Catalunya

BARCELONA

Els pressupostos de la pobresa i la precarietat de Colau, PSC i ERC en temps de Covid

Partides destinades a salvar l’economia dels grans i que emptijoren la miseria de les families sense feina, les que viuen al carrer o les que desnodades de les seves llars. Un pacte entre BComú, PSC i ERC que pot ser l’entrada a nivell català per tancar la porta al moviment independentista per al 14F.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dimecres 23 de desembre de 2020| edici� del dia

FOTO: ACN-Maria Belmez

El pacte previ entre BComú i PSC amb Esquerra Republicana ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona superi per primer cop els 3.200 milions d’euros per uns pressupostos munciipals. I Colau ha definit aquest fet com l’aconsecució d’"uns pressupostos progressius" entre "grups progressisstes".

En aquest sentit el titular d’aquest article no podia ser d’altra forma, el PSC de Collboni és el mateix que durant dècades ha impulsat la marca Barcelona per a les elits de la ciutat. Ada Colau ha demostrat en més de cinc anys que tots els canvis passaven per gestionar de forma "més humana" el capitalisme, sense oposar-se en cap moment als lobbies barcelonins. I d’ERC que dir, el partit de Maragall te la política d’ampliar tant les bases del moviment independentista que fins i tot volen ampliar-res amb el Régim del 78, amb taules de negoci i qualsevol votació al costat del Govern central i els seus sòcis Comuns.

Per acabar d’arrodoniro els pressupostos tenen també el suport del grup municipal de Manel Valls. Vots del que durant temps ha sigut conegut per ser el pricipal capdavanter de l’expulsió dels inmigrants a França. Tot molt "progressiu".

Tot i així, aquests pressupostos per 2021 no estan encara del tot tancats, doncs una part s’ha elaborat tenint en compte diferents fons extraordinaris de l’Estat central, tot i que encara no estan confirmats. A més els comptes preveuen també la congelació de taxes i imposstos. És a dir, mantenint el mateix cost de vida d’uns pressupostos aprobats a finals d’any 2019 i amb tota una pandèmia entremig que ha deixat malmesa l’economia de milers de petits botiguers i les families de la classe treballadora.

Per altra banda, crida molt l’atenció que un pressupostos per aquest any haurien d’integrar una partida excepcional per a desenvolupar mesusres contra l’augment dels contagis per la Covid. Tot i així, el principal nexe de debat per a poder arribar a una entesa per als pressupostos ha sigut, ni més ni menys, que la connexió del Tram Baix i el Tram Bessòs per l’Avinguda Diagonal. Quelcom que no va en la línia de proritzar la lluita contra la pandèmia i les problemàtiques socials i econòmiques per al conjunt dels sectors més pobres.

De fet, del fons Covid creat per a l’emergència i que integra aquests pressupostos, en quan a la reactivació econòmica queda patent que l’impuls anirà destinat a la reobertura de grans companyies hosteleres i a la restauració amb una dotació de 20 milions, en especial per a re-impulsar el comerç a Ciutat Vella. A més de 3 milions en suport al comerç i al turisme.

Però a tota Barcelona, són més de 3.000 petits comerços els que s’han vist obligats a abaixar la persiana per sempre, a tots i cadascun dels deu districtes de la ciutat. 20 milions per a rescatar-los sembla insuficient. I no dubtem que amb les mesures que han entrat en vigor aquesta setmana noves petites botigues no podran fer-se càrrec d’un nou tancament limitat.

I que dir dels més de 200.000 treballadors i treballadores que encara es troben en situació d’ERTO. Milers de families i joventut en edat de treballar es troba inmersa en una precarietat cada vegada més extrema. La pobresa a les deu de la nit, un cop hi ha el toc de queda deixa a centenars de persones sense sostre. És potser la estampa més desveladora de que les institucions no apliquen mesures efectives i urgents per als que més ho necessiten. Res es diu de com ajudar a aquests sectors, tret de plans d’ocupació i formació.

Les mesures restrictives del Govern deixen 30.000 treballadores en situació d’ERTO en una setmana

Els pressuspostos destinen una part de l’ajuda a l’habitatge i els lloguers, 50 milions de la reserva del 30% d’habitage públic, és a dir uns 40 pisos per a milers de persones amb problemes habitacional. Aquesta partida és avui insuficient donada la gran quantitat de families que en plena crisi s’exposen cada dia a no poder fer front als lloguers o a ser desnonades. I tot i que el govern central del PSOE i Unidas Podemos ha anunciat aquest dimarts el decret de paralització de desnonaments, Ada Colau va ser la primera que durant la primera onada i va ordenar a la Guàrdia Urbana a donar suport a la policia autonòmica de Catalunya per efectaur llançaments en un moment en que també estava prohibit.

Colau, no estaven prohibits els desnonaments?

No obstant, totes aquestes mesures institucionals no fan més que salvar els beneficis dels lobbies turistics i els grans tenidors de la ciutat. És per això que, sense dubte, davant la greu crisi fa falta que les mesures vagin destinades al conjunt de la classe treballadora, impulsant un impost a les grans fortunes mil milionàries fins a garantir el 100% de les nòmines i el lloc de feina , així com un ingrés digne als petits comerciants que hagin de tancar. Alhora es necessari imposar mesures com l’expropiació sense indemnització de tots aquells habitatges en mans de grans propietaris i de la banca i impulsar un parquet d’habitatge social a preus baixos d’acord amb les necessitats socials en plena crisi pandèmica.

No obstant, el pacte entre BComú, PSC i ERC, te altres elements polítics que van més enllà de paliar la crisi. Sense dubte, la pandèmia vol ser utilitzada políticament per a ERC i poder avançar novament cap a un govern autonòmic, totes les enquestes li donen els números.

Tot i que el vice presdident Pere Aragonès hagi negat un acord amb el PSC, no és quelcom semblant al que fan els seus socis municipals a Barcelona avui? No és quelcom identic al que fa Rufían en cada votació important a les Corts donant suport al PSOE i al Comuns?

Enfront això, davant d’una crisi socio-sanitària i econòmica sense gairebé precedents, no es pot permetre que aquesta serveixi per tancar la porta a les aspiracions democràtiques de milions de catalans. Per això, avui és més important que mai enfortir una gran esquerra anticapitalista i amb independència de classe que imposi mesures urgents i revolucionàries per a vençer la crisi, alhora que impulsa els drets democràtics com es l’autoderminació de Catalunya amb la classe treballadora al capdavant.

Catalunya eleccions 14F: l’esquerra revolucionària hem de construir una alternativa d’independència de classe




temes relacionats

Pressupostos Barcelona   /    FrontAnticapitalistaCatalunya14F   /    #Covid-19   /    Comuns   /    Catalunya   /    ERC   /    PSC   /    Ada Colau   /    Barcelona   /    Catalunya

Comentaris

Comentar