El negoci de la guerra està en auge, així ho mostren les dades. Les 10 majors empreses d’armament dels Estats Units i Europa han crescut un 7,5% en l’últim trimestre del 2022. Gegants de la indústria com les estatunidenques Lockheed Martin, Raytheon Technologies i Boeing, o les europees Airbus, BAE Systems, Thales, Leonardo o Rheinmetall van augmentar considerablement les seves facturacions i cotitzacions en Borsa l’any passat.
Tot apunta al fet que aquesta tendència se sostindrà, ja que el rearmament imperialista és tota una política planificada per als pròxims anys: el Govern de Macron a França ha anunciat aquests dies l’assignació de 400.000 milions d’euros a despeses de defensa entre 2024 i 2030, enfront dels 295.000 milions del període 2019-2025; com ho ha estat el rearmament històric alemany anunciat l’any passat pel canceller Olaf Scholz amb l’increment de 100.000 milions d’euros en Defensa.
Et pot interessar: El "Manifest per la pau" i el rearmament imperialista alemany
En el cas de l’Estat espanyol, la situació és similar. El Govern de PSOE i Unidas Podemos no sols està al capdavant d’una transferència històrica de recursos de l’Estat a les empreses privades, com aquests dies reivindicava Enrique Santiago, secretari general del PCE i ex secretari d’Estat. Està liderant també un gir militarista històric, amb l’increment més gran en despesa militar dels últims quaranta anys.
Només amb l’augment dels pressupostos de Defensa per a aquest 2023 es va aconseguir una despesa d’almenys 14.500 milions d’euros, un 23% més respecte al passat 2022. Sent la partida amb major creixement del pressupost. Xifra que, a més, només reflecteix una part de la despesa militar real que assoliria els 27.000 milions d’euros. El que equivaldria a una pujada del Salari Mínim (SMI) de 580 € al mes.
La venda d’armes, la clau del negoci privat
Una altra dada clara és la inversió directa en armament, que s’ha incrementat enguany un 72% fins prop dels 5.000 milions: municions, carros de combat, avions, fragates, etc. Sent claus per a aquesta despesa en armes les empreses privades fabricants que s’estan omplint les butxaques i més el faran en els pròxims anys. En l’Estat espanyol parlem de grans empreses com l’esmentada Airbus, però també Indra, Navantia o Santa Bárbara, expectants davant els beneficis que poden obtenir de l’Estat, el seu contractista principal.
Sense encara dades generals del 2022 per a l’Estat espanyol sobre la indústria militar, aquesta ja facturava més de 7.000 milions en 2021, la qual cosa suposava entorn del 0,8% del PIB i més de 100.000 llocs de treball. Només Airbus ocupa 12.300 persones en vuit fàbriques repartides per Madrid, Castella-la Manxa i Andalusia, la qual va batre en 2022 els seus rècords de facturació mundial, gairebé 59.000 milions, i de beneficis amb 4.200 milions.
L’Estat espanyol posseeix el 4,12% d’Airbus a través d’Airbus Defence and Space S.A.O., però tot apunta al fet que és l’empresa Indra, presidida per Marc Murtra, la serà triada per a ocupar el rol de gran empresa armamentística a l’estil de Dassault a França o la mateixa Airbus a Alemanya. Amb la seva seu central a Alcobendas (Madrid), Indra està augmentant les seves facturacions any a any gràcies a l’impuls del Ministeri de Defensa, aconseguint els 6.300 milions d’euros en 2022.
Rearmament militar: la política imperialista en temps de crisi i guerres
Totes les grans potències imperialistes europees estan reestructurant i impulsant el seu rearmament militar. La Guerra a Ucraïna ha generat "colls d’ampolla" en la indústria armamentística, com el produït per la gran demanda de municions de l’exèrcit ucraïnès. Un dels últims passos en aquest sentit és l’oferta de la companyia alemanya Rheinmetall per a quedar-se amb Expal, el principal fabricant de municions en l’Estat espanyol. 1.200 milions seria el que pagaria l’empresa alemanya, més del doble del valor estimat d’Expal fa dos anys.
Aquesta política de rearmament, no obstant això, més enllà de la Guerra a Ucraïna, té llarg recorregut i és la resposta imperialista a una època de majors crisis, enfrontament entre potències i guerres. Fins i tot sense la reaccionària invasió de Putin, la consultora McKinsey estima que la despesa europea en defensa s’hauria incrementat en un 14%, com a part del full de ruta de l’OTAN, passant de 296.000 milions d’euros en 2021 a 337.000 milions d’euros per a 2026. Si bé, amb l’escenari actual la consultora estima un increment d’entre el 53 al 65% per a aquest període de 2021-2026, podent aconseguir els 488.000 milions la despesa militar europeu. Una política militarista genera guanys extraordinaris a la indústria armamentística, en un context d’inflació i precarització de les vides de milions de persones.
Enfront de la barbàrie militarista no es pot confiar en els governs capitalistes i imperialistes responsables d’aquesta. L’alternativa passa per l’autoorganització de la classe treballadora a escala internacional, amb total independència política. Una posició socialista i internacionalista contra la guerra, el rearmament, l’imperialisme de l’OTAN, la inflació i les retallades socials.
Et pot interessar: La Guerra a Ucraïna, una posició independent i socialista
