×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Espanya és el setè exportador d’armes del món

En els últims deu anys l'Estat espanyol s'ha constituït com una potència en el sector de l'armament militar. En el primer semestre de 2020 les exportacions han aconseguit 22.544 milions d'euros.

Roberto Bordón

dijous 3 de març
Facebook Twitter

L’Estat espanyol hauria aconseguit 22.544 milions d’euros en exportacions d’armes en el primer semestre de 2020. Un negoci que ha col·locat al nostre país com el setè exportador d’armes del món i que compta amb el suport del govern de coalició PSOE-UP que ha gestionat, també durant la crisi del Covid-19, diferents mesures per a protegir aquesta indústria.

Una indústria que suposa el 7,8% del PIB industrial espanyol. I que ara que Espanya envia armes a Ucraïna de manera oberta, podria tornar-se més rendible gràcies als irònicament Fons Europeus per la Pau.

Un negoci secundat pel govern de coalició PSOE-UP que va fer costat a les diferents empreses del sector durant la crisi del covid-19 sota el relat de protegir l’ocupació. Així, Airbus va aconseguir les concessions de compra de quatre avions, 36 helicòpters i es finançaran altres programes; mentre que es va acordar la compra dels carros blindats VCR 8X8 demandats per l’Exèrcit de Terra, 384 en total. Això a més de l’ajuda directa a quatre empreses: Santa Bárbara, Escribano, Sapa i Indra. La primera d’elles amb enllaç al complex industrial militar nord-americà General Dynamics.

Unes iniciatives per part del govern de coalició que anirien en la línia de Brussel·les que els països europeus blindin les seves empreses estratègiques enmig de l’actual crisi econòmica. No obstant això aquest objectiu s’antulla difícil per les característiques concretes del sector al nostre país, degut, en primer lloc a l’emergència de nous competidors com la Xina, en segon punt a la necessitat de concentració del sector, a causa de la sofisticació i diversificació tecnològica que xoca amb el cas espanyol on el 80% de les 700 empreses que formen aquest sector són petites i mitjanes i finalment, que les necessitats de la guerra canviïn en el futur virant cap a una altra mena de productes.

Es tracta d’un sector, a més, relativament repartit per la nostra geografia, amb un 65% radicat a Madrid, però amb llocs d’importància com Airbus i Navantia a Andalusia, empreses al País Basc i Navantia a Galícia. En concret s’estima que suposarien 150.000 ocupacions en total.

Recentment, el PSOE va presentar iniciatives parlamentàries on plantejava la possibilitat que els contractes de Defensa havien de desenvolupar-se al nostre país. Argumentaven que caldria incorporar les tecnologies de defensa que no existissin a Espanya a través d’acords de col·laboració.

Una resposta que ja es dona en general en l’escenari internacional i que ha portat a les empreses de diferents països a formar cadenes de producció internacionals. L’objectiu de la Unió Europea amb el suport públic al sector giraria entorn d’aconseguir que aquestes cadenes es mantinguin dins del terreny de la Unió Europea.

Un lucratiu negoci al qual no li importen les víctimes ni els oprimits

Múltiples són les polèmiques que sorgeixen periòdicament referent a aquesta indústria, com va ser la venda de fragates a l’Aràbia Saudita, immersa en la invasió de Iemen, o com pot ser ara la venda directa d’armes a Ucraïna, la qual cosa suposa entrar per la porta posterior a un conflicte imperialista internacional.

Tanmateix, això no sembla molestar al govern de coalició PSOE-UP, aquest que s’autoproclama com el més progressista de la història. Ja que la venda d’armes no només ha rebut més suports, sinó que ni tan sols ha canviat pràcticament l’agenda dels seus compradors. A més de l’OTAN i a països europeus, que concentren el 70% de les vendes a Alemanya, el Regne Unit, França i Bèlgica, cal sumar-li venda a altres països com l’Aràbia Saudita. Aquest últim va ser el segon país aliè a l’OTAN al que més armes se li va vendre en 2020.

Un tema que no sembla generar majors conflictes interns al govern de coalició, on si bé Podemos hauria expressat una veu crítica en uns certs òrgans parlamentaris, la iniciativa no ha passat d’uns certs comentaris. La realitat és que la venda d’armes a països que oprimeixen diàriament a pobles estrangers ha continuat.

Fins i tot el govern s’ha permès reivindicar de manera cínica l’aprovació l’abril passat d’un reglament que hauria de servir-li en determinats països i moments, verificar el recorregut final de les armes venudes per a assegurar-se que no s’usin per a fins que xoquin amb els principis del govern espanyol. Una autèntica cortina de fum, perquè com assenyalen els experts el nostre país no compta amb els especialistes en el terreny necessaris per a avaluar correctament això.

Al que cal afegir-li, contradiu l’Aràbia Saudita els interessos del govern imperialista espanyol quan usa les armes que compra per a oprimir a un altre poble? Sembla que així és, sobretot per als qui es diuen anti imperialistes i continuen en el Consell de Ministres.


Facebook Twitter
Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques