Dimecres passat 6 de gener, l’organització de l’esquerra independentista, Endavant, feia pública una declaració en la qual mostrava la seva “preocupació” davant el pacte electoral aconseguit per la CUP, de la qual són part, i Guanyem de cara a les eleccions catalanes.
Qualificava l’acord com “un pas important en una direcció equivocada”, en oposició al qual seria el seu projecte: una “Unitat Popular amb vocació de projecte rupturista amb els estats espanyol i francès i el capitalisme patriarcal al conjunt dels Països Catalans.”
Les crítiques plantejades són molt pertinents i en diverses qüestions coincideixen amb els qui hem declarat des del primer minut d’haver-se fet públic en els mitjans, considerant que la candidatura al costat de Sabater, és pont de la CUP per a la cerca d’un acord amb el processisme i els Comuns. No obstant això, la notícia no deixa de suscitar certa sorpresa, sobretot atès el fet que, després de l’elecció de l’últim Secretariat Nacional de la CUP, el pes de Endavant en aquest i altres òrgans de direcció es va incrementar. En l’actualitat, diversos dels portaveus de la formació, com Maria Rovira o Edgar Fernández, són també militants destacats d’Endavant. No s’aclareix quin hauria estat el posicionament d’aquest sector durant tot el procés en el qual s’ha negociat la formació de la candidatura, que va ser a mitjans desembre, a gairebé un mes d’aquesta declaració.
La crítica parteix en primer lloc qüestionant el mètode dels acords per dalt per tractar d’expandir el projecte d’Unitat Popular, cosa que limitaria el debat a les qüestions institucionals i aniria en contra de la construcció des de la base reivindicada per la CUP.
Crida l’atenció, no obstant això, que fins i tot sent cert el mètode, fins avui ni Endavant ni els seus militants en llocs de responsabilitat en la CUP havien manifestat cap crítica públicament. Tampoc en els dies en què aquest pacte va ser sotmès a votació entre la militància de la CUP, on va obtenir el suport de gairebé el 80% dels i les participants.
Endavant considera que l’acord comportarà una falta de claredat relativa al projecte polític que ha de guiar l’actuació de la CUP en el panorama institucional. Sostenen que “en la conjuntura actual no ens podem plantejar renunciar al discurs clarament independentista i rupturista en pro d’una entesa en un front ampli d’esquerres que posi al mateix nivell l’aposta federalista i la independentista.”
D’altra banda, es reivindica el programa de la CUP aprovat amb anterioritat a la signatura de l’acord amb Guanyem. Aquest és interpretat com una clara oposició al “sobiranisme governamental” i els “fronts d’esquerres” a l’estil del qual governa l’Estat Espanyol conformat per PSOE i Unides Podem.
No obstant, la formació que dirigeix Dolors Sabater, segons Endavant, prioritzaria la governabilitat i una clara defensa de participar en la gestió dels governs amb acords basats en un programa de mínims, cosa que donaria lloc a una tensió que pensen pot acabar esclatant en la presa de decisions.
És innegable que Guanyem i Sabater, que va estar al capdavant de l’ajuntament de Badalona amb un suport que anava des de la mateixa CUP fins a ERC o el PSC, té una vocació de govern oberta. Ara bé, no és menys cert que aquest gir cap a la gestió de l’Estat és una cosa que en la CUP es ve assenyalant com a nord en els últims temps. El mateix Albert Botran declarava recentment en una entrevista a VilaWeb el seu suport a la possibilitat d’un govern amb ERC, JxCat i Comuns. Tot i així, l’aposta per la llista amb Guanyem i Sabater com a candidata a la presidència de la Generalitat és tot un gest per a reafirmar aquest nou curs.
Oportunament, Endavant mostra també el seu descontent respecte al repartiment de les posicions en la llista electoral, ja que consideren que el pacte ha deixat de costat a les organitzacions de l’Esquerra Independentista i la resta dels grups que han fet costat a la CUP durant l’últim període. A més, el fet que la llista sigui encapçalada per Guanyem és vist com un perill per als objectius polítics del “projecte de construcció de la Unitat Popular com a bloc de ruptura independentista, anticapitalista i feminista als Països Catalans” perquè atorga un “una capacitat d’acció unilateral independent del que decideixi la CUP”.
Per l’organització aquest acord no s’ajustaria als reptes del “nou cicle” obert després de la derrota de la tardor de 2017 i consolidat amb el govern de coalició a l’Estat Espanyol, que es caracteritzaria per “un reassentament de l’estat i un reforçament del règim del 78” on “el front d’esquerres del govern espanyol s’ha convertit en el màxim defensor de la constitució espanyola com a dic de contenció de les apostes cada cop més descaradament feixistes de les dretes espanyoles.”
Des del seu punt de vista, els fronts amplis d’esquerra acaben defensant el Règim del 78 com a mal menor i buscant acords amb el govern “progressista”, posposant així qualsevol transformació profunda. Una crítica que coincideix amb les realitzades per altres organitzacions que hem participat en els debats previs a la conformació de les llistes. En el cas de la CRT hem estat qüestionant aquest curs de moderació programàtica i aprofundiment de la política de mà estesa, i per això plantejant tant a la resta d’organitzacions de l’esquerra anticapitalista com als sectors de l’esquerra independentista que tampoc compartissin aquest esdevenir, la necessitat de constituir un front anticapitalista i per la independència de classe.
A diferència de Guanyem i altres sectors de la CUP, Endavant es posiciona en contra de qualsevol acord amb ERC i JxCat, negant la possibilitat d’entrar en el govern i plantejant la necessitat d’enfrontar ambdós projectes polítics. L’argument darrere d’aquesta postura se sustenta en una visió d’aquests partits com a representants de corrents del “sobiranisme governamental” enfrontades per controlar les institucions, però buides “d’accions polítiques concretes” i “ple de renúncies”.
Coincidint amb això, caldria afegir-li que, a més de no portar fins al final l’agenda de demandes democràtiques pendents, aquests partits són i han estat els millors defensors dels interessos de les grans empreses i famílies. Les seves polítiques neoliberals estan oposades pel vèrtex a qualsevol lluita per la transformació social en un sentit socialista.
Malgrat aquestes crítiques, Endavant continua considerant que la CUP pot actuar com una eina imprescindible, encara que sota una premissa, “només si la CUP planteja el projecte polític de la Unitat Popular com a alternativa rupturista al reassentament de l’estat i assumeix el paper d’oposició frontal tant als fronts d’esquerres socialdemòcrates del mal menor com al sobiranisme governamental de la gestió autonòmica podrem avançar en la construcció d’un bloc polític i social de ruptura als Països Catalans que ens permeti aspirar a transformacions socials profundes i a una ruptura política real amb el règim del 78.” No obstant això, el gir de la CUP ha consolidat l’abandonament d’un projecte rupturista amb una candidatura més adreçada cap a un front del mal menor, que cap a “un bloc que aspiri a les transformacions socials profundes”.
Des del CRT davant el curs de la CUP considerem que és imprescindible obrir el debat entre tots aquells sectors que no compartim el nou “full de ruta” del “nou cicle”, en el qual l’acord amb Guanyem és un gran pas cap a una orientació molt allunyada d’una “alternativa rupturista”. Enfront d’una esquerra que llisca cap al transitat camí de la gestió de l’Estat capitalista – sigui en el seu nivell autonòmic o municipal –, és urgent començar a agrupar a tota l’esquerra que vulgui lluitar per un programa anticapitalista, amb eix en el desenvolupament de la mobilització i autoorganització obrera i popular i de manera independent de tots els partits defensors dels capitalistes.
