Ens trobem en una setmana crítica per a la llei trans. Aquest dijous s’havien de presentar les últimes esmenes. El seu debat es realitzarà fins al 18 de novembre de 2022, data en la qual es decidirà la seva aprovació, limitant així el debat en el Congrés a tot just dues setmanes.
Després dels debats interns en el PSOE, amb posicions com la de Carmen Calvo, obertament en contra de la llei per la suposada “inseguretat política” que sofririen les dones, ara proposen que els menors trans hagin de passar davant un jutge perquè certifiqui la disfòria de gènere. En la mateixa línia patologitzadora, exigien, al costat d’uns certs sectors del feminisme trans-excloent que es facin certificats mèdics i psicològics sobre la identitat trans de cada individu. A més proposen endurir i allargar els processos de doble canvi de sexe registral.
El PSOE fa seves així posicions d’allò més reaccionàries contra aquesta llei. Una llei que ja havia aconseguit retallar en el seu moment (deixant fora a les persones no binàries i migrants) i que ara es proposa retallar encara més en els avanços que encara contenia.
Aquesta posició del PSOE contra els avanços, encara parcials, que representa aquesta llei per al col·lectiu LGTB+, reforça encara més a la dreta. Les seves posicions més reaccionàries es veuen recolzades per aquesta suposada “esquerra progressista”. PP i VOX es proposen recórrer aquesta llei davant el Constitucional, deixant en mans de la Judicatura controlada per la dreta més conservadora la restricció dels drets de les persones trans.
Els seus discursos d’odi i desinformació són secundats també per sectors reaccionaris del feminisme, una part del “progressisme” en el govern i fins i tot sectors reaccionaris de l’esquerra anticapitalista. Lobbies com Hazte Oír han tornat a passar l’ofensiva contra el col·lectiu trans, traient de nou als carrers el seu famós bus taronja i donant discursos en xarxes contra les persones trans.
La ruptura entre VOX i Hazte Oír, després de l’acceptació de VOX que no es modifiquessin les lleis LGTBI a la Comunitat de Madrid, no oculta que les seves posicions contra la diversitat sexeafectiva i de gènere és la mateixa. Vox, així com el PP d’Ayuso, simplement han hagut de retrocedir gràcies a la mobilització del col·lectiu LGTBI contra aquest intent d’atac.
Per la seva part Unidas Podemos proposa respectar l’autodeterminació dels menors trans des dels 16 anys, així com la inclusió de persones no binàries dins de la llei. També proposa un canvi de vocabulari per al trànsit d’“identitat sexual” a “identitat sexual o de gènere”. Más País proposa que els menors a partir de 12 anys no hagin d’atestar davant un jutge la seva identitat de gènere.
Entre aquestes propostes, que recullen algunes de les demandes del col·lectiu LGTB+, es continua negant a incorporar a les persones migrants trans a l’accés al conjunt de drets. I encara queda per veure si realment les persones no binàries i l’omissió del sexe en el DNI queden incloses en la llei, o es queden en meres intencions del sector minoritari del govern de coalició.
Entre aquesta marabunta de reaccionarisme que floreix en el govern i que fortifica a la dreta i els seus aliats, els col·lectius LGTB+ hem de continuar la lluita que portem realitzant dècades. Devem molt a les persones trans, especialment a les racialitzades i migrants, i continuarem la nostra lluita fins a aconseguir no sols l’aprovació d’aquesta llei sinó també fins aconseguir que hi hagi una educació sexual íntegra i diversa i que les fronteres dels estats burgesos no marquin la nostra identitat. Igual que sortim el 22 d’Octubre als carrers de Madrid per reclamar els nostres drets continuarem sortint el 12 de novembre i fins que se’ns respecti i reconegui.
