×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El sector turístic acapara el 75% de les ajudes públiques i manté la precarietat

Un sector caracteritzat per la desregulació i l'abús laboral rebrà la major part de les ajudes públiques, sense haver d'oferir millors condicions laborals.

Juan Carlos Arias

dimecres 5 de gener
Facebook Twitter

Ni exigències ni contrapartides de cap mena per a aquestes ajudes públiques a fons perdut, ni tan sols aquelles relacionades amb millores en les condicions laborals de les seves plantilles. El Govern del PSOE i Unidas Podemos està implementant polítiques que socialitzen les pèrdues i privatitzen els beneficis. Ara surt al rescat dels grans grups turístics nacionals.

La covid-19 va impactar com un tsunami sobre l’economia espanyola a partir de març de 2020 pel confinament i les restriccions a la mobilitat, finalitzant aquest any amb una caiguda del PIB del 10,8%. I el sector turístic es va veure especialment afectat per l’aturada dels viatges a l’estranger i el seu enorme pes en l’economia espanyola (12,4% del PIB de 2019 i 155.000 milions), sofrint un daltabaix considerable que li va fer desplomar-se durant 2020 a nivells de 1995, fins vint-i-cinc anys enrere. Segons la patronal del sector, Exceltur, es van deixar d’ingressar 106,00 milions d’euros en 2020, una retallada del 69% dels ingressos respecte a 2019, passant de representar el 12,4% del PIB a un 4,3% en 2020.

No obstant això, aquestes xifres han de ser relativitzades, atès que cal partir del fet que durant els anys anteriors a la pandèmia els resultats del sector havien destrossat tots els registres coneguts d’ingressos i visitants forans, que van arribar a superar els 80 milions anuals d’arribades. Per tant, és comparar anys de rècord turístic amb una aturada històrica conseqüència d’una pandèmia mundial, la qual cosa distorsiona força. A més, la situació econòmica del sector aviat va arribar a millorar considerablement durant tot el 2021, encara que sense aconseguir les xifres rècord de 2019. El turisme nacional va servir de rampa de trampolí durant el passat estiu per a agafar impuls en les xifres dels ingressos turístics i, conseqüentment, millorar considerablement els comptes de resultats empresarials del sector.

Així, la mateixa patronal del sector el mes d’octubre de 2021 preveia un ingrés anual de 87.000 milions d’euros, millorant ostensiblement les seves previsions i quedant pràcticament a un 60% del reeixit en un any rècord com va ser 2019. De fet, durant els mesos de l’estiu, les dades assenyalaven que respecte a 2019 només s’havia perdut un 27% de l’activitat. Aconseguint en total el PIB turístic entre juliol i setembre de 2021 la xifra gens menyspreable de 42.632 milions d’euros. Empreses del sector com Meliá va tornar a obtenir beneficis al juliol, després de quinze mesos en negatiu.

És cert que Exceltur preveia una continuïtat ascendent en la millora turística durant el quart trimestre, cosa que no s’ha complert totalment per l’impacte de la nova variant òmicron. Però l’impacte d’aquesta variant s’ha centrat en les dues últimes setmanes del mes de desembre, fins llavors Espanya va ser un destí segur amb la menor incidència d’Europa per la Covid, la qual cosa va facilitar els moviments turístics cap al nostre territori en un important volum d’arribades. I, per descomptat, el desplegament del turisme nacional en tota la seva potencialitat fins a aquest moment.

A més, també el sector turístic ha estat dels més beneficiats per les mesures genèriques del Govern per a contrarestar els efectes de la pandèmia. Amb la posada en marxa gairebé des del principi dels ERTO que en total han suposat més de 20.000 milions de despesa per a les arques públiques de despesa, amb la qual cosa el sector va poder apropiar-se de molts milers de milions d’euros per a sostenir els seus treballadors, sense esforç per a la patronal, i amb un autèntic cost de saldo en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social gràcies a les rebaixes governamentals.

I beneficiant-se també en gran manera dels préstecs avalats per l’ICO (120.000 milions), les garanties dels quals s’han ampliat amb més anys de manca i més facilitats per a la seva devolució. Ajudes i suports en el que el conjunt del sector turístic ha estat l’estrella de la corona.

El Sector Turístic, el més beneficiat

La patronal del sector turístic venia reclamant des de fa mesos que s’agilités el repartiment de les ajudes econòmiques aprovades pel Govern, així com una major velocitat a l’hora d’aprovar els rescats del Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques que gestiona la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI).

Potser per això, i segons les dades facilitades pel Govern, avui són el 50%, sis sobre dotze, les empreses del sector turístic que pertanyen al club d’empreses beneficiades amb ajudes a fons perdut. Obtenint en diners comptants aquestes sis empreses turístiques més de 1.150 milions sobre el total dels 1.506 que en total han estat aprovats pel Govern, sobre el total dels 10.000 milions que constitueixen aquest fons. I, per tant, s’han emportat per al sector més del 76% dels recursos actualment posats a la disposició de les grans empreses.

El perfil de les empreses que han aconseguit la gran majoria de beneficis d’aquests fons queda molt ben reflectit amb l’última que ho ha aconseguit el passat 28 de desembre. Es tracta d’un grup hoteler "Soho Boutique" que disposa ni més ni menys que d’una trentena d’hotels repartits pel conjunt de l’Estat espanyol. Aquest gens modest grup hoteler rebrà de moment fons no reemborsables per 30 milions d’euros. D’aquest total, 24 milions ho seran a través d’un préstec participatiu, és a dir, a retornar segons els resultats que obtingui l’empresa, si no obté res, el fisc ho perd tot. I, en tot cas, no es rebrà res o molt poc fins a garantir la solvència del capital empresarial privat.

Aquestes ajudes a fons perdut tenen com a requisits fonamentals, entre altres, que aconsegueixin un import no inferior als 25 milions per operació –és evident que està dirigit per a grans empreses. Tenint en compte que aquest serà el mínim considerat necessari per a restaurar la viabilitat de l’empresa. A més, haurà de tenir el domicili social i els principals centres de treball situats a Espanya, no estar en crisi a data 31 de desembre de 2019, no haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, demostrar la seva viabilitat a llarg i mitjà termini i no haver estat condemnada mitjançant sentència ferma a la pena de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques. Tot això a més de no tenir deutes amb Hisenda ni amb la Seguretat Social. No obstant això, oh, sorpresa!, per al Govern més progressista de la història no li sembla una condició per a donar o no la concessió de l’ajuda la situació de possible precarietat i sobreexplotació en la qual es trobin les i els treballadores d’aquestes empreses.

Tot són avantatges davant un finançament que va directe al cor financer de les empreses garantint la seva viabilitat o en cas de fallida la seva impossible recuperació per als recursos públics. En definitiva això és socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis implementats amb fons públics.

El volum d’ajudes per empresa pot ser copiós. La que més ha obtingut de moment ha estat Air Europa, en ple procés de reconversió i adquisició per Ibèria –encara que ara paralitzat– a la qual se li han concedit fins al moment 475 milions d’euros. No obstant això, una vegada una empresa rep la subvenció pot rebre encara més, això pot ocórrer de fet amb Air Europa, atès que és complicat interrompre el procés de rescat empresarial amb aquests fons una vegada iniciat.

Les ajudes concedides d’aquest fons aniran creixent, se sap que ja s’estan estudiant concessions per a arribar a més de 5.345 milions d’euros segons la SEPI (òrgan gestor del fons) amb el pas dels mesos, malgrat que en gran manera la incidència de la covid-19 econòmicament decau, com demostren els nivells de beneficis empresarials obtinguts en 2021, el creixement de l’ocupació –encara que fonamentalment precari– i la implementació de l’enorme mannà econòmic que suposarà per a les grans empreses els fons Next Generation per a les empreses, també a fons perdut (72.000 milions).

El Govern progressista demostra que en cap cas intenta millorar la situació econòmic-social i els drets laborals de les treballadores i els treballadors, més aviat al contrari, aposta a facilitar al màxim els beneficis empresarials.


Facebook Twitter

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge