×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El parany del rebut de la llum: un mercat al servei dels capitalistes

Com s'ha arribat a aquesta situació en el mercat elèctric? Com es compon la factura de la llum? Quins tipus de mercats i tarifes existeixen? Quin paper juga el govern i com s'enriqueixen les empreses? Quina sortida hi ha per a la classe treballadora? T'expliquem aquests i altres aspectes en el present article.

Javier Cáceres

dimecres 8 de setembre de 2021
Facebook Twitter

En aquest article explicarem, en primer lloc, com s’ha arribat a aquesta situació en el mercat elèctric, els diferents tipus de mercats i tarifes existents i les previsibles conseqüències d’un augment en el preu de l’electricitat sense precedents; per a, posteriorment reflexionar sobre les possibles solucions perquè la classe treballadora, una vegada més, no ens vegem més precaritzada per un sistema econòmic que ens condemna a la misèria i com algunes organitzacions -tant a nivell polític com “sindical”- no fan més que vetllar pels interessos de les grans empreses en contra dels interessos del poble treballador al qual diuen representar.

Com es compon la factura de la llum?

En primer lloc, tractarem d’explicar, perquè ho entengui tothom, de que es compon la factura elèctrica. Això és important perquè, si volem parlar de veritable democràcia, el primer pas és que la classe treballadora -classe majoritària ja que els capitalistes són una minoria, malgrat que posseeixin la majoria de la riquesa- tingui els coneixements necessaris per a així poder decidir què és el que li convé i el que no; més enllà de deixar-se guiar per tertulians televisius que defensen a la classe dominant: la burgesia.

La factura de la llum es compon d’una part fixa i una altra variable. La part fixa és la que es paga per la potència contractada. Es mesura en KW i és la potència màxima que es pot consumir sense que es talli el subministrament. Perquè tothom ho entengui, podrem dir que es paga més o menys en funció dels equips elèctrics que podrem connectar simultàniament en el nostre domicili sense que saltin els ploms; encara que cal tenir en compte que no té la mateixa potència un forn, una cuina o una màquina d’aire condicionat que una bombeta, un televisor o un ordinador personal. D’altra banda, en la factura de la llum, tenim també la part variable que mesura el consum en KWH; és a dir la quantitat d’electricitat que hem consumit. En els últims mesos hem observat com el preu per KWH (és a dir el preu per la quantitat d’electricitat que consumim) s’ha incrementat d’una manera salvatge i sense precedents, sent el responsable de la pujada en la factura de la llum.

Mercat lliure i “regulat”

Aquest preu per KWH es divideix principalment en dos mercats: el mercat lliure i el mercat “regulat” (encara que a continuació veurem que la regulació brilla per la seva absència). El mercat lliure és, teòricament, l’acord al qual arriba el consumidor individual amb l’empresa elèctrica sense cap mena de regulació; i el regulat aquell en el qual intervé el govern. Dins del mercat lliure cada empresa energètica és capaç d’oferir els preus que li vingui en gana. Usualment les empreses energètiques diuen que aquest mercat és més beneficiós per a l’usuari, però nombrosos estudis d’organitzacions de consumidors han demostrat reiteradament que és fals. Una de les seves principals al·legacions en aquest sentit és que quan el mercat regulat puja (més endavant explicarem per què ho fa) l’acord al qual han arribat l’empresa i el consumidor es manté sense sofrir aquest increment. Fet completament fals ja que les pujades en el mercat regulat sempre han repercutit en pujades en el mercat lliure; fins i tot, en els últims mesos des de la "pujada progressista", incomplint les normatives mínimes que, suposadament, ho impedien. No ocorre així, no obstant, quan s’han registrat baixades de preus en el mercat regulat. Fet que ens demostra que els capitalistes pretenen obtenir cada vegada més beneficis a costa de la misèria de la classe treballadora.

El mercat “regulat” era el que, anteriorment a la reforma d’aquest per part de l’executiu de Mariano Rajoy, es deia Tarifa d’Últim Recurs (TUR). Aquesta tarifa, TUR, sí que podríem dir que era una tarifa regulada, ja que es fixava un preu fix per al KWH (recordem que és la unitat en la qual es mesura el consum elèctric) durant un període de temps determinat. Amb la reforma elèctrica de Mariano Rajoy aquest sistema va canviar: en lloc de fixar un preu per a un període determinat, es va començar a fixar un preu per a cada hora del dia. Aquest preu es fixava el dia anterior en una “subhasta” en la qual la major part dels qui produïen l’energia i els qui les compraven eren les mateixes empreses. Endevineu quines? Sí, les empreses capitalistes que conformen l’oligopoli elèctric. Tampoc cal tenir un màster en economia per a adonar-se que si deixes en mans de capitalistes sense escrúpols fixar el preu de l’energia no serà beneficiós per a la classe treballadora. Aquest preu és al qual els grans mitjans de comunicació al·ludeixen quan citen el preu del MWH -sí aquest que en l’Estat espanyol està en màxims històrics per damunt, fins i tot, d’altres estats europeus-. Però aquest no és el preu que paguem els consumidors per l’energia consumida, a aquest preu cal afegir-li el que anomenen peatges d’accés: una sort d’impostos deguts, en gran part, al deute històric que té l’Estat amb les companyies elèctriques. En aquesta nota, per simplificar, no ens estendrem en aquest assumpte; però podem dir que va ser una altra de les victòries dels capitalistes enfront de la classe treballadora.

La farsa progressista i el veritable augment del preu de la llum

Amb l’arribada al govern de les i els ministres “progressistes” (aquests que un dia estan repatriant menas saltant-se fins i tot la doctrina de la justícia burgesa, un altre estan enviant a la policia a apallissar brutalment a la classe treballadora que lluita pels seus interessos -com recentment en el desallotjament del Gaztetxe Errotxapea de Iruña i no han derogat les reformes laborals ni la llei mordassa, però et venen com un èxit rotund una pujada irrisòria de l’SMI), la situació no va millorar en absolut. El Govern, lluny de ficar mà al procés pel qual s’obté el preu de l’energia -recordem aquesta “subhasta” entre els qui venen i compren que són els mateixos-, el que va fer va ser una redistribució i revisió a l’alça d’aquests peatges per a vendre’t la moto que si planxes a les tres del matí et sortiria més barat; malgrat que van eliminar la tarifa nocturna que realment oferia uns peatges menors en horari de 22 a 12 hores. Us posaré alguns exemples del preu de l’energia en diferents moments, desgranant els diferents conceptes, i no us avorriré més amb tecnicismes:

· El 3 de setembre de 2021 a les 21 hores el preu del Kwh era de 31,26 cèntims, dels quals el preu de l’energia no superava els 18 cèntims.

· El 13 de gener de 2021 el pic màxim es va registrar a les 20 hores amb un preu de 18,7 cèntims, dels quals el preu de l’energia fregava els 14 cèntims. Recordem que durant aquests dies estàvem encara sota els efectes de l’onada de fred que va deixar la borrasca Filomena, quan es va incrementar el consum d’energia i els capitalistes van decidir pujar el preu per a augmentar els seus beneficis.

· L’11 de novembre de 2020 a les 15 hores el preu del Kwh era de 9,3 cèntims, dels quals el preu de l’energia rondava els 4 cèntims.

· El 12 d’abril de 2015 a les 16 hores es va registrar un preu de 8.5 cèntims per al Kwh; dels quals el preu de l’energia rondava els 1,5 cèntims.

Amb aquestes dades sembla que la pujada del 25%, segons les dades del Govern, es queda una mica curta. (Font: https://www.esios.ree.es/es/pvpc)

Hem de fer esment al fet que, a més de les empreses de l’oligopoli elèctric, n’existeixen unes altres. Fins i tot algunes en règim de cooperativa, sense ànim de lucre i orientades a satisfer les necessitats de les i els usuaris. No obstant, aquestes empreses, dins del mercat capitalista, avui dia no està en disposició d’oferir uns preus raonables als consumidors degut, en part, a que han d’accedir al mercat elèctric controlat per les grans empreses capitalistes per a poder comprar energia i que la xarxa elèctrica -els cables pels quals arriba l’electricitat a casa teva- també pertanyen a aquestes empreses. Un altre fet destacable és que, al bonus social, una ajuda directa -encara que ínfima, i més en la situació en la qual ens trobem- per part del Govern a col·lectius desfavorits, famílies nombroses i altres, només és possible accedir-hi si es contracta la tarifa regulada amb les empreses de l’oligopoli elèctric. Canviar això tampoc sembla que es trobi en l’agenda de les i els membres del Govern, ni tan sols en l’ala aquesta que s’agrada denominar “progressista”, o fins i tot “comunistes”, com s’autodenomina el ministre de consum.

Et pot interessar: El pla de Podemos per a baixar la tarifa de la llum: mesures cosmètiques que no resolen res

Els obscens beneficis de l’oligopoli elèctric

També cal recordar com les empreses elèctriques han buidat embassaments, amb els consegüents efectes mediambientals i de falta de subministrament a alguns pobles, amb la finalitat d’obtenir més benefici. L’energia hidroelèctrica és una de les més barates de produir; si durant una època de preus de venda a l’alça l’energia que es ven és produïda d’una manera econòmica, els beneficis són encara majors. Això ens torna a recordar que són capitalistes sense escrúpols que únicament pretenen continuar generant una riquesa que no podran gastar ni encara que visquessin centenars de vegades, mentre la precarització de la classe treballadora és cada vegada major.

Un altre aspecte important a tenir en compte és l’efecte que això produirà en l’economia subjecta a les bases del capitalisme, recordant que l’electricitat és necessària en la majoria de processos productius i distributius dels béns de consum: per a les màquines industrials, cambres refrigeradores d’hostaleria, etc. Si el preu de l’electricitat s’incrementa, posem en un 50%, seguint les bases d’aquest sistema econòmic el preu del producte final s’incrementarà en la mateixa mitjana: un 50%, augmentant així el benefici dels capitalistes, ja que un dels seus principis bàsics és que sempre han de guanyar més. Fet que ha estat demostrat reiteradament en tots els moments, fins i tot en aquells que alguns han denominat com a crisis.

Aquesta situació és la que ha provocat que en 2020 Endesa obtingués un benefici net de 1394 M€ i Iberdrola 3610 M€. Us imagineu els beneficis que obtindran a partir d’ara? Tenint tot això en compte, les burocràcies sindicals de CCOO i UGT han decidit que no faran cap crida a la mobilització de la classe treballadora contra aquest abús. Cosa que tampoc ens sorprèn si recordem el que es van gastar el 1er de Maig a Madrid els dirigents de CCOO i UGT amb les i els ministres del “mal menor”. Miserables agents de la burgesia en les nostres pròpies files, que porten dècades sense treballar vivint a costa dels qui treballem, el maquillatge de representants de la qual de la classe obrera no resistirà molt més.

Per un front de lluita contra l’oligopoli energètic capitalista i el Govern que el sustenta

Hem de ser conscients de la situació en la qual ens trobem. En els últims 10 anys UGT ha perdut 29.000 delegats i CCOO 23.000, així i tot, semblen pocs tenint en compte la situació actual. Enfront de la prostració de la burocràcia sindical, hem de tractar de buscar una confluència, basada en assemblees, entre la major part de col·lectius dels quals formem part els qui estem a baix i a l’esquerra, així com activistes i aquelles persones que, provenint d’altres organitzacions, considerin que aquestes organitzacions no tenen res a oferir a la lluita obrera, així com amb companyes i companys que encara sent afiliades a aquestes organitzacions burocratitzades es proposen treure’s de damunt als buròcrates caragolats a les seves butaques i transformar-les en instruments per a la lluita de la nostra classe.

També pots llegir: CCOO i UGT rebutgen convocar mobilitzacions malgrat la pujada històrica de la llum

Així hem de formar un front de lluita el més ampli possible en contra de les empreses energètiques capitalistes i el Govern que les sustenta, exigint als grans sindicats que es posin al capdavant d’aquesta lluita i que si no ho fan quedin retratats com el que són. Perquè no volem engrunes, ni una rebaixa en la factura elèctrica ni tornar a la situació de 2005, en plena bombolla capitalista. Volem l’expropiació sense indemnització de les empreses elèctriques i la seva nacionalització sota una gestió realment democràtica exercida per les i els treballadors i usuaris. Perquè així aquestes empreses deixin de tenir com a objectiu principal l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs i realitzin una funció social, subministrant energia en funció de les necessitats de cadascú. No es pot continuar consentint que quatre capitalistes sense escrúpols continuïn especulant i folrant-se amb béns tan bàsics com l’energia a costa del perjudici de la classe obrera. Nosaltres diem prou!!


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

El govern defensa augmentar l'armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea