Com són les condicions laborals al Telepizza?

Raquel: Les condicions realment són molt precàries. El sou és pèssim, per 50 hores que realitzem al més només ens paguen uns 270 euros. Des de fa poc hem començat a cobrar un 10% del plus de nocturnitat que es compta de les 22.00 h fins a les 00.30 h, però realment és una tonteria el que cobrem de més. A part no tens un uniforme en condicions, només et donen un uniforme un cop a l’any que l’has de pagar tu, i si es fa malvé és bastant complicat aconseguir-ne un de nou.

Per altra banda, a l’estiu tenim un aire acondicionat que no sol funcionar gairebé mai, hem hagut de tancar alguns telepizzes perquè estaven treballant a temperatures d’uns 38 graus, era insuportable. Amb gent que s’estava marejant, els clients esperant fora...

I les mesures de seguretat també són lamentables, les motos dels repartidors solen estar molt malament, no tenen viseres, amb llums molt bàsiques, i en algunes carreteres realment no t’hi veus bé. Compleixen el mínim legal, però res més. I ja hi ha hagut molts accidents últimament per culpa d’això.

Miriam: A part del que ha dit la meva companya tampoc cobrem cap plus d’antiguitat, ni plus per festiu. A part amb el plus de nocturnitat fan una trampa que realment és il·legal. Si per exemple en un tancament te’n vas a l’una o més tard, ja no et compta el plus de nocturnitat, perquè el programa informpatic l’ordinador on apuntem les hores no et deixa posar-ho bé. A part si hem de fer hores extres, en dies que no ens tocava treballar, et paguen el mateix, no et paguen cap plus de res.

Quina tasca realitzeu des de la secció sindical de la CGT per fer front a aquestes condicions de precarietat?

Miriam: La majoria de treballadors i treballadores del telepizza no coneixen els seus drets. Fins fa poc molta gent no sabia ni que era un sindicat. De fet fins que no ens vam presentar, ni nosaltres mateixes sabíem que aquí teníem sindicats, ja que no els havíem vist mai. Estaven CCOO i UGT, però eren completament invisibles, no feien res, ni es manifestaven per res. Per això vam pensar en autoorganitzar-nos i en formar la secció de CGT dins de Telepizza. I de fet ens vam presentar i vam guanyar per majoria, de 15 delegats, en vam sortir 10 de la CGT. Era el primer cop en molt de temps que es presentava un sindicat alternatiu, i que a més sortia guanyador.

Raquel: A l’empresa des de sempre s’han aprofitat que el perfil de gent que hi treballem és gent jove estudiant que estem aquí de pas per poder pagar els estudis i les despeses, o de gent que no té altres recursos per trobar una feina millor. I s’aprofiten d’això per explotar-nos encara més.

Per això la tasca que més fem és anar a les botigues a informar els companys i a les companyes dels nostres drets, perquè per nosaltres és fonamental que ens organitzem per poder reivindicar-los. I de fet, estem veient com molts companys i companyes estan començant a perdre la por, i això és molt important.

Com són les condicions de les dones treballadores del Telepizza? Hi ha major discriminació?

Raquel: Per una banda, a on jo treballo a les dones ens solen ficar sempre a cuina, tot i que hi ha altres tendes on sol està més repartit. Però per exemple a caixa sempre hi solen ficar a dones, perquè és una feina de cara al públic, i per l’empresa pel sol fet de ser dones "donem millor imatge", molt masclista. Hi ha molts companys que potser fa més d’ un any que estan treballant i que mai els hi han ensenyat com funciona la caixa.

Això també suposa que hi hagi molt poques dones repartidores. I d’alguna manera, això vol dir que acabem cobrant menys, ja que els repartidors cobren el plus per tocar monedes, i el plus de repartiment, que nosaltres no cobrem.

A part també hem d’aguantar molts comentaris sexistes i masclistes tant dels clients, com també dels mateixos encarregats o del propi cap com "avui estàs molt guapa, perquè no et poses a caixa". O per exemple, a una companya que va avortar el seu cap li va retreure i la va criminalitzar.

Al Telepizza hi ha un protocol d’actuació per casos d’assetjament, però que contempla que si et passa alguna cosa que ho parlis amb el teu cap. És a dir, no serveix per res i no té cap sentit, quan en la majoria dels casos és el mateix cap qui t’està fent aquests comentaris.

Tal com sabem també veu participar activament a la vaga del 8 de març...

Miriam: Sí, de fet al 8 de març a la botiga de Consell de Cent ens van posar a tota la plantilla a treballar a propòsit, als auxiliars, a tots, quan mai fiquen tanta gent a treballar al mateix dia. Ho van fer expressament perquè sabien que la majoria volíem fer vaga, i així ens podrien treure a tots els sou d’aquell dia. Quan nosaltres ja de per si cobrem una misèria.

Com a resposta, vam parlar amb tots els treballadors i treballadores per explicar-los el que va passar, i la majoria ens van donar suport. Així que el mateix 8 a part de participar a la resta de mobilitzacions, també vam fer un piquet a la tenda, els hi volíem deixar molt clar que si ens obligaven a treballar a tots que no deixaríem de fer vaga. I és que sí a nosaltres ens treien el salari, nosaltres els hi fotríem la venda. I la veritat és que el piquet va ser molt productiu, perquè va venir molta gent d’altres tendes a donar suport. Li vam fer veure a l’empresa que allí estàvem i que no deixaríem passar aquestes coses.

Realment, tal i com ens heu explicat, les condicions a les feines de cadenes de menjar ràpid són molt precàries, i això que són part d’empreses com Telepizza que tenen múltiples beneficis. Com creieu que hem de combatre tot això?

Miriam: Primer de tot, és molt important generar més unitat entre tots els treballadors i treballadores del Telepizza, la cohesió és bàsica, hem de fer pinya i organitzar-nos, perquè si a algú li passa alguna cosa, estiguem tots allà.

Raquel: Sí, i també és fonamental generar unitat amb altres sectors de treballadors i treballadores, i donar suport a altres lluites. És per això que hem estat a moltes mobilitzacions de Les Kellys, amb els portuaris, amb els treballadors d’Amazon... Perquè al final tots estem al mateix vaixell i ens hem de donar suport. Perquè si hi ha una vaga, doncs tots hem de recolzar-la, i fer que tingui ressò i repercussió. Perquè potser avui sóc jo, però demà pots ser tu. I és que al final tots som part de la mateixa classe obrera, i hem d’unir-nos per lluitar contra la precarietat que tots patim!

És cert que com a secció sindical sempre se us ha vist actius en la solidaritat amb altres lluites, especialment amb la lluita de Les Kellys, però també de Deliveroo, els portuaris, Amazon...

Miriam: És que cal reforçar a les diferents lluites. Ens semblen igual d’importants que les nostres. Entenem que la nostra lluita va més enllà de Telepizza, buscar gent que estigui en les mateixes condicions, avançar, i batallar contra aquestes condicions que són pèssimes.