El CatalanGate és el cas d’espionatge més gran i nombrós d’entre tots els que segons The New Yorker estan utilitzant el sistema programàtic Pegasus. També és l’espionatge més important en quan a volum des del començament de segle XXI.
En el reportatge titulat How Democracies Spy on Their Citizens, la revista americana descriu que fins a 65 persones vinculades al procés democràtic català estarien sent espiades, començant pels quatre últims presidents de la Generalitat: l’actual, Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont i fins i tot Artur Mas.
A banda d’aquests, nombrosos càrrecs i dirigents dels partits polítics d’ERC, Junts i la CUP, així com també membres de l’ANC i Òmnium, advocats, familiars i persones pròximes a tots aquests. Gonzalo Boye, Joan Matamala, Marcela Topor, Jordi Solé, Andreu Van den Eynde i Roger Torrent en serien només alguns dels més de 60 "investigats".
De fet, Torrent va ser el primer en anunciar durant l’estiu de 2020 que havia estat espiat en 2019, mentre era president del Parlament de Catalunya. Aquella era la primera ocasió en la que es va poder escoltar el nom de Pegasus i saber que aquest programa d’espionantge només s’expèn a administracions governamentals.
En aquest sentit, aquest migdia Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, juntament amb el portaveu de la CUP Carles Riera i els presidents de l’ANC i Òmnium, Elisenda Paluzie i Xavier Antich, han ofert una roda de premsa des del Parlament europeu en el que han denunciat el paper de l’Estat espanyol en el cas del CatalanGate.
I és que segons va publicar El País en 2020 l’Estat espanyol va adquirir els serveis de la companyia d’Israel NSO, propietaria del programa Pegasus. Tot, a través de les confirmacions de diferents treballadors del CNI. De forma conjunta s’ha anunciat que a partir de la setmana pròxima s’engegaran nombroses querelles judicials en massa contra l’empresa NSO des dels diferents tribunals europeus d’on s’han produït les intromissions.
Tot i així, si be tots els que han estat presents en la roda de premsa han denunciat que l’Estat espanyol es troba al darrere de l’espionantge, també és cert que això no sembla ser prou greu per trencar amb el Govern del PSOE i Unidas Podemos. Riera, Paluzie i Antich han posat tota la seva confiança en la comissió de l’Eurocambra que investigarà el cas d’espionatge. Mentre, Junqueras ha mantigut en ferm la política de la taula de negociació amb el Govern central i ha assenyalat que "la negociació és una eina més, important per a resoldre conflictes com aquest [el procés d’autodeterminació], i tard o d’hora s’haurà de fer servir. La negociació és una eina útil i no la regalarem, no per convèncer el govern espanyol sinó la comunitat internacional que ens mira”.
Tot i que les declaracions de Junqueras han tingut sengles rèpliques de Puigdemont i Paluzie, des de Junts tampoc no ha existit cap alternativa per assolir el dret a l’autodeterminació, ni es pot esperar tampoc que un partit que representa els interessos de la burgesia encapçalin la lluita per la independència. Ans el contrari, els representats de Junts, igual que els d’ERC faran tot allò possible per impedir-ho, tal i com venen fent durant els últims cinc anys.
Unidas Podemos, per la seva banda, ha demanat també que els titulars d’Interior i Defensa, Grande Marlaska i Margarita Robles, obrin una investigació sobre l’escàndol Pegasus al Congrés espanyol, com si tot aquest cas no anés amb ells ni en fossin també responsables com a part de l’Executiu espanyol.
Però el que queda merdianament clar és que l’Estat no investigarà absolutament res. Mantenir ben tapades i en bon estat les canonades permet que la corrupció i els favors entre Govern, Forces de Seguretat, Judicatura i Monarquia, continuïn fluint de manera eficaç. Uns mecanismes que, d’altra banda, són usats per tots els agents del Règim per al seu propi benefici i que, com s’ha demostrat amb aquest cas d’espionatge, són els últims interessats en desmuntar-les.
