×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Els ERTO: la fórmula màgica del Govern per a salvar les empreses

Res més lluny que el relat del Govern que els ERTO afavoreixen tant als capitalistes com a la classe treballadora. El que fan és traslladar la càrrega econòmica del pagament dels salaris a l'Estat, i amb això a les i els treballadors. Mentrestant, les empreses ho apliquen amb prepotència i de la manera que els ve en gana.

Juan Carrique

dimecres 10 de novembre de 2021
Facebook Twitter

De l’opaca negociació que s’està desenvolupant entre CCOO, UGT, CEOE, CEPYME i el Govern sobre la reforma de la reforma laboral de 2012, un punt concret que els mitjans de comunicació estan confirmant és que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) seran una peça clau en aquesta reforma, perquè permet la “flexibilització interna” de l’empresa quan la mateixa sofreix problemes que dificultan la viabilitat de l’empresa o de l’ús d’aquesta.

Al marge de la falsedat que la inflexibilitat interna sigui la causa de les dificultats de les empreses, ja que aquest terme en realitat és una justificació per a desregular les condicions laborals dels treballadors i optimitzar beneficis, és incert que els ERTO permetin una flexibilització de l’organització de l’empresa. El que fan és traslladar la càrrega econòmica del pagament dels salaris a l’Estat. I amb això, a les i els treballadors. Perquè aquest trasllat es fa per via del Servei Estatal Públic d’Ocupació pel pagament de les prestacions de desocupació, que es financen per les quotes de la Seguretat Social que surten de les nòmines dels propis treballadors i treballadores.

Però resulta a més cridaner que, en el cas que l’empresa exerceixi aquesta “flexibilitat interna”, això és, present un ERTO i l’Estat es faci càrrec dels salaris dels seus empleats pel pagament de l’atur, l’Estat que és el que paga, no decideix sobre l’ERTO -excepte davant els casos de “Força Major”- sinó que és l’acord entre representants dels treballadors i l’empresa, o només l’empresa en cas de no arribar acord, la que decideix sobre l’aplicació de l’ERTO.

Cal recordar que els ERTO procedeixen de la Reforma Laboral imposada pel PSOE en 1994; però en aquesta imposició l’ERTO era proposat per l’empresa al Ministeri de Treball, i aquest era el que decidia. Amb la Reforma Laboral de 2012, la prèvia autorització administrativa desapareix (excepte per als casos ja esmentats de força major), de manera que l’empresa decideix sobre l’ERTO. I l’Estat només el paga, mantenint una difusa competència de control del compliment dels requisits formals per a la presentació d’aquest.

Suposadament les virtuts de l’ERTO s’han posat de manifest durant el període de crisi per la pandèmia del Covid, que també suposadament ha permès la salvació de nombroses empreses que haguessin desaparegut si no s’haguessin acollit a aquesta institució i, amb això, de milions de llocs de treball com ens diu el relat del Govern i la ministra de Treball, Yolanda Díaz.

El que ha ocorregut en realitat és que, sota la figura de l’ERTO, l’Estat ha fet un rescat temporal d’una gran part de les empreses espanyoles, en haver-se fet càrrec del pagament dels salaris dels treballadors de les mateixes amb càrrecs a la Seguretat Social, amb la connivència de la Unió Europea que ha suspès la clàusula d’estabilitat per a poder realitzar aquesta operació.

A pesar que el Ministeri de Treball només conserva una competència d’inspecció i control a posteriori sobre els ERTEs, milers d’ells han estat anul·lats a conseqüència d’actituds fraudulentes per part de les empreses que els han imposat. I aquest frau no és casual, si no que té a veure amb el propi disseny que la Reforma Laboral feia d’aquest: l’ERTO per causes econòmiques, tecnològiques, organitzatives i de producció, el més usat, ha de ser acordat amb els representants dels treballadors, però si no hi ha acord l’empresa ho pot imposar unilateralment.

I si hi ha acord, no es pot impugnar per inexistència de les causes per la qual s’ha adoptat, doncs havent-hi acord es presumeix que les mateixes existeixen, encara que això no sigui cert en realitat, de manera que els treballadors que no estiguin d’acord o els sindicats que no ho hagin signat, no poden denunciar l’acord d’ERTO.

En definitiva, la normativa sobre l’ERTO de la Reforma Laboral de 2012, aplicada durant el període de pandèmia, permet donar el poder de decisió sobre el mateix a l’empresa, sense que reconegui al Ministeri de Treball facultats reals de fiscalització. Al mateix temps que genera dificultats als treballadors i sindicats que estiguin en contra de l’aplicació d’aquests ERTO en les seves empreses.

Aquest entramat és el que el Govern “més progressista de la història” pretén mantenir en la seva no-derogació de la Reforma Laboral. Així els ERTO continuaran sent un mecanisme permanent de salvataje de les empreses quan els seus negocis van malament que pagarem amb els ajustos que més aviat que tard exigirà Brussel·les..


Facebook Twitter
Contra el 155 a l'escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Contra el 155 a l’escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s'espiés a l'independentisme

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s’espiés a l’independentisme

El govern justifica l'espionatge a l'independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

El govern justifica l’espionatge a l’independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

L'espionatge i el clavegueram de l'Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

L’espionatge i el clavegueram de l’Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

El rei emèrit torna a Espanya impune i emparat pel Govern «progressista»

El rei emèrit torna a Espanya impune i emparat pel Govern «progressista»

 L'IPC es modera a l'abril però segueix en nivells històrics

L’IPC es modera a l’abril però segueix en nivells històrics

Espionatge a l'independentisme: el govern només desclassificaria els informes del CNI davant un jutge

Espionatge a l’independentisme: el govern només desclassificaria els informes del CNI davant un jutge

Cau la directora del CNI, però la substitueix la segona de Margarita Robles

Cau la directora del CNI, però la substitueix la segona de Margarita Robles