M. Rajoy va anunciar, una vegada finalitzada la reunió de gabinet, que el 17 de gener proper serà quan sigui constituït el Parlament català escollit el 21D. D’aquesta manera, el líder del PP pretén accelerar els temps per evitar que la difícil negociació entre ERC i JxC pugui arribar a un acord. Al mateix temps, la formació hereva del franquisme pretén empènyer a Ciutadans a una negociació més aviat complicada.
La qualitat “democràtica” de les institucions espanyoles es podria dir que està en nombres negatius. No és necessari esmentar com es van convocar les eleccions del 21D, i tota l’ofensiva judicial i policial que encara continua. Per si fos poc, el PP, la força parlamentària amb menor quantitat de vots, pot fer el que vulgui. Tot això, és clar, amb el suport del PSOE i Ciutadans i totes les reaccionàries institucions d’aquesta democràcia per a rics.
Una negociació un tant encallada
El 22D ja estava clar que les forces independentistes havien aconseguit mantenir-se en el marc d’una votació amb participació històrica (81% del padró) amb un 47,5% dels vots emesos. Van aconseguir també 70 escons, la qual cosa dóna una majoria en el Parlament. I, és l’únic bloc que té majoria pròpia. Ni la reedició del Tripartit (PSC, ERC, CeC), ni els unionistes sumen els 68 necessaris per poder imposar un govern diferent.
No obstant això, no és or tot el que brilla. Junts per Catalunya té dret a posar el seu candidat, en haver quedat per davant d’ERC i la CUP. De fet, un eix de la seva campanya electoral va ser que votant-los tornaria Puigdemont a Catalunya. Quelcom que no és segur ja que amb prou feines creui la frontera serà detingut. Esquerra, davant aquesta situació té la possibilitat de posar al seu líder, més encara quan el proper 4 de gener està citat a declarar Junqueras.
Des de les files del PDeCAT i JxC especulen amb la possibilitat “legal” que Puigdemont no solament obtingui l’acta de diputats, sinó que també pugui ser investit President. Busquen realitzar una “reforma exprés” del reglament del Parlament per investir-lo telemàticament. De totes maneres, dirigir un país amb tots els problemes quotidians i amb l’atac constant per part del poder central, no és clar que pugui fer-se des de l’estranger o per Internet.
Aquesta situació no només afecta a Puigdemont i Junqueras, que no se sap si podran exercir com a diputats (això és, votar) encara que sí podran obtenir la seva acta de diputats. Sinó que també afecta a altres candidats que també estan a la presó (Sánchez i Forn) i els que estan amb Puigdemont (Comín, Serret, Puig i Ponsatí). La qüestió és que si prenen l’acta de diputats i després no poden votar, provocaran una pèrdua de la majoria independentista. És molt probable que aquests diputats no facin ús de la seva acta passant la mateixa per a la resta de la llista dels seus partits.
El PSOE, fent gala del seu “tarannà democràtic” va deixar en clar que ni Puigdemont, perseguit per la “justícia”, ni Junqueras, complint presó preventiva; podran presidir un nou govern. El seu secretari d’organització, Juan José Ábalos va deixar el tema ben en clar, i per descomptat que el PSC està disposat a aprofitar-ho.
Pel flanc dret, si bé és cert que els seus diputats no aconsegueixen la majoria, la situació ha canviat pels vuit diputats d’ERC i JxC. El PP està pressionant a Inés Arrimadas perque es llanci a la “aventura” gairebé impossible d’aconseguir una majoria del 155. Albert Rivera, va contestar que solament pretenen la presidència del Parlament, per evitar el desgast polític de negociar assumptes que no podrà portar a la pràctica. El mateix que va fer Rajoy amb el Rei fa uns dos anys.
El Règim del 78 actua
Més enllà de la majoria que s’acabi formant, el President M. Rajoy està segur que després d’aplicar el cop del 155 cap nou Govern farà una altra cosa que no sigui estar dins de la llei. O millor dit, dins de “la seva” interpretació de la llei. Una interpretació que permet intervenir econòmicament qualsevol territori, que permet premiar als seus “amiguets” amb més inversió pública i castigar als contraris.
Aquest és el model de “democràcia” de l’Estat espanyol (i dels països capitalistes). Governen per garantir els negocis de les grans empreses. Els govern s’encarrega de perpetrar el robatori salarial i el saqueig de les arques públiques per augmentar els beneficis de l’Ibex 35. S’encarreguen de tenir un domini territorial centralitzat i busquen l’enfrontament entre els diferents pobles de l’Estat.
Si falla una mica de tot això, tenen el poder judicial. Una cua de jutges interpreta la realitat al seu gust. Troben rebel·lions on hi ha manifestacions pacífiques. I si amb això no és suficient, retorcen les lleis i les interpreten a l’inrevés. Com és el cas del “delicte d’odi” que originàriament era per protegir les minories, i ara serveix per “protegir” a les forces repressives que posseeixen el monopoli de les armes.
Tot està “coronat” per Felipe VI i Juan Carlos I, els continuadors de Franco. Per això és que el Règim del 78 i l’Ibex 35 no es poden reformar. És impossible que aquest entramat institucional serveixi a la causa de les llibertats democràtiques i de les reformes socials dels treballadors i el poble.
