Des que la Corona Real va sacrificar la presència del rei emèrit Joan Carles de Borbó davant tots els casos de corrupció que pesaven sobre ell, les institucions i forces parlamentàries espanyoles han anat preparant el seu gradual progrés.

Vuelve el emérito a pasearse por el reino, 1⁰ Galiza y luego la Zarzuela a reencontrarse con Felipe VI. Porque puede. Porque da igual lo que robe, que hasta que no acabemos con la monarquía estos parásitos pueden hacer lo que quieran, desde robar a hacer negocios con dictaduras. pic.twitter.com/eVpMlCi97x

— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) May 16, 2022

Aquest 12 de maig la Fiscalia Anticorrupció arxivava la recerca pel pagament de 80 milions en comissions que l’emèrit va cobrar sent mediador per a la construcció de l’AVE a la Meca, ajudant al fet que s’adjudiqués aquesta construcció a empreses espanyoles. Aquesta resolució era evident si considerem que la comissió encarregada d’investigar els milions que va moure Joan Carles de Borbó (juntament amb la seva amant Corinna Larsen) ho feien només en relació als contractes, i no a l’antic rei, perquè aquest és inviolable. Perquè servia la comissió? Per a aclarir indirectament el que tots sabíem: que la justícia protegeix la Corona i que no anava a obrir inculpacions reals contra el rei Joan Carles.

Sobre aquesta inviolabilitat, des que saltaren els escàndols de rei, s’ha parlat molt i fet molt poc. Cert que Podem en algun moment va alçar la veu per a eliminar aquesta inviolabilitat que permetria a la Casa Reial fer tripijocs contra l’Estat sense possible imputació. No obstant això, aquests intents timorats van caure pel seu propi pes: de de les no poques coses que coincideixen dretes i esquerres parlamentàries és que la monarquia ha de ser intocable, com a bon pilar de Règim del 78. Carmen Calvo feia al·lusió al fet que això va ser discutit pel PSOE, els dirigents del PP i el cap de la Casa Reial, arribant tot a l’acord que aquest «no era el moment».

Des de llavors, la campanya d’emblanquiment de la corrupció de la monarquia no ha tingut parangó. Des d’Espanya, el Felip VI tractava de posar distància entre ell i el seu pare. Es mostrava més democràtic i fresc, un home de família. Això malgrat la repressió als catalans el 1-O, d’haver empresonat rapers per haver cantat la realitat, que la monarquia és una institució corrupta i reaccionària, etc.
No obstant això, també arribava el moment dels nets. Les filles del rei comencen a oferir aquest halo de preparació i confiança que la Casa Reial vol vendre per a generacions posteriors. Fins i tot Victoria Federica està venent a la seva manera el relat d’una monarquia adaptada als nous temps.

En aquest temps, es va començar a tantejar la possibilitat que l’emèrit tornés. La premsa burgesa s’ha encarregat d’anar preparant aquest camí. Se’ns ha bombardejat amb fotos amb els seus nets a Abu Dhabi, amb notícies del rei Felip VI sobre les seves converses amb el seu pare, en les quals diu trobar a faltar el seu país i la seva gent. El Mundo va treure un article en el qual afirmava que Juan Carlos vol tornar amb la seva «lleial Sofía».

Els mitjans ens estan venent a un entranyable avi que enyora la llar i la família enfront de la imatge de corrupte, ficat en escàndols, caçador d’elefants, evasor fiscal o amic de monarquies autoritàries que no respecten els drets humans. Una imatge que sembla una mica més d’acord amb la realitat.

Aquest camí té un nou pas aquest 21 de maig. El rei emèrit estarà dos dies a Sanxenxo, a Pontevedra. El seu fill, que el va telefonar en la seva visita als E. A. amb motiu de la mort del seu president, va concertar amb ell veure’s a Madrid. És de suposar que aquest gest serà un nou intent de vendre’ns una monarquia familiar i legitima, que ha deixat el seu historial delictiu en el passat.

Serà així tret que aquells que no ens creiem aquest nou relat ens organitzem contra aquesta institució corrupta i hereva del franquisme que és la monarquia. Aquest passat diumenge es va realitzar una consulta en la qual van participar 81.000 persones, més del 90% de suport a un model republicà. Es fa necessari abandonar les pretensions parlamentàries. És palès que, lluny de construir una alternativa, Podemos i PCE només tenen una estratègia: integrar-se al Règim del 78 sent l’ala esquerra d’un partit ja de l’ordre burgès com és el PSOE.

S’ha demostrat que la «conquesta» de les institucions no ha valgut per a conquerir nous drets ni acabar amb institucions com la monarquia (només cal pensar en la reculada que suposa la nova reforma laboral o com no toquen ni un sol concert de l’Església). S’ha acabat declarar-se republicà i continuar defensant la inviolabilitat del rei. Només des de baix, amb lluita, pot imposar-se la fi de la monarquia. Fa falta organitzar un moviment republicà disposats a combatre als carrers i a desenvolupar un procés constituent sobre la base d’assemblees populars que decideixi d’una vegada per sempre tots els drets democràtics que nega aquest règim.

Tots els esforços –que estan donant resultats molt fràgils- per blanquejar a la monarquia espanyola, i concretament a l’actual rei Felip VI, no fan més sinó confirmar tant la conciliació que té “el govern més progressista de la història” amb una institució imposada pel franquisme que és corrupta i reaccionària, com el fet que aquest govern continua sent un altre pilar més d’un règim podrit i decadent.