Lluny del mite de la "democràcia més perfecta del món", el sistema electoral estatunidenc va ser dissenyat per a garantir l’alternança bipartidista de demòcrates i republicans, les dues cares de l’imperialisme estatunidenc. Per a explorar el sistema electoral democràtic burgès dels Estats Units, Claves Internacionales va entrevistar a Katerina Oziashvili, politòloga i professora de la Universitat Sarah Lawrence de Nova York; a Carmin Maffea, sociòleg i editor de Left Voice, de la Red nternacional La Izquierda Diario a Nova York; i a Juan Elman, periodista argentí especialitzat en política internacional.
Isabel Infanta: Un dels pilars del sistema democràtic és el dret al vot, que suposadament iguala a homes i dones davant la llei. Com consagra aquest dret la Constitució estatunidenca?
Katerina Oziashvili: És graciós perquè quan ensenyo sobre la política estatunidenca, una de les primeres preguntes que faig als meus estudiants és: la Constitució estatunidenca és considerada la constitució més democràtica del món pels estatunidencs, així que, què diu sobre el dret al vot? I els meus estudiants diuen "suposo que tenim el dret al vot" i per descomptat la resposta és que no diu res sobre el dret al vot, no li dóna a la gent el dret al vot. La gent sol dir que l’esmena 15 li va donar a la comunitat negra el dret a votar. No és correcte. Només diu que no es pot discriminar per motius de raça, la qual cosa és una distinció molt important. Els afroamericans han estat sistemàticament privats del dret de vot al llarg de la història estatunidenca després de l’aprovació de l’esmena 15. L’impost electoral, per exemple, va ser implementat després de l’aprovació de l’esmena 15. L’impost electoral bàsicament deia que cal pagar una suma per a poder votar, la qual cosa excloïa a tots els pobres, incloent-hi als afroamericans, per descomptat. Les lleis de registre [de votants], es poden veure com es van crear específicament a la fi del segle XIX i principis del segle XX amb el creixement de les ciutats, perquè l’única cosa que temien les elits era el proletariat. No van incloure en aquestes lleis les zones rurals on en realitat el frau electoral estava ocorrent.
Isabel Infanta: Impost electoral, lleis de registre. Com van evolucionar les fórmules per a la privació de drets als Estats Units?
Carmin Maffea: Els negres no podien votar durant l’esclavitud, però fins i tot després de l’abolició de l’esclavitud, per la necessitat de mantenir aquesta sèrie de privació de drets, es van introduir les anomenades "lleis Jim Crow" que van contribuir a la supressió del vot amb qüestions com a proves d’alfabetització que van ser explícitament desenvolupades per a assegurar que els negres recentment alliberats no puguin contribuir al procés electoral. Després de la "llei de drets de vot" de 1965 que va ser aprovada a causa del desenvolupament i radicalització del moviment de Drets Civils, l’Estat va ser forçat pel moviment de la classe treballadora i els negres als carrers, l’Estat va ser obligat a derogar les lleis Jim Crow, no obstant això es va adaptar, va haver d’adaptar-se a aquesta nova pràctica de subordinació i supressió de votants.
Isabel Infanta: El dret al vot no està consagrat en la Constitució estatunidenca, i a més existeix el que comunament es diu "supressió de votants". Què és això?
Carmin Maffea: És la pràctica d’impedir sistemàticament que la gent contribueixi al procés electoral a través del vot. Això ocorre d’una gran quantitat de formes, hi ha diferents formes en les quals això es fa. Primer, està el Col·legi Electoral, crec que és l’exemple més explícit. La raó per la qual això és inherentment antidemocràtic, la raó per la qual diem que hi ha "supressió dels votants" és que, diguem que un 25% de persones d’un estat van votar per un altre candidat, o van votar per un altre partit, no importa, el que guanya s’emporta tots els delegats. Si la majoria d’aquest estat vota per un candidat, ja està. I aquells altres que van votar per un altre candidat o el que sigui... és una llàstima. Hi ha molts altres, per exemple, el tancament dels centres de votació en barris de baixos ingressos predominantment negres i llatins. Va succeir a Geòrgia, on la gent es va veure obligada a esperar fins a 10 hores per a poder votar. I hi ha un altre problema que sorgeix d’això, el dia de les eleccions la gent no té el dia lliure, les eleccions són un dimarts. La gent es veu obligada a triar entre anar a treballar o anar a votar, i si ho penses profundament, això afecta més als treballadors de menors ingressos que són predominantment negres i llatins perquè no poden permetre’s el luxe de prendre’s el dia lliure de la feina i no poden permetre’s el luxe d’esperar 10 hores en la fila. Encara que els Estats Units té al voltant del 5% de la població mundial té com el 25% de la població carcerària mundial, i aquesta població carcerària és altament racialitzada, és desproporcionadament negra i llatina, i no pots votar mentre estàs complint la teva sentència, i si tens un delicte greu, que és quan passes fins a un any a la presó, si tens això en el teu registre, en molts estats no se’t permet votar en absolut.
Votar no és obligatori i per a fer-ho, és necessari un tràmit per a empadronar-se. Tenen prohibit participar de l’elecció persones amb antecedents penals, la qual cosa recau principalment sobre afro descendents i llatins a causa del racisme del sistema policial i judicial. També queden fora milions d’immigrants indocumentats. En el suposat "país de la llibertat" no funciona el vot directe. Els ciutadans voten electors, que després en una altra instància, un Col·legi electoral de 538 integrants, elegiran al futur president. La quantitat d’electors que té cada estat no és proporcional a la seva quantitat d’habitants i en la majoria dels estats el partit que té més vots, encara que sigui 1 més, s’emporta tots els electors, la qual cosa elimina la representació de les minories. L’elecció la guanya qui aconsegueix 270 vots electorals, la meitat més un. Això vol dir que no necessàriament el candidat que rebi la quantitat més gran de vots populars serà el guanyador, sinó el que obtingui la quantitat més gran d’electors en el Col·legi. Així va ser com en 2016 Donald Trump va poder assumir la presidència havent perdut l’elecció popular per 3 milions de vots.
Katerina Oziashvili: Per què pot passar que algú guanyi el vot popular i no obstant això perdi la presidència? El millor exemple, el més usual, és comparar Califòrnia amb Wyoming. Califòrnia és l’estat més poblat, Wyoming és l’estat més petit del país. Califòrnia té 55 electors i Wyoming té 3, el nombre d’electors per estat es calcula sobre la base del nombre de membres de la Cambra de Representants que té cada estat, que és proporcional a la població, més 2 senadors per estat. Com el Senat no és proporcional a la població, cada estat sense importar com de petit o gran sigui, té 2 senadors. És una clara violació de la igualtat política que significa que una persona té dret a un vot. Califòrnia té 55 electors i Wyoming té 3 electors. Califòrnia té 18 vegades el poder de vot de Wyoming, però té 57 vegades més població que Wyoming, la qual cosa significa que Wyoming té molt més poder en l’elecció del president que Califòrnia. I això és molt important perquè privilegia als petits estats rurals menys diversos a costa dels grans estats urbans més diversos, una vegada més, privant efectivament al proletariat i a la comunitat negra del vot. Així que si la majoria de la gent, 51% de la gent a Califòrnia voten, diguem, per un candidat demòcrata, aquesta persona aconseguirà els 55 electors i l’altre 49% que va votar en contra d’aquest candidat no obté res.
Isabel Infanta: A més dels mecanismes legals que deixen fora de les eleccions a milions d’habitants, sobretot dels sectors més explotats, hi ha altres mecanismes que poden incidir en la participació dels votants....
Juan Elman: Jo crec que certament hi ha una història d’exclusió, que és esclavitud, segregació, discriminació, si vols aquesta tríada. Això ho veiem en un sistema d’institucions que promouen la discriminació de persones de la comunitat negra. Jo crec que això redunda en la sensació que el sistema no funciona per a ells. Un no pot parlar de la comunitat negra perquè hi ha una gran part que votarà pel Partit Demòcrata, que va per a mi augmentar la seva participació, hi ha uns altres que votaran al Partit Republicà, i hi ha uns altres que no votaran. Si la pregunta és referent als què no votaran, sí, jo crec que aquesta sensació d’exclusió, de no ser part del sistema, ocupa un lloc important. Jo crec que això de la discriminació de l’Estat ocupa un rol en de la sensació de no sentir-se part. Llavors, si jo no em sento part, sento que el sistema està en contra de mi, per què votaré? Avui la mobilització no ve tant d’un component actiu, més que votar per Biden és votar contra Trump, i això que Biden no sigui un candidat que potser pot energitzar, sobretot a les bases, als sectors més joves, em sembla que és un factor a tenir en compte per a pensar per què potser hi ha molts joves, molts votants estatunidencs que no se senten seduïts pel candidat demòcrata, per més que la vicepresidenta sigui Kamala Harris, i que per descomptat això podria influir. La meva impressió és que aquest context de convulsió social i d’una elecció on clarament s’estan jugant moltes coses, jo crec que això pot portar al fet que la participació augmenti. Per més que augmenti, hi haurà un munt de gent que es quedi fora, tant com deies tu per aquest decreixement, que crec que és present, i crec que Trump és certament una reacció a això. Trump guanya incorporant gent a votar. Trump es presenta com alternatiu, algú que sanejarà aquest problema de desconfiança, de desinterès de ciutadans cap a la política, sobretot per les elits de Washington. Ell, quan promet això, aconsegueix incorporar això, vots abstencionistes que abans ni tan sols es donaven. Al que vaig és que el fenomen Trump és una resposta, un experiment que d’alguna manera crec que segueix i explicarà part d’aquestes persones que no votaran. Jo crec que la participació, com et deia, pel context crec que augmentarà, crec que serà millor. La pandèmia certament també és un tema perquè hi ha molta gent que potser no voldrà anar a votar, però jo et deia que hi ha vot anticipat, que hi ha vot per correu, amb la qual cosa les opcions estan, la meva impressió és que augmentarà, la qual cosa no sabem a priori a qui beneficiarà. Es diu que beneficiaria als demòcrates, jo diria que no ho sabem.
Isabel Infanta: L’any 2000, una fallada de la Cort Suprema estatunidenca va decidir la renyida elecció entre el candidat republicà George W. Bush i el demòcrata Al Gore, en favor del primer. Aquest fet on un poder no elegit pel vot popular va decidir l’elecció presidencial, torna a la memòria amb la nominació a la Cort Suprema de la conservadora jutgessa Amy Coney Barrett.
Juan Elman: La Cort Suprema pot tenir un rol en cas que hi hagi una disputa en alguns dels estats, és a dir, si hi ha una disputa com en el 2000 succeïa amb Florida. Això pot donar lloc a unes certes disputes o denúncies per irregularitats en un context, rubricat per un context com deia recentment, el president parlava de frau, i estem en un moment de molta convulsió. Això vol dir que la Cort Suprema podria tenir una veu a definir una o algunes d’aquestes disputes que sorgeixin en els estats, amb la qual cosa seria una decisió crucial. El que estem veient ara amb la votació, la possible aprovació de la nominació de Barret és d’una banda una mostra més de com funcionen aquestes institucions. Jo crec que aquest serà el procés de confirmació més polèmic. Els republicans tenen els vots, ho guanyaran poc molt probablement, i les audiències que estem veient ara certament ens donen la pauta que Barret té carències bastant importants. Recordem que l’últim candidat de Trump, Brett Kavanaugh, va tenir una sessió de confirmació molt polèmica, molt crispada també perquè va arribar amb diverses denúncies d’abús i assetjament sexual, i encara així els republicans ho van confirmar. Jo parlava de la polarització, de les regles no escrites, perquè avui és molt difícil que els senadors republicans, com els senadors demòcrates, diputats demòcrates i republicans trenquin les línies partidàries per a votar. En aquest moment és molt difícil que es trenquin les línies partidàries. Llavors aquí és molt fàcil: el president nomina, el líder aprova i es vota.
Isabel Infanta: El sistema electoral estatunidenc combina una sèrie de mecanismes antidemocràtics que, de conjunt, permeten l’alternança entre demòcrates i republicans. Què és el que aquesta alternança garanteix?
Carmin Maffea: Per descomptat que sabem que els partits Demòcrata i Republicà són tots dos partits del capital, això és molt clar, però es presenten de dues maneres molt diferents. Els republicans representen un discurs i interessos de dreta, que amenaça coses bàsiques com el dret a l’avortament i el dret al matrimoni gai i per tant els demòcrates es presenten com una alternativa altruista, com si fossin els defensors de la gent marginada i també tenen un suport general dels sindicats, però al final del dia, tots dos van reprimir al moviment Black Lives Matter, serveixen a la burgesia, ja sigui a través d’exempcions fiscals defensant l’atenció mèdica privatitzada o votant a favor de les guerres i intervencions imperialistes.
Isabel Infanta: Com va dir Juan Elman, moltes persones votaran al partit demòcrata perquè no guanyi Trump, com un "mal menor". Què passa amb els sectors a l’esquerra del Partit Demòcrata?
Carmin Maffea: La cooptació dels demòcrates liberals, en actuar com si tinguessin els interessos dels treballadors i els oprimits en el cor, acaben desviant molta energia dels moviments. Els demòcrates usant robes africanes i aprovant lleis a la llum de l’aixecament de George Floyd, però negant-se a desfinançar o abolir la policia, ni tan sols pensar-ho. Grups socialistes com el DSA van començar com l’esquerra de Bernie Sanders, però amb la campanya per ell dins del partit demòcrata, es van convertir en un grup que advoca perquè la gent pobra voti per Biden, que voti per l’arquitecte del sistema carcerari industrial, Joe Biden. Van abandonar qualsevol idea o qualsevol intent de desenvolupar la independència de classe a causa de la cooptació que esmentava abans pels demòcrates progressistes.
El principal país imperialista, que amb l’excusa d’exportar la democràcia al món envaeix països, inicia i finança guerres, té en el seu interior un sistema profundament antidemocràtic on fins a l’elemental dret a votar té innombrables limitacions, sobretot per a les minories ètniques i grans sectors de la classe treballadora negra, immigrant, precària.
Pots seguir el procés electoral i conèixer un programa alternatiu a aquest règim i a l’estat capitalista nord-americà a L’Esquerra Diari o Left Voice, a la Xarxa Internacional en anglès.
