×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

“Patriarcado y Capitalismo”, un llibre necessari pels debats actuals del feminisme

Èxit a la presentació del llibre de Cynthia Burgueño i Josefina L. Martínez a la llibreria La Central de Madrid. Andrea D’Atri, autora del pròleg, va conversar amb les autores. Feminisme, classe, diversitat, violència masclista i lluita anticapitalista, van ser alguns dels temes abordats.

EsquerraDiari.cat

dissabte 7 de desembre de 2019
Facebook Twitter

Amb la sala plena, es va realitzar la primera presentació del llibre “Patriarcado y capitalismo. Feminismo, clase i diversidad” de l’Editorial AKAL, que va arribar a les llibreries espanyoles a finals de novembre.

Jesús Espino, editor d’AKAL, va saludar a les autores i va destacar que aquest llibre es fica en debats de molta actualitat, i el fa amb fonaments i argumentant en temes difícils. “Un llibre fet en temps rècord i un tema molt necessari per a marcar fils que tenen com a protagonista a la classe, vinculada al feminisme”, va dir en la seva presentació.

Andrea D’Atri, feminista argentina i fundadora de l’agrupació de dones Pa i Roses, va assenyalar que ha estat encantada de prologar el llibre, ja que coneix a les autores des de fa molts anys, compartint una militància comuna en diferents països del món. Va destacar que es tracta d’un llibre militant i va recordar que el mateix dia que un milió dones argentines es trobaven lluitant pel dret a l’avortament, a l’agost del 2018 enfront del Congrés dels Diputats, Cynthia Burgueño i Josefina Martínez participaven en accions de solidaritat internacional des de Galícia i Catalunya, com a part d’un moviment de dones internacionalista.

A continuació, Andrea D’Atri va plantejar diverses preguntes a les autores sobre els temes que tracten en el llibre, generant un diàleg fluid. En primer lloc, la conversa va girar al voltant dels tòpics del feminisme neoliberal, que en les últimes dècades va construir un relat sobre els “sostres de cristall” i l’empoderament individual, mentre s’intentava despolititzar i treure radicalitat al moviment de dones.

Perquè mentre empresàries milionàries com Ana Botín del Banco Santander es situen des d’un feminisme neoliberal, milions de dones treballadores, joves precàries i estudiants, immigrants i pageses enfronten les conseqüències dels plans neoliberals i els governs que les apliquen, com a Xile, Bolívia, l’Equador o França.

Per part seva, Cynthia Lub va fer referència a la intersecció de classe i gènere, i la participació de les dones treballadores en nous processos de lluita i organització a tot el món. Diversos capítols de “Patriarcat i capitalisme” incorporen testimoniatges de dones treballadors i migrants, netejadores, treballadores de la llar, treballadores de call center, o lluitadores de vagues fabrils. Cynthia va explicar que en diversos capítols s’aborden debats teòrics, polítics i estratègics amb altres corrents del feminisme, tant les que pensen el gènere sense classe, com les que transformen a totes les dones en una classe sexual, construint un subjecte dona abstracte, com si fos possible esborrar les diferències que existeixen entre la banquera Ana Botín i Ana López, treballadora de les Kellys.

En el marc d’un ric intercanvi, es van recórrer diverses qüestions que estan en el centre del debat del moviment de dones i els moviments socials: quina és la relació entre patriarcat i capitalisme? com superar la fragmentació de la classe treballadora i donar compte de la seva diversitat, sense caure en posicions reduccionistes o economicistes? Com aconseguir la confluència entre les reivindicacions de tots els oprimits per una estratègia d’emancipació anticapitalista?

Com a conclusió, Andrea D’Atri va reprendre un fragment de la contraportada que assenyala el següent:

“Les dones treballadores i pageses han estat a l’avantguarda de grans revolucions i lluites socials. Ara, en els primers anys del segle XXI, amb una feminització del món laboral com mai s’havia donat, la classe treballadora té rostre de dona i el moviment de dones pot estar anunciant una recuperació més general de la lluita de classes contra el capitalisme patriarcal i racista. Aquesta és la hipòtesi d’aquest llibre, i també la nostra esperança.”

Aquesta hipòtesi ja s’ha començat a fer real, quan les dones treballadores, estudiants i pageses es troben en primera fila de la lluita de classes com a Xile, França, Colòmbia o l’Equador. Continuar debatent sobre quines són les estratègies per portar aquestes lluites a nous triomfs, es fa llavors més necessari i urgent que mai.


Facebook Twitter
Concentració a Plaça Sant Jaume "per una sanitat i educació pública i de qualitat"

Concentració a Plaça Sant Jaume "per una sanitat i educació pública i de qualitat"

Els serveis públics tornen a omplir els carrers amb força en la segona jornada de vaga

Els serveis públics tornen a omplir els carrers amb força en la segona jornada de vaga

Segona jornada de vagues d'Educació i Sanitat a Catalunya amb seguiment d'un 75% en personal sanitari

Segona jornada de vagues d’Educació i Sanitat a Catalunya amb seguiment d’un 75% en personal sanitari

Vaga Educació i Sanitat | Milers de persones clamen contra la precarietat i la degradació dels serveis públics

Vaga Educació i Sanitat | Milers de persones clamen contra la precarietat i la degradació dels serveis públics

El govern de PSOE i Unides Podem se sumen a l'enviament de tancs a Ucraïna

El govern de PSOE i Unides Podem se sumen a l’enviament de tancs a Ucraïna

Per frenar l'ofensiva privatitzadora de la sanitat: impulsem la coordinació i preparem una vaga general de tots els serveis públics

Per frenar l’ofensiva privatitzadora de la sanitat: impulsem la coordinació i preparem una vaga general de tots els serveis públics

Gran jornada de lluita contra Ayuso a la Complutense: centenars d'estudiants i treballadors protesten al crit de “Visca la lluita de les sanitàries!”

Gran jornada de lluita contra Ayuso a la Complutense: centenars d’estudiants i treballadors protesten al crit de “Visca la lluita de les sanitàries!”

Una sentència reconeix les 37,5 hores com a jornada màxima setmanal per a les empreses públiques

Una sentència reconeix les 37,5 hores com a jornada màxima setmanal per a les empreses públiques