El Govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos està enfrontant una crisi important amb la constant pujada de la factura de la llum. Són diversos dies que han encadenat màxims històrics superant els 130 euros per megavat hora (MWh).
La promesa electoral de baixar la factura no somés no s’ha complert, sinó que, molt al contrari, el preu de la llum està suposant des de fa mesos un problema greu per a milions de persones que es troben en situacions cada vegada més precàries.
L’increment de la factura es deu a la pujada en el cost de producció elèctrica causada pel major preu del gas, un recurs natural que és utilitzat en les produccions elèctriques de cicle combinat. Això ha causat un increment generalitzat en el mercat elèctric europeu.
Menys d’un terç del preu de la factura de la llum depenia d’aquests preus no regulats del mercat elèctric, que són els que estan augmentant a nivells històrics. Ara bé, la resta de la factura depèn de preus que han estat regulats durant dècades pels governs del PP i el PSOE fins a l’actualitat: com són els impostos sobre consum i producció, el preu de distribució i transport elèctric, el cost de la subvenció a les renovables, etc.
Davant aquesta pujada dels preus de producció, el Govern “progressista” no ha pres mesures elementals per a resoldre el tema. La rebaixa de l’IVA del 21% al 10% en la factura elèctrica i suspensió temporal en el tercer trimestre de l’impost del 7% a la producció elèctrica no han millorat significativament la situació per al poble treballador.
Mesures que només han aconseguit garantir que les elèctriques continuïn fent negoci, perquè la factura no ha baixat pel fet que la pujada del preu de producció és tal que s’ha empassat l’efecte d’aquestes reduccions fiscals.
Davant aquesta situació, Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica del PSOE, ha carregat la responsabilitat en les empreses elèctriques i en la seva “falta d’empatia”. Quelcom que sonaria a broma si no fos tràgic.
Les hidroelèctriques directament han aprofitat la conjuntura d’aquest mes d’agost i el tipus de subasta marginalista, per a oferir energia a preus fins i tot més elevats que els del gas, malgrat els menors costos de producció, i a costa de buidar de manera dramàtica els embassaments sobre els quals tenen concessions privades.
Què proposa Unidas Podemos?
La formació que componen Podemos i Izquiera Unida proposa mesures que anomena “més contundents” com la intervenció del preu de la llum, regulant els preus màxims de la producció nuclear i hidroelèctrica perquè no s’aprofitin de vendre la seva electricitat en les subastes marginalistes al mateix preu que el gas, quan els seus costos de producció són molt inferiors. Els anomenats “beneficis caiguts del cel”.
Una mesura en la línia de reformar el mercat energètic i amb l’horitzó de crear una empresa pública d’energia, sent aquesta última proposta la que estan presentant a tota veu.
"Hoy afrontamos un nuevo récord en el precio de la luz y desde Unidas Podemos entendemos que hay que actuar. No hacer nada no es una opción. Por eso hoy presentamos una Proposición de Ley para crear una empresa pública de energía". #EnergíaPúblicaYA
📽️ @juralde pic.twitter.com/mAdEs0gG1N
— PODEMOS (@PODEMOS) September 2, 2021
A més, fan una crida a “mobilitzacions” per a “pressionar” al seu soci de govern, el PSOE, perquè les apliqui. El secretari general del grup parlamentari d’Unidas Podemos en el Congrés, Txema Guijarro, ha afirmat que “si volem un Govern audaç i valent i que prengui decisions que li posin davant de l’oligopoli elèctric, creiem que aquesta ciutadania s’ha de mobilitzar i ha d’advertir perquè el Govern es mogui en aquesta direcció”.
Finalment, aquest divendres han assegurat que condicionaran la votació dels pressupostos a que es prengui alguna d’aquestes mesures, encara que ja hem vist que aquestes declaracions després queden en paraules buides.
Per què aquestes mesures són un brindis al sol?
En primer lloc, la proposta d’una empresa pública d’energia d’Unidas Podemos és un projecte limitat i a llarg termini, basat en la idea que aquesta empresa pública assumeixi les plantes hidroelèctriques que estan en mans privades, segons vagin finalitzant les seves concessions. Això sembla una broma de mal gust, ja que la majoria d’aquestes concessions no vencen fins dins de… 20 o 40 anys! És a dir, que la gran mesura estrella és que ens passem la vida sencera pagant aquests alts preus de la llum!
El problema del preu de la llum exigeix l’actuació ara i moltes d’aquestes concessions no finalitzen fins a 2060. A més, si molts països europeus tenen empreses públiques, com argumenta Unidas Podemos, també tenen ara alts preus de la llum, com Itàlia que és exemple recurrent.
Per no esmentar que Unideas Podemos parla d’una “empresa pública d’energia”, quan forma part de governs que ni han revertit les privatitzacions en la sanitat pública en la major pandèmia mundial de l’últim temps.
En segon lloc, la proposta de marcar preus màxims a les energies nuclears i renovables podria estalviar entre 1.500 i 3.000 milions d’euros, segons les fonts de la pròpia organització. Però són xifres que no tindrien una traducció significativa en la factura.
Els guanys milionaris que Endesa, Iberdrola o Naturgy estan obtenint aquests trimestres no només són causades per aquests “beneficis caiguts del cel” com deia aquest dijous Pablo Echenique en roda de premsa. Les empreses elèctriques també obtenen beneficis en la distribució o comercialització de l’energia, no només per la seva producció.
De fet, moltes d’aquestes empreses són multinacionals que fan bona part del seu negoci explotant recursos naturals en altres països, com els llatinoamericans. Gràcies a les polítiques imperialistes de l’Estat espanyol que Unidas Podemos no qüestiona i de les quals també són còmplices.
I finalment el major escull fins i tot per a aplicar aquestes mesures, que com veiem, a penes tindrien traducció directa en la factura, és l’oposició directament del PSOE.
Ribera ha deixat clar que no hi haurà cap mena d’intervenció en els preus de la llum, ja que “aquest Govern mai impulsarà l’adopció de mesures que sapiguem per endavant que són frontalment contràries al dret comunitari”.
En resposta la formació lila crida a “mobilitzacions” per a “pressionar” al seu propi Govern. De nou, una crida de cara a la galeria, per a tractar d’enlairar-se del seu soci de govern i del descrèdit polític, com si la responsabilitat no fos també seva.
Des d’Unidas Podemos encara volen fer-nos creure que és possible un capitalisme “progressista” i alternatiu de la mà del PSOE. Una estratègia que només ha rentat la imatge als “socialistes”, ha buidat els carrers i ha moderat constantment el debat polític.
No possible canviar el sistema elèctric de la mà del PSOE ni a l’Europa del capital
El problema elèctric de l’Estat espanyol, com tants d’altres, no ha sorgit aquests mesos, sinó que és conseqüència de dècades de polítiques governamentals que, a més, i com vèiem, són responsables de fins més de dos terços de la factura de la llum.
L’actual model energètic ha estat dissenyat des dels anys vuitanta amb el PSOE com a principal director, al costat del PP, i a la mesura de les grans empreses capitalistes que han establert un autèntic oligopoli elèctric.
La privatització d’empreses públiques com Endesa, assumir autèntiques “hipoteques” com la moratòria de les nuclears de Felipe González i el dèficit tarifari, així com la política de primes a les energies renovables, estan darrere de l’increment constant de la factura de la llum i del colossal negoci que s’han muntat les empreses elèctriques.
Revertir aquest procés implica atacar els beneficis de les energètiques i plantejar de manera immediata la seva renacionalització, sota control de treballadors i usuaris.
Les mesures d’Unidas Podemos són un brindis al sol perquè es plantegen dins de la lògica que es poden “gestionar” de manera “progressista” els estats capitalistes i imperialistes.
L’alternativa passa per desenvolupar l’organització i la mobilització massiva de la classe obrera entorn d’un programa anticapitalista, combatiu, capaç de sumar a altres sectors populars.
Amb un programa que lluiti per consignes com la nacionalització de sectors estratègics de l’economia com és l’energètic, sense indemnització als capitalistes i per a posar-les sota control de les seves treballadores i usuàries.
Implica, per tant, apostar una esquerra anticapitalista que tingui independència política i es construeixi per la lluita de classes, que defensi els interessos de la classe treballadora.
