Política Estat espanyol

CRISI

El rostre ocult del nou acord per allargar els ERTOs

Govern, patronal i burocràcia sindical aproven un nou acord per a allargar els ERTO fins al setembre. Una mesura que en el fons és un rescat a les empreses i que ara possibilita que aquestes puguin modificar les condicions laborals de forma unilateral amb les plantilles.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

divendres 26 de juny| edició del dia

Aquest dijous la CEOE i la centrals sindicals UGT i CCOO informaven que s’ha arribat a un acord per a aprovar la proposta del Govern del PSOE i Unidas Podemos d’allargar els ERTO fins al 30 de setembre.

Algunes de les modificacions respecte a l’últim acord entre el ministeri de Treball, d’una banda, i patronal i sindicats per l’altre, són els percentatges d’exoneració del pagament de cotitzacions socials per a les empreses en ERTO. Amb aquest nou acord si les empreses amb ERTO de força major mantenen la situació passaran al que es denomina un ERTO de transició, reduint-se les bonificacions een els tres mesos següents: 70% al juliol, del 60% a l’agost i del 35% al setembre. Per a les empreses de major grandària que gaudien d’un percentatge de bonificació menor, en els pròxims mesos serà del 50% al juliol, del 40% a l’agost i del 25% al setembre.

Aquest acord ve precedit per l’amenaça de múltiples rebortes de coronavirus que estan plantejant mèdics i experts, i que ja s’estan donant en altres llocs com Alemanya o la Xina, i en el propi Estat espanyol en menor nivell encara.

Et pot interessar: Alemanya: 730 treballadors migrants contagiats de Covid-19 en un escorxador de porcs

Malgrat que l’acord obté unes certes rebaixes amb el pacte inicial de l’inici de la pandèmia, la CEOE s’ha congratulat d’arribar a un enteniment i assenyalava en un comunicat que “consultats els òrgans de Govern aquest dijous, s’ha donat un suport unànime a la proposta, en tant que presenta importants avanços respecte a la proposta inicial. No obstant això, continuem treballant perquè el mes de setembre puguem abordar com s’afrontarà l’últim trimestre de l’any, sempre amb el desig compartit per les parts que per a llavors s’hagi recuperat tota l’activitat possible”.

I és que l’acord permet mantenir vigents la majoria dels avantatges per a les empreses, ja que mentre milions s’enfonsen en la misèria, el govern “més progressista de la història" de la mateixa manera que redueix les bonificacions, per l’altra banda possibilita en aquest nou acord que les empreses puguin imposar reduccions de jornada i modificar condicions de treball. Una autèntica reforma laboral encoberta aprofitant la nova crisi.

Et pot interessar: El passaport de Calviño: no hi haurà "impost als rics" i se prepara una reforma laboral encoberta

D’altra banda, els grans sindicats mantenen que l’acord amb patronal i govern “garanteix el manteniment de milions d’ocupacions, però així i tot, preferiem que aquest fos fins al 31 de desembre, davant la incertesa en l’activitat de determinats sectors a causa de la crisi provocada per la Covid-19”. Unai Sordo, secretari general de CCOO, defensava també que "l’acord és molt positiu. Aprofundim en el que ens uneix, renovem una eina que s’ha demostrat eficaç per a evitar la destrucció de llocs de treball, i al qual s’han incorporat noves realitats”.

Certament, el Govern del PSOE i Unidas Podemos va anunciar la flexibilització dels ERTO com una mesura de protecció als treballadors, no obstant, aquesta mesura són obertament un rescat per a les empreses. Els empresaris deixen de pagar sous mentre els treballadors es veuen en situació de desocupació temporalment cobrant una prestació per desocupació que suposa una pèrdua del 30% respecte al seu salari. I tot això, sense tenir en compte que son encara milers els treballadors i treballadores que no han cobrat ni un mes aquestes prestacions des del començament de la pandèmia.

Enfront això, i amb més urgència davant l’amenaça de possibles rebrots que deixin a milions de persones més a l’atur i en la pobresa i unes perspectives econòmiques pitjor que durant la crsi de 2008, és necessari un pla de lluita perque la crisi la paguin veritablement els grans empresaris i la banca.

Perquè siguin els grans capitalistes els qui paguin la factura algunes mesures radicals son els impostos extraordinaris a les grans fortunes i als beneficis empresarials. Quelcom que Unidas Podemos ja ha deixat al "calaix dels records", amb la seva tassa als rics, que per cert, només aspirava a recaudar una quantitat mínima d’11.000 milions.

Et pot interessar: Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve

L’augment de les grans fortunes en 2019, més de 30 mil milions, hauria de ser requisada íntegrament i imposar un impost als grans patrimonis del 20%. Només dels 100 primers ens reportaria 30 mil milions. Per a les empreses de l’IBEX35, que no paguen ni el 20% de l’impost de societats, un impost del 50% ens donaria 25 mil milions. I si juntament amb això es deixen de pagar els interessos del deute, 30 mil milions només l’any passat, hi hauria un total de 115 mil milions per a posar-los a la disposició de reforçar el sistema sanitari, construir nous hospitals, habitatges socials, reconvertir la indústria i sectors que siguin intervinguts.

Només amb algunes mesures com aquestes és pot aconseguir que la crisi i tots els atacs que vindran l’acabin pagant els rics, la banca i les grans empreses.




temes relacionats

ERTOs   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Patronal   /    Política Estat espanyol   /    CCOO   /    UGT

Comentaris

Comentar