Amb aquesta crida la joventut, els pensionistes preparen una nova mobilització que s’espera massiva a tot l’Estat espanyol. La menció especial als joves també es va poder veure a les xarxes socials en alguns vídeos molt emotius.

Aquest dia estan convocades manifestacions en més de cent ciutats espanyoles: una “marea pensionista” prendrà les places i els carrers. La irrupció dels pensionistes enfront del Congrés dels Diputats en el mes de febrer, desbordant les tanques policials, ja va mostrar la força d’un moviment integrat per un sector de la classe treballadora, els que han treballat tota la seva vida i ara no es resignen a ser tractats com a descartables pel govern i pel sistema capitalista.

La lluita dels pensionistes desperta simpaties en amplis sectors de la classe treballadora i el poble, perquè són els avis de tots, els que van lluitar fa 30 o 40 anys i que ara han de sortir novament al carrer per defensar no només la seva part, sinó també el futur de les noves generacions.

La indignació dels avis va esclatar davant el miserable augment del 0.25% de les pensions fixat pel govern, que no es correspon gens ni mica amb l’augment del cost de vida, s’ha de tenir en compte a més que els pensionistes s’han transformat en la principal font d’ingressos per a milions de llars, copejats per la desocupació dels seus fills o néts.

El govern vol ara supeditar un reajustament en les pensions al fet que l’oposició parlamentària aprovi els seus pressupostos. Un xantatge abusiu que no resulta estrany per part del PP, un partit que governa per als empresaris de l’Ibex 35 i per al seu propi benefici, a costa de descarregar la crisi al poble treballador. Però l’atac a les pensions no és obra exclusiva del tàndem del PP i Ciutadans, ningú oblida que el PSOE de Zapatero va declarar el congelament i ajust de les pensions des de 2010 en endavant, seguint les polítiques de retallades dictades per Brussel·les.

La recuperació del sistema de pensions i la seva sostenibilitat a llarg termini implica també la necessitat urgent d’augmentar els salaris al nivell del cost de vida, acabar amb l’atur massiu, la precarietat laboral i els treballs a temps parcial, al mateix temps que deixar de pagar el deute extern. Per això la lluita dels pensionistes és la lluita de tota la classe treballadora i la joventut.

Nombroses àvies i pensionistes van participar el passat 8M a la vaga de dones, denunciant la violència masclista, la bretxa salarial i la bretxa de gènere en les pensions. En les mobilitzacions s’escoltava un cant que era commovedor: “Va lluitar la meva àvia, va lluitar la meva mare i ara lluito jo”. Ara correspon retornar el compromís, i estar totes i tots als carrers aquest 17 de març al costat dels pensionistes.