com Starbucks expressen l’emergència encara incipient però significativa d’un sindicalisme de base lligat al sanderisme, que està compost per la joventut precaritzada multiètnica, antiracista i antiopressió, i d’un nou activisme juvenil polititzat que veu en els sindicats una via per a millorar les seves condicions de vida o està organitzat en l’esquerra i té passió per organitzar a la classe obrera. D’alguna manera, aquesta joventut en la classe obrera i els moviments socials dels últims anys està començant a identificar la lluita contra l’explotació i l’opressió com una sola, producte de l’experiència durant la pandèmia i el BLM, reconstituint orgull de classe i odi als patrons.
Després del cop d’efecte que va ser guanyar l’ALU, al davant es va perdre la votació davant el No contundentment (360 vots pel sí contra 680 vots pel no), gràcies a la intensificació de les pràctiques antisindicals, d’una banda, i al fet que aquesta vegada l’organització de base va ser molt més feble i la política de pressió a l’administració demòcrata, que va culminar en una visita a la Casa Blanca el 4 de maig –en la qual Biden no es va comprometre en res– va prevaler.
El triomf de l’ALU també va colpejar a la burocràcia tradicional que es va reubicant a la calor d’una major agitació en les bases sindicalitzades i ara en la generació O (precaris). Concretament, es va enfortint l’ala esquerra representada per Sarah Nelson del sindicat d’hostesses que ambiciona la direcció de l’AFL-CIO i en certa manera per la nova direcció dels teamsters que després de molts anys de "sindicalisme groc" ve girant a esquerra. Un dels mèrits de l’ALU va ser haver-li imposat a aquest sector de la burocràcia un míting al davant únic als afores del celler.
Els següents mesos són decisius per l’Amazon Labor Union que haurà de negociar el seu primer contracte amb la patronal. Aquesta no pot permetre que els treballadors li imposin un salari de 30 dòlars l’hora com està exigint el sindicat. La lluita de l’ALU amenaça el "model de negocis" del gegant de la logística atès que la seva estructura de distribució de mercaderies s’assenteixi sobre la súperexplotació de milers de treballadors que treballen al ritme dels robots. Per als capitalistes, el risc més gran és que la lluita de l’ALU inspiri a altres sectors i elevi les expectatives de tota la classe obrera. Per això la patronal ja està responent amb acomiadaments i represàlies contra els sindicalistes. La batalla a Amazon és una batalla per a tota la classe obrera.
La disputa per la fallada Roe vs. Wade se superposa a aquests nous desenvolupaments en el moviment obrer i reobre la crisi orgànica que romania latent mostrant les contradiccions més profundes que té el règim bipartidista als Estats Units. D’una banda, va tornar a mostrar descarnadament la polarització política i social i la ubicació de les diferents ales del règim. L’agenda republicana i de l’ultradreta cap a les eleccions intermèdies es basa en una forta ofensiva sobre els drets reproductius, els drets trans i els drets al vot, expressada en una sèrie de lleis ultres reaccionàries com "the anti gai bill" o les lleis contra l’anomenada "ideologia de raça" que ja van passar en diversos "estats vermells" de majoria republicana i prohibeixen l’ensenyament sobre el racisme i l’esclavitud a les escoles d’educació bàsica.
Fins al moment l’espectre del trumpisme i la seva base social –Trump es manté amb índexs d’aprovació que empaten amb els de Biden– és un fenomen dinàmic i amb possibilitats electorals cap a les eleccions intermèdies. Encara que l’aclaparadora majoria del Partit Republicà és antiavortament, el que guanya políticament liquidant Roe vs. Wade és Trump. En última instància això seria el resultat d’haver imposat a dos jutges durant el seu mandat deixant una Cort més a la dreta de la qual va rebre quan va començar el seu període presidencial.
Per la seva part el govern i el Partit Demòcrata estan en destrets. No estava en l’agenda de Biden haver de bregar amb un moviment de masses per drets reproductius al carrer i fins ara, els demòcrates estan cridant a mobilitzar de manera limitada clarament per a contenir. No obstant això, de no mobilitzar i actuar passivament, el Partit Demòcrata està en risc de perdre les eleccions intermèdies, ja que la seva base social tradicional és pro choice (pel dret a decidir), i hi ha prou insatisfacció amb el fet que Roe vs. Wade no va ser codificada (feta llei federal) durant cinquanta anys, quan en diverses ocasions els demòcrates tenien la majoria en les dues cambres. La codificació de Roe vs. Wade a més, va ser promesa de campanya de Biden al costat de la Pro Act. La classe mitjana blanca i educada no vol que els seus fills i filles manquin del dret elemental a decidir.
L’altra crisi institucional en curs afecta directament a la Cort Suprema, una de les institucions més prestigiades del règim polític que ve perdent legitimitat des de l’era trumpista i la designació de Kavanaugh, rutilant representant dels provida als Estats Units i acusat de violació.
La política del Sanderisme fins ara, va ser plantejar que la fallada Roe vs. Wade sigui codificat i portar-ho al pis del Senat fa uns dies sabent que no anava a passar producte de la tècnica d’obstrucció parlamentària del filibuster.
Els socialistes i l’emergència d’un moviment per drets reproductius als Estats Units
Des de la mitjanit del dia que el document d’Alito es va filtrar, en desenes de ciutats, centenars i milers d’activistes van sortir als carrers. La pressió era tan gran en xarxes socials que la Womens’ March va haver de convocar amb l’objectiu de fer accions simbòliques i llimar tot aspecte de combativitat. Left Voice va assistir a la mobilització de Nova York, que va comptar amb 3 mil assistents. El míting va ser un acte electoral pro demòcrata, la qual cosa va generar insatisfacció en els assistents, especialment la joventut. Les organitzacions socialistes presents, Left Voice, Socialist Alternative i col·lectius pro drets reproductius aconseguim convertir el míting en una marxa combativa en la qual ens va seguir la joventut en un festeig de mil persones fins a Washington Square, que va tenir gran repercussió en els mitjans.
A Detroit, Left Voice al costat de Detroit Will Breathe i organitzacions comunitàries organitzem una marxa independent el 7 de maig, a la qual van assistir més de mil persones.
Des del nostre lloc web i en els nostres centres de treball els membres de Left Voice estem agitant i discutint amb desenes de joves que és necessari partir defensar el conquistat –"We won’t go back"– és a dir que no podem permetre que tirin enrere la fallada Roe. vs. Wade, però que hem d’anar per més. Estem començant a lluitar amb els mètodes de la lluita de classes als carrers i des dels centres de treball i escoles agitant per Avortament Legal i Gratuït Ja, que sigui llei! Una llei federal que garanteixi l’avortament legal, segur i gratuït "on demand" i de fàcil accés per a les persones en tots els estats, sense cap restricció a l’estil de l’Esmena Hyde que impedeixi l’accés a l’avortament a les persones de baixos ingressos.
Estem agitant per a impulsar un moviment de masses independent i als carrers pel dret a l’avortament, prenent com a exemple Argentina, Irlanda i Colòmbia que ens van mostrar que podem guanyar. L’única manera d’avançar és organitzar-nos en els nostres llocs de treball, escoles, universitats i comunitats i prendre els carrers, organitzar aturs i vagues. Els demòcrates només van estafar a la joventut, les dones, els activistes LGTBI que van votar per ells i ens voldran portar a les urnes una vegada més, així que el nostre moviment ha de ser independent, als carrers i organitzat per comitès de base en tots els llocs de treball, però també a les escoles, universitats i comunitats.
En aquest esperit el 13 de maig organitzem la primera acció convocada per "CUNY for abortion rights" a Brooklyn College –CUNY és la universitat pública de Nova York, que compta amb 400 mil estudiants, mestres i treballadors–. "Cuny for abortion rights" és el primer comitè de base format per estudiants i treballadors, i que pretenem estendre a tots els campus.
La tasca del moment és lligar l’ona de sindicalització que sacseja a la joventut precària amb la lluita pels drets reproductius que està en el cor de l’anomenada Generació O. Els sindicats que ja existeixen, així com els que s’estan formant en la frescor de la lluita, han de lluitar pel dret a l’avortament. Els treballadors de Starbucks i Amazon estan mostrant el camí a continuar lluitant contra els caps multimilionaris i sindicalitzant els seus llocs de treball. Com diu el sindicat de Starbucks: "Tots necessitem sindicats per a lluitar pels nostres drets com a treballadors, però també per tots els drets que necessitem com a persones oprimides".
