El professorat associat de la Universitat de València (UV) agrupat entorn de la plataforma PDI Associat UVEG reclama "igual salari a igual esforç" i, després de la falta de diàleg i davant “l’immobilisme” per part de la Conselleria d’Educació i el rectorat, van acordar el passat 18 de gener en assemblea una vaga indefinida revisable. Els aturs arriben just després del període d’exàmens al gener i a un mes de les eleccions al rectorat.
Una de les demandes és l’augment salarial, demanant l’equiparació amb el dels seus homòlegs de la Universitat d’Alacant (un 15 % més). Així mateix, s’exigeix que se’ls consideri com a preferents a les noves places de promoció per a docents que la universitat té previst treure el proper any si s’obre la taxa de reposició.
De moment, en la taula negociadora per analitzar la situació del professorat associat entre la UV i els sindicats, aquests últims han reclamat que s’assimili retributivament als associats amb els titulars de les places.
En la taula no ha estat convidat cap membre de la plataforma del PDI. El portaveu Vicent Monroig lamenta en declaracions a l’agència EFE que no s’hagi convocat a la reunió als membres del comitè de vaga de la plataforma, ni s’hagi presentat "cap document concret".
Per la seva banda, fonts de la UV han informat que taula de negociació es realitza entre la patronal i els sindicats, com en qualsevol empresa, i que no s’ha convocat als representants de la plataforma perquè jurídicament no tenen cap representació aquesta. La definició de la universitat com a empresa no deixa de ser paradigmàtica, però arribats a aquest punt de retallades i polítiques neoliberals tampoc sorprèn.
Professorat associat, professorat precari…
Són 1.300 les professores i professors associats que han estat cridats a la vaga, en total, representen el 30% del professorat de la UV. Rebent un salari a l’hora que ronda els 5 euros a l’hora assumint una càrrega laboral del 75% de les assignatures. És una situació habitual en tot l’Estat, amb sous al mes que es mouen entre els 300 i 700 euros, depenent del nombre d’hores. Una activitat que evidentment sol exigir una altra ocupació al marge de la universitat per arribar a final de mes.
Aquesta lògica s’entén dins d’un model universitari cada vegada més precari i més vinculat amb els interessos empresarials. Per estalviar-se diners, les universitats en lloc de contractar nou professorat amb vinculació permanent, completen la plantilla i el repartiment de les assignatures amb professorat associat.
Una universitat antidemocràtica
El sistema d’elecció de càrrecs directius de les universitats espanyoles està més prop d’un sistema estamental que d’una democràcia. Justament en aquest moment s’han de celebrar les eleccions al Rectorat de la UV, amb un cens de més 55.000 persones.
El cens està compost per 2.010 Personal Docent Investigador (PDI) doctors amb vinculació permanent, 2.750 no doctors o sense vinculació permanent, 437 de personal de recerca en formació; 47.907 estudiants (de grau i postgrau); i 2.150 membres del Personal Administració i Serveis (PAS).
L’elecció suposadament és per sufragi universal i vot directe, ara bé, és un vot ponderat. El vot del professorat doctor amb vinculació permanent, una clara minoria, té un pes real del 51% en l’elecció; mentre que el vot del professorat no doctor o sense vinculació permanent (on se situen els professors associats) té el valor d’un 12,67%; el vot dels estudiants i les estudiants té el valor d’un 25%; el del personal d’administració i serveis té el valor d’un 10%; i el vot del personal investigador en formació té el valor de l’1,33%.
La casta universitària, és a dir, els catedràtics, degans o vicerectors són els que tenen la majoria de representació en tots els òrgans de representació universitària, i es trien entre ells dins de les seves xarxes clientelars i endogàmiques. Mentrestant els estudiants, el sector que carrega amb les elevades taxes, compten amb una representació simbòlica malgrat ser l’absoluta majoria.
Al final és en el Consell de Govern i en el Consell Social, òrgans tancats i on els governs autonòmics i les empreses privades tenen un paper central, on es prenen les decisions i els qui estan negant al professorat associat unes condicions laborals dignes.
Extensió de la lluita: unitat obrer-estudiantil
La plataforma ja ha organitzat una trobada per estendre la lluita els dies 3 i 4 de març amb associacions i plataformes de professors associats de diverses universitats d’Espanya (entre elles, Murcia, Màlaga, Cartagena, Zaragoza, Salamanca, Madrid i Alacant) per abordar la possibilitat de realitzar accions conjuntes.
Accions com aquestes anticipen un qüestionament a la universitat neoliberal. En aquest sentit, l’estudiantat al costat del professorat precari i les treballadores i treballadors de la universitat han d’aixecar un moviment combatiu que, al costat de les dones, a la resta de la joventut i la classe obrera qüestioni la universitat del capitalisme i al capitalisme mateix. Perquè un model universitari diferent és possible, una societat diferent és necessària.
