El Govern de l’Estat espanyol es defensa amb la llei franquista de Secretos Oficiales per acreditar l’espionatge i les infiltracions policials en l’esquerra i l’activisme social i independentista. Així s’ha demostrat en la resposta que l’Executiu ha enviat al senador de Compromís, Carles Mulet.
A la pregunta que Mulet va fer al Senat de "per què el Ministeri d’Interior es dedica a investigar als moviments antifeixistes mentre empara el comportament dels feixistes que continuen actuant impunement?", el govern del PSOE i Unidas Podemos es limita a respondre que dos membres de la Policia Nacional que van romandre infiltrats en moviments independentistes i col·lectius socials ho van fer "sota l’empara i petició dels serveis d’intel·ligència".
A més, justifiquen que "des de la Comissaria General d’Informació es va sol·licitar l’autorització administrativa corresponent [per a l’us de les infiltracions policials], estant tot això recollit en un expedient que està declarat SECRET (majúscules en l’original) a l’empara dels Acords del Consell de Ministres de 28 de novembre de 1986 i, amb data posterior, l’Acord del Consell de Ministres de 16 de febrer de 1996, pel qual es classifiquen determinats assumptes i matèries conformement a la Llei de Secretos Oficiales".
No obstant, cal recordar que la Llei de Secretos Oficiales data de l’any 1968 encara sota el règim franquista. Una llei franquista que encara segueix vigent i que permet protegir i classificar l’informació més compromesa durant més de cinquanta anys, i que l’han fet valer tots els governs des de l’inici del Règim del 78. L’últim, com veiem, el govern de coal·lició entre el PSOE i Unidas Podemos.
Per altra banda, l’espionatge i les infiltracions policials no són mers casos aïllats o una excepció. El ministeri de l’Interior de Marlaska sembla haver assumit aquest tipus d’operacions com una de les seves eines comunes per a la persecució de la dissidència política i la protesta social. Unes operacions que, segons les seves pròpies lleis, només haurien de realitzar-se sota mandat judicial i en casos de terrorisme, crim organitzat o tràfic de drogues; però que es realitzen per a la repressió política i amb total impunitat, gràcies a l’aval i la complicitat absoluta de la Judicatura amb aquestes i altres pràctiques.
Unes pràctiques policials que tampoc són patrimoni exclusiu de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i del govern del ministre Marlaska; els Mossos d’Esquadra, sota governs de JxCat i ERC, tenen també una llarga llista. Alerta Solidària denunciava recentment la utilització d’unitats antiterroristes dels Mossos contra el moviment del dret a l’habitatge i l’independentisme.
Totes les institucions del Règim del 78 són part d’una política de major persecució de la protesta social i la dissidència política que compta amb el suport, tant de la dreta i l’extrema dreta, com del PSOE i els seus socis d’“esquerra”, i fins i tot dels partits independentistes que, en el cas d’ERC, ve d’avalar fa unes setmanes l’enduriment del Codi Penal amb el delicte de desordres públics agreujats.
Prou espionatge i infiltracions del govern "progressista" contra les organitzacions socials, sindicals i polítiques.
Derogació immediata de la Llei de Secretos Oficiales.
Dimissió immediata del ministre Marlaska. Per comissions independents sobre els casos d’espionatge i infiltracions per determinar el judici i càstig als responsables polítics.
Dissolució del CNI, de totes les unitats policials de recerca i la “policia patriòtica” que persegueix les llibertats democràtiques i d’associació. Derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista i desclassificació de tots els arxius secrets en mans de l’Estat, la policia i els seus serveis d’intel·ligència.
Prou de persecució política. Amnistia per a totes les persones processades per lluitar, que només a Catalunya són més de 4.000, i llibertat de les preses i presos polítics que encara romanen en la presó a conseqüència del procés i de totes les lluites socials i ciutadanes.
