Segons les dades sobre creixement econòmic publicats aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Producte Interior Brut (PIB) a penes va créixer un 0,3% entre gener i març. La dada contrasta amb l’expansió dels dos trimestres anteriors, superior al 2%.
Les dades xoquen amb les previsions que s’esperaven per a Espanya en aquest 2022. Els organismes internacionals preveien fins ara que l’economia espanyola fos una de les de major creixement en la zona euro donada la menor dependència del gas rus, no obstant això les dades han xocat amb aquestes previsions. L’FMI per exemple esperava un creixement del 4,8%. Més optimista era el Govern que apostava per un creixement anual del 7%. Després de les dades de l’INE l’Executiu ha rebaixat les seves expectatives al 4,3%.
Entre les causes d’aquest baix creixement econòmic està l’última onada de la variant ómicron, la vaga de transportistes, els problemes de subministraments i una espiral inflacionista que no sembla controlar-se impulsada pel preu de l’energia i agreujada per la guerra d’Ucraïna. Al març la inflació va arribar al 7,5% en la zona euro. En l’Estat espanyol va arribar a situar-se al març en el 9,8%.
Mentrestant, els salaris no pugen, o si ho fan, estan molt lluny d’equiparar-se amb la pujada de preus. CCOO i UGT continuen negociant pujades amb la patronal en els convenis similars als pactats en 2021, és a dir, entorn a l’1% i 1,5% de mitjana i amb el Govern van pactar una pujada del salari mínim del 5,6% per a 2022, tot això molt per sota de la carestia de la vida.
Els salaris no arriben: les famílies consumeixen menys i s’empobreixen més
Segons les dades aportades avui per l’INE el consum de les famílies s’ha enfonsat un 3,7% en aquest primer trimestre. Un percentatge molt alt de la despesa de les llars, que situa aquest índex en nivells de consum de finals de 2020 i principis de 2021. Recordem que en aquest moment ens trobàvem enmig de fortes restriccions a causa de la pandèmia que limitaven molt la capacitat de consum. Les xifres actuals, no obstant això indiquen un enorme impacte de la pèrdua de poder adquisitiu.
La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies treballadores és notòria en l’últim any. Tot això asfíxia a les famílies i porta els índexs de pobresa que segons les últimes dades publicades per l’INE actualment se situa en el 21%.
En aquest context les pujades salarials pactades per les burocràcies sindicals i les mesures proposades pel Govern “progressista” com són la reducció del preu de la gasolina en 20 cèntims per litre a partir de l’1 d’abril i solo fins a juny; el topall del preu de la llum per un any que a més de limitat, repercutirà més en la gran indústria que en els consumidors; o les ajudes al lloguer són mesures bochornosamente insuficients.
Com explicàvem en un article anterior: “El ‘pla de xoc’ de despesa pública plantejada pel Govern, xifrat en un cost de 16.000 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la crisi per la guerra d’Ucraïna, és un autèntic pegat que a penes destina 6.000 milions a la part d’ajudes directes a l’escut social i a les rebaixes del cost de la llum i els carburants, entre els quals també hi ha ajudes a les empreses del transport i la pesca i l’agricultura. Al seu torn, es destinaran 10.000 milions (62,5% dels fons previstos) a crèdits ICO, que aniran directament a les butxaques dels empresaris per a facilitar els seus negocis.”
Aquest pla d’ajust a més de no tenir un impacte per a pal·liar la situació de crisi social endeutarà a l’Estat a costa d’ajudes a les empreses, alguna cosa que acabarà repercutint novament en les i els treballadors. Enfront d’això i davant el servilisme de les burocràcies sindicals que sostenen les mesures anti obreres d’aquest Govern, és necessari barallar per l’augment del salari mínim i augments al nivell de l’IPC; la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, una escala mòbil d’indexació automàtica dels salaris segons el nivell general dels preus i el cost real de la vida, nacionalització sense indemnització dels sectors estratègics de l’economia com les elèctriques, energètiques i la banca i per tirar a baix totes les laborals.
Aquestes mesures de fons són les que realment poden frenar les conseqüències les conseqüències provocades per la guerra provocada per Putin i per l’imperialisme militar de l’OTAN. La deriva militarista dels estats com l’espanyol no pot portar més que fam als pobles del món. És per això que l’organització i la baralla per aquestes mesures han d’anar acompanyada d’una denúncia sense pal·liatius al Govern del PSOE i Unides Podemos.
