Catalunya

OPINIÓ

El “gran” assoliment de la CUP: un govern d’ERC i JxCat (una altra vegada)

La continuïtat processista s'obre pas. Fa falta construir una alternativa anticapitalista i de classe, que superi el rol de "conseller sense cartera" al qual aspira la CUP en aquesta legislatura.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dilluns 17 de maig| edició del dia

La CUP està d’enhorabona. Els esforços dels últims dies, en els quals ha actuat com un autèntic partit amb "responsabilitat d’Estat", han arribat a bon port. Hi haurà govern, i aquest serà gairebé idèntic als de l’última dècada. Pere Aragonés i Jordi Sánchez han fet públic aquest dilluns l’acord de govern amb el qual es desbloqueja la investidura del candidat d’ERC.

Catalunya tindrà doncs un altre govern "processista" per als pròxims anys. Com a tal, hi haurà una mica d’il·lusió republicana i autodeterminista de cara a la galeria. En aquest sentit, s’ha acordat un nou espai de "coordinació i consens per a l’estratègia independentista" que rebaixa el poder del Consell de la República i del propi Carles Puigdemont. Però en allò central, i en el que s’han centrat gran part de les negociacions, és que continuarà havent-hi un govern que mantingui la continuïtat de les polítiques econòmiques i socials dels predecessors.

Avui s’han repartit les carteres. ERC mantindrà Educació i portarà Cultura, Empresa i Interior. JxCat assumeix Economia, Salut, Afers exteriors i Universitats. A més, han fixat un sistema de govern col·legiat dels fons europeus, la peça capital dels pròxims pressupostos per a auxiliar a les empreses catalanes i portar endavant reconversions en sectors com el turisme o les energètiques.

El portaveu de la CUP, Xavier Pellicer, ha sortit als mitjans a confirmar que podran comptar amb les 9 diputades i diputats de la seva formació. Pellicer s’ha esforçat a semblar exigent. Ha ressaltat que no es tracta de cap "xec en blanc" i que si no es compleix el seu Acord de Legislatura amb ERC -ja de per si mateix un document ple de renúncies- no "hi haurà governabilitat".

Què li fa pensar a la CUP que aquest acord es respectarà? I més important encara: Per què hauríem de creure’ls en aquesta espècie de "bé, aquesta passi, però a la pròxima, segur que trenquem amb vosaltres"? Sembla l’etern "Dia de la Marmota". Si votar en contra avui a la investidura de l’enèsim govern processista suposaria "malgastar el 52% de vots independentistes" o "no poder començar a fer polítiques en favor de la gent", no serà potser és el mateix mantra amb el que es continuarà justificant el recolzament per a no fer caure a un govern encapçalat pel neo-liberal d’Aragonés i amb els hereus del pujolisme en el Consell?

Si la CUP vol proves que el seu acord amb ERC és ja "lletra morta", només ha de mirar alguns dels fets dels últims dies. Aragonés els va prometre no fer ús dels antiavalots per a executar desnonaments, i aquí estan, com l’altre dia al Raval on van deixar desenes de ferits i 4 detinguts. Aragonés es va comprometre a treballar per defensar els llocs de treball en la indústria, i aquí estan les i els treballadors de Nissan manifestant-se perquè la Generalitat, a un any de l’anunci del tancament, continua permetent que 25 mil famílies es quedin al carrer. Aragonés es va comprometre a reforçar la sanitat i l’educació pública, però les i els sanitaris van haver d’anar a la vaga al març per la falta de recursos i en educació el 27 de maig ho faran en contra de la interinitat i les externalitzacions.

Aragonés parla d’economia sostenible, però l’escàndol dels parcs eòlics demostra que el seu projecte és el de continuar engreixant els comptes de les grans elèctriques a costa de la deterioració del territori.

Si a aquests fets li afegim el currículum dels governs del processisme aplicant les pitjors retallades socials, privatitzacions, mega projectes urbanístics, un model sanitari en mans de les mútues i la patronal del sector, la criminal gestió de la pandèmia, reprimint tota mena de protestes socials o portant endavant la gran claudicació posterior a l’1-O, els dubtes s’acaben d’esvair.

Aquest és el govern al qual avui simplement se li ha aprovat una pròrroga de quatre anys amb un intercanvi de carteres entre els dos partits que fa anys que governen per a les grans empreses. La CUP ve denunciant aquestes actuacions, però la setmana vinent aquestes denúncies quedaran en res quan els seus 9 diputats i diputades donin un "sí" a que continuïn amb aquesta política. Això és el representa el govern Pere Aragonés-Jordi Sànchez.

La deriva a la moderació de la CUP no convenç a una bona part de l’esquerra independentista. El rebuig del 40% de la seva militància a l’Acord de Legislatura amb ERC així ho va demostrar. És hora que aquest malestar no es quedi de portes endins, i que tots aquests sectors trenquin amb una formació que accelera un curs cap a la integració en el règim català. El mateix per a grups que es reclamen socialistes o revolucionaris, com Lluita Internacionalista, que qüestionen aquest "nou cicle" però continuen avalant-lo amb la seva permanència en la CUP.

És hora de convertir aquest rebuig i malestar en una força material que pugui construir una alternativa, quelcom d’altra banda clau per a combatre la desmoralització que aquesta claudicació sense precedents pot generar en el si de l’esquerra independentista.

Des del CRT hem plantejat a aquests sectors la necessitat de construir un agrupament sobre la base d’un programa anticapitalista i d’independència de classes, així com fer passos immediats a unir esforços per a enfortir les lluites que des d’empreses, barris i centres d’estudi comencen a sorgir.

Aquest nou govern processista tindrà enfront als que lluiten contra els desnonaments; a les i els treballadors que enfronten tancaments i EROs, tot amb el Departament d’Empresa – d’ERC- i el d’Economia – de JxCat- jugant el paper d’advocat de la patronal; a les i els estudiants que lluiten per la universitat gratuïta; a les i els treballadors sanitaris i usuaris de la sanitat pública que exigeixen acabar amb el model de gestió privada; o a les i els interins i subcontractats de l’educació que preparen una vaga per a la setmana vinent.

Si la CUP vol jugar el paper de "conseller sense cartera" del govern d’ERC i JxCat, estarà triant en quin costat vol estar. És urgent envoltar de solidaritat i treballar per la coordinació de totes aquestes lluites, i al mateix temps fer passos a construir una alternativa política que lluiti per un programa anticapitalista, que reprengui la lluita pel dret d’autodeterminació prenent les lliçons de 2017 i mantingui la més absoluta independència dels partits de la burgesia independentista.




Comentaris

Comentar