Garrots, gasos lacrimògens, detencions policials i requises de vaguistes -un mecanisme autoritari que té l’Estat Francès perquè els treballadors tornin als seus llocs. El mecanisme de requisa amenaça als vaguistes amb sis mesos de presó i 10.000 euros de multa si es neguen a tornar als seus llocs de treball-: aquest és el dia a dia dels manifestants des de l’aprovació de la reforma de les pensions a través de l’antidemocràtic article de la constitució francesa, el 49.3. La repressió es deslliga per impedir que s’estengui la còlera i tallar d’arrel la radicalització naixent (això malgrat l’absència de convocatòries intersindicals), buscant terroritzar a tots els que continuen manifestant-se cada dia.
El nombre de persones detingudes durant les manifestacions és enorme: el dijous a la nit, 310 persones van ser detingudes, 258 d’elles a París; el divendres, almenys 61 persones van ser detingudes només a París; el dissabte, 169 persones van ser empresonades, i 287 persones van ser detingudes de nou el dilluns 20 de març, dia de la votació de la moció de censura. A París, Elsa Marcel, advocada del Col·legi d’Advocats de París, ens deia que "totes les cel·les estan plenes, estem en la mateixa situació que durant el moviment de les Armilles Grogues".
Més enllà del nombre de persones detingudes, estan els cops amb porres, l’ús sistemàtic de gasos lacrimògens i magranes dissuasives, les claus d’escanyament i els canons d’aigua. Fins al punt que es continuen denunciant situacions d’extrema violència. Gendarmes retenint a un pare i al seu fill petit a Chatelet, un manifestant noquejat d’un cop de puny a París, policies de les Brigades Anti Criminal (BAC) colpejant a un jove fins a tirar-lo al terra a Marsella, els testimoniatges de violència policial se succeeixen a les xarxes socials.
Et pot interessar:Nit de fúria, manifestacions espontànies i brutal repressió en tota França
Davant aquesta repressió, diversos sindicats locals s’han pronunciat, com el sindicat d’ Isère, que "condemna enèrgicament aquesta repressió i exigeix que no s’iniciï cap procediment judicial". No obstant això, de moment, no ha aparegut cap comunicat de la intersindical nacional per denunciar la repressió. Un escàndol tant més greu com quan al desembre del 2018, la intersindical, no va dubtar a condemnar la violència de les Armilles Grogues en un comunicat que com a mínim es pot catalogar com de la vergonya.
Des d’aquest punt de vista, Laurent Berger (dirigent de la Confederació Democràtica del Treball -CFDT-) destaca una vegada més, ja que va ser més ràpid a denunciar la violència dels manifestants que a denunciar la repressió que està caient sobretot el moviment. Laurent Berger va declarar el diumenge a Libération que "la violència procedeix generalment de grups no controlats, de moviments espontanis. No són tolerables, ja siguin físics o simbòlics. El que temem és, una vegada més, que s’instrumentalitzi la còlera. O bé amb finalitats polítiques, o bé amb violència només per crear el caos". Després d’haver-se desmarcat de la vaga renovable dels recol·lectors de residus i haver denunciat als seus propis sindicalistes després d’una acció simbòlica a Dijon, el "cap" de la CFDT es mostra una vegada més contrari a qualsevol dinàmica d’enduriment del moviment.
Per part de Philippe Martinez (el Secretari General de la Confederació General del Treball -CGT francesa-, si el to és diferent, és sobretot la inacció el que preval.
Entrevistat a Boursorama (un portal financer francès), el dirigent de la CGT va començar dient "he vist un cert nombre d’imatges que no són acceptables". Abans de prosseguir: "enfront d’aquestes manifestacions, hi ha un augment de la repressió dels manifestants que no està justificat". Però malgrat aquesta tímida denúncia de la violència policial que s’acumula, la direcció de la CGT no va fer res, fins i tot contra les requises que s’estan produint entre els recol·lectors i ara els treballadors de les refineries. No s’ha llançat cap campanya sistemàtica: cap convocatòria de concentracions enfront de les comissaries, cap manifestació contra la repressió. En el twitter de la CGT no es posen imatges de la repressió policial, fent invisible el terror governamental.
Enfront d’aquest salt repressiu, la intersindical té la responsabilitat de liderar una àmplia campanya contra la repressió que ha de combinar la defensa incondicional dels reprimits amb un suport judicial i financer efectiu, i la denúncia clara de la violència policial i dels seus responsables, Macron i el seu govern. Aquesta és una tasca central del moviment. No sols per a defensar a tots els que seran processats per accions de vaga i manifestació, sinó també per a augmentar la confiança de tots els treballadors i joves mobilitzats. Sense aquesta política, es corre el risc que la repressió acabi desanimant i intimidant als milions de treballadors que s’han manifestat en les últimes setmanes.
Sobretot, en un moment en què el govern de Macron i la seva primera ministra Elizabeth Borne, està més feble que mai. La lluita contra la repressió no és només una qüestió defensiva. Llançar una campanya sistemàtica de solidaritat seria, en efecte, una eina per a unir a sectors, en particular la joventut, violentament reprimida a les manifestacions espontànies, i el moviment obrer, colpejat per les requises i les intervencions policials en els piquets.
Tanmateix, això implica trencar amb el tabú mantingut per les direccions sindicals des de l’inici del moviment: la negativa a polititzar una protesta que ja planteja qüestions que van molt més allà de la retirada de la reforma.
Com plantegen els companys de Révolution Permanent, integrant de la Xarxa Internacional d’Esquerra Diari: "aquesta ruptura ha d’imposar-se en la base, coordinant als sectors per a intentar dur a terme iniciatives enfront de la repressió, també -més àmpliament- per a plantejar reivindicacions que superin l’estret marc actual. Una política així serà, en efecte, una condició necessària per a construir un moviment poderós que passi a l’ofensiva, i tregui a Macron, Born i les seves reformes de la presidència".
