×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El pressupost en Defensa ha pujat un 60,8% en una dècada, xifra que augmentarà amb la despesa extra que farà el Govern

Després de la invasió russa d'Ucraïna, el govern es va comprometre a pujar la despesa de Defensa fins a aconseguir el 2% del PIB. Una reivindicació que és una cessió a les exigències del govern d'Estats Units en el marc de la col·laboració dins de l'OTAN. Però el pressupost militar portava ja una dècada augmentant.

Irene Olano

dijous 7 d’abril
Facebook Twitter

L’escalada bel·licista producte de la guerra a Ucraïna, que ha inclòs entre altres accions, l’enviament directe d’armes de països de la UE, com l’Estat espanyol, està sent l’última excusa perquè els països imperialistes es rearmin fins a nivells no vists des de l’última guerra mundial, com és el cas d’Alemanya.

També és el cas de l’Estat espanyol, que ha anunciat un augment de la despesa en Defensa que abast el 2% del PIB, un augment que reclamava històricament els Estats Units als socis de l’OTAN. Això implicaria superar els 24 milions d’euros en despesa en Defensa, una quantitat enorme que, pel que sembla, no està disponible per a la despesa social, però sí per a armar fins a les dents a l’Exèrcit.

La política de la Unió Europea en el conflicte a Ucraïna està sent nefasta. No com reclamen alguns crítics una miqueta a l’esquerra del Govern, perquè no estigui tenint un “paper pacificador” i diplomàtic (més aviat a l’inrevés, Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea parla com un general en el front), sinó perquè la seva resposta davant el conflicte està sent de rearmament militar i una escalada bel·licista sense final visible.

Els països que s’estan rearmant són països amb una política exterior imperialista, que s’alimenta amb un enfortiment militar. L’exemple perfecte el tenim a casa: tot just un mes després del començament del conflicte a Ucraïna el “govern progressista” virava en la seva posició cap al Sàhara Occidental cap a posicions encara més obertament imperialistes que les que ja mantenia.

Però la veritat és que l’enfortiment militar no està sent empès (tan sols) pel conflicte a Ucraïna i la pressió dels EUA. En realitat en el nostre Estat és una política que porta en marxa, almenys, una dècada. En 2012 la dotació oficial de Defensa era d’una mica més de 6.000 milions d’euros. Avui és de més de 10.000 milions, un augment de gairebé el 61% en deu anys. Una política que han perpetuat governs tant del PP com del PSOE, al qual s’hi suma des de fa dos anys la coalició “més progressista de la història”.

Però a més, la veritable dotació en Defensa en alguns anys ha desfasat i superat el pressupost oficial. En l’última dècada aquesta despesa extra és de 14.556 milions d’euros. Hi ha partides relacionades amb la defensa per tot el Pressupost. Entre altres es troben els conceptes coneguts com a “Organismes Autònoms”, com l’Institut Social de les Forces Armades o el d’Habitatge, Infraestructures i Equipament de Defensa. Cadascun han rebut diversos centenars de milers d’euros.

Però, com algú podria definir com a progressista continuar pujant la despesa en defensa en un moment de crisi sanitària, econòmica i ambiental? Un augment de la dotació en defensa que aconseguís el 2% del PIB suposaria un augment d’un 137% respecte de la dotació actual. Més de 24.000 milions d’euros més en un moment on la crisi econòmica s’aguditza per conseqüència de la crisi sanitària dels últims dos anys i la guerra actual a Ucraïna.

Amb un augment de la inflació de gairebé el 10% la classe treballadora i els sectors populars estan condemnats a perdre una part important del seu poder adqusitiu. Quelcom que se suma a les crisis que ja venia sofrint la classe treballadora i a les quals aquest govern només ha sabut posar diminuts pegats.

El problema de la inestabilitat laboral i la precarietat amb la qual no acaba la Reforma Laboral de Yolanda Díaz, el problema del tancament d’empreses des de la pandèmia que s’esmena amb els ERTO que paga també la classe treballadora o l’augment enorme del preu de l’electricitat al qual aquest govern és incapaç de donar resposta són només algunes de les problemàtiques a les quals s’enfronten els sectors populars.

Enfront d’això, el govern només planteja un minso escut social perquè sembla que no és el moment d’augmentar la despesa social, però sí que és moment de continuar augmentant el de Defensa.

I és que una pujada fins al 2%, considerant que avui dia no arriba al 0,8% del PIB, suposaria convertir-lo en el segon ministeri més dotat econòmicament, per sobre del d’Educació (que rebria una tercera part), el de Sanitat (que rebria una setena part) o el de Ciència (una cinquena part).

Urgeix un gran moviment de masses que, com en altres ocasions històriques, faci front a la militarització de les nostres societats, que només servirà per a aprofundir les polítiques imperialistes del nostre Estat, així com a incrementar la repressió interna.


Facebook Twitter
Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques