A causa de la pandèmia, les desfilades militars s’han substituït per un acte en el Palau Real. Malgrat aquest canvi, els actes del 12 d’octubre tenen un clar objectiu de defensar l’actuació de l’imperialista exèrcit espanyol i recordar que aquest, com diu la constitució, és el garant i defensor, si és necessari per la força, de la unitat nacional contra el dret d’autodeterminació, recordat sempre per la monarquia en la desfilada que tanca la recepció real.

Ara que UP forma part del “govern més progressista de la història”, el ministre de Consum, Alberto Garzón; la ministra de Treball, Yolanda Díaz; la ministra d’Igualtat, Irene Montero; i el ministre d’Universitats, Manuel Castells ja poden formar part d’un dels dies grans de la monarquia i l’imperialisme espanyol sense despentinar-se.

Què significa el 12 d’octubre?

El “Dia de la Hispanitat” comença a implantar-se com a resultat a la crisi oberta entre nostàlgics imperialistes a principis del XX després del final de les últimes possessions territorials a Amèrica. Avui dia continua sent una data per a commemorar “nobles gestes”, com la conquesta d’Amèrica i el genocidi de milions dels seus pobladors originaris, la conversió forçada al cristianisme de molts més, l’esclavitud d’africans per a repoblar l’arrasat i el va saqueig sistemàtic dels seus recursos.

Aquest “Dia de la Raça”, que és com s’anomenava originalment i que durant molts anys, tant a l’Estat Espanyol com a la resta de països d’Hispanoamèrica (en molts avui dia es continua denominant així), va sorgir en 1913.

Adquirirà un nou significat durant el franquisme com a exaltació de poder i així fins als nostres dies, quan s’exhibeix el múscul militar del Règim del 78 amb la monarquia al capdavant entre desfilades. Durant el franquisme, s’homenatjava els “Caiguts per Déu i a la Pàtria”, és a dir, als combatents del franquisme en la Guerra Civil. Ara en “democràcia” s’homenatja els caiguts en les últimes guerres imperialista en les que ha participat l’exèrcit espanyol, com l’Afganistan, l’Iraq, Líban, Bòsnia, etc. En aquest ambient de Fiesta nacional es propaguen discursos obertament imperialistes arrelats a la historiografia oficial espanyola.

Els “camarades ministres” al costat del rei i les Forces Armades

No només en el camp bèl·lic els nous i vells reformismes assumeixen i naturalitzen la política imperialista de l’Estat espanyol. Ni una crítica a la usurpació que a principis de mil·lenni va realitzar la burgesia espanyola a Llatinoamèrica, on en països com a l’Argentina, en col·laboració a la burgesia nacional i la burocràcia sindical, es van privatitzar les grans empreses estatals per part del capital imperialista espanyol.

Et pot interessar: La crisi de la Corona despulla l’estrany “republicanisme” d’IU i el PCE

El xovinisme “progre” per part del vell i nou reformisme és un dels serveis que gustosament li ha brindat Unidas Podem al Règim del 78, injectant en l’imaginari col·lectiu de l’esquerra que la pobresa i els morts que l’imperialisme espanyol acumula a la seva esquena és quelcom que no ens concerneix.

Una imatge com la d’avui deixa clar que per a acabar amb aquesta reaccionària institució no es pot comptar amb els “republicans” d’Unidas Podemos reconvertits en ministres de Sa Majestat. Qulecom tan elemental com aconseguir un referèndum sobre monarquia o república només serà possible des d’una lluita independent dels partits del govern “progressista” i en contra del Règim del 78.