Amb una participació del 71,3%, la més alta des de 2015, va tancar la cinquena elecció en 4 anys en l’Estat d’Israel. La participació dels àrabs israelians habilitats per a votar va ser a penes superior a un 30%, la qual cosa parla del gran descontent dels palestins ciutadans -de segona- israelianes amb el règim, inclosos els partits àrabs que van participar d’aquesta elecció.

Les enquestes a boca d’urna que realitzen els canals de la televisió (11, 12 i 13) pocs minuts després del tancament del comici -22 hs. d’Israel-, llançaven un resultat favorable al dretà Benjamí Netanyahu amb 30 a 31 seients en la knéset (parlament israelià), mentre que l’extrema dreta del Sionisme Religiós -un dels seus principals aliats- es va convertir avui en el tercer partit més important, amb 14 o 15 escons (segons les boques d’urna dels canals). L’altre agrupament de la seva coalició, Shas (jueus ultraortodoxos sefaradíes (jueus originaris de territori ibèric) va obtenir unes 10 banques i Judaisme Unit de la Torà (ortodoxos asquenazites), 7 llocs.

Amb aquests resultats preliminars, Netanyahu supera al seu principal rival electoral: l’actual primer ministre interí Yair Lapid (qui encapçala actualment la repressió i assassinats que l’exèrcit porta endavant en el nord de Cisjordània), amb el seu partit Yesh Atid, tindria entre 22 i 24 banques. Sumats amb els altres partits que s’oposen a la coalició ultradretana que encapçala el exprimer ministre, tindrien 51 a 58 llocs en el parlament. És a dir que la dreta i la ultra dreta religiosa estaria en condicions de formar govern, ja que necessiten tenir 61 banques per a això.

Un seguidor d’aquesta extrema dreta ho va deixar clar a les xarxes socials: "Aquest és el dia en què Déu va fer una revelació i ens alegrem en ella. Avui, el sionisme religiós està fent història amb el major assoliment d’un partit religiós nacional des de la creació de l’Estat, assoliment que se suma al que sembla ser la victòria i decisió del camp nacional. Ara estem esperant pacientment els resultats de la veritat perquè amb l’ajuda de Déu puguem establir amb confiança un govern nacional, jueu i sionista de dretes".
Com dèiem en una nota d’aquest diari, res bo poden esperar els palestins israelians amb aquests resultats, ni què dir dels palestins que viuen a Cisjordània.

Un dels líders del Sionisme Religiós, Bezalel Smotrich, va dir davant la premsa quan es van conèixer aquests resultats de boca d’urna: "El sionisme religiós fa història amb el major assoliment pel camp sionista religiós, des de la fundació de l’Estat. Un assoliment que s’uneix al que sembla ser una victòria decisiva (...)". L’altre líder d’aquest partit, Ben Gvir va participar d’un acte al tancament de la votació, on els seus seguidors cantaven "mort als àrabs". Quatre paraules que resumeixen la seva ideologia.

Els colons israelians durant el dia van estar molt actius viatjant al centre del país, a instàncies del Likud, per convèncer als israelians que vagin a votar, garantint-los mitjans de transport.

Et pot interessar: Palestina: protestes i vaga a Gaza després dels assassinats en Nablus

L’escassa participació d’un gran sector de palestins que viuen a Israel, també es va traduir en què el partit nacionalista àrab Beleu, no aconseguiria el pis electoral de 3,25%. Fins ara comptava amb tres diputats. Encara que Beleu nega ser "l’esquerra israeliana" i es considera part del moviment nacional palestí, la veritat és que legitima el parlament i per aquesta via, el règim sionista, amb la seva presència.

Una ciutadana israeliana, activista pro palestina, deia a aquest diari la nit anterior a aquestes eleccions: "També hi ha aquí (en relació a la simpatia dels palestins israelians cap als partits àrabs) una qüestió de classe: crec que els treballadors palestins no volen anar a votar, no creuen que els partits israelians o àrabs que es presenten a les eleccions resoldran quelcom de les seves necessitats, de la seva falta de drets, i menys de la vida dels seus germans en els territoris ocupats. Però hi ha un sector de classe mitjana alta i els empresaris àrabs israelians, als quals això no els importa, perquè prima més el seu benestar econòmic".

Per al seu soci major, l’imperialisme estatunidenc, aquests resultats no serien una bona notícia, ja que el govern de Biden apostaven pel triomf de Lapid, un interlocutor una mica més fiable, tenint en compte que Netanyahu (si aquests resultats es mantenen de la mateixa manera en el comptatge definitiu) haurà de donar diversos ministeris claus a aquests partits ultres ortodoxos, la qual cosa pot trencar el delicat "equilibri inestable" a l’interior d’Israel. El que repercutirà, per descomptat, en els territoris ocupats.

Et pot interessar: "Els joves consideren que l’Autoritat Palestina no ofereix alternativa a l’ocupació d’Israel"