El silenci sobre els carregaments militars de vaixells saudites queda emparat per la Llei de Protecció de Secrets Oficials del franquisme, encara vigent, per la qual cosa la informació sobre el desembarcament previst del Bahri Jazan en el port de Sagunt és limitada.
Així com aquest vaixell ja va desembarcar en el mateix port al desembre, als recent cas del Bahri Hofuf i el Bahri Yanbu, que els passats mesos van carregar tones d’armes en els ports de Motril i Bilbao, se suma una nova atracada del Bahri Jazan.
Durant el temps que es van dur a terme els treballs de transport i càrrega del material bèl·lic, tant les autoritats portuàries i les delegacions de Govern no van deixar anar una sola paraula i s’espera un secretisme similar en el cas del Bahri Jazan.
Malgrat l’apagada informativa, podem mirar més enrere i veure que aquesta situació no és nova, si tenim en compte la polèmica sobre la fabricació de les corbetes saudites en el port de Cadis,. Allí el sindicat CGIL va cridar a la vaga en els ports de la regió on podria atracar el vaixell saudita Bahri-Yanbu que, segons denuncien, carregaria material bèl·lic amb destinació a Aràbia Saudita per a ser usat en els seus atacs contra Iemen. Aquest mateix vaixell havia carregat armes a Santander el 14 de maig de 2019 per a continuar cap a Gènova.
L’operació saudita en territori iemenita ha deixat, en data d’avui i segons dades de l’ONU, 200.000 morts, una sang que no sols esquitxa a l’Aràbia Saudita, sinó que ho fa també sobre la resta d’Estats imperialistes que, com l’Estat espanyol, col·laboren activament en aquesta massacre. El règim saudita, a més, actua com a gendarme de l’imperialisme nord-americà i europeu al mig Orient, finançadora del terrorisme jihadista i un dels règims més reaccionaris del planeta.
Com és la relació entre la monarquia espanyola i la saudita?
Des dels seus inicis amb Joan Carles I, es compleixen 25 anys de venda de material militar a l’Aràbia Saudita, sent el cinquè major comprador d’armes de l’Estat espanyol. Només entre 2015 i 2017 es van vendre armes per un valor de 728,5 milions d’euros. En 2017 les exportacions militars espanyoles van aconseguir els 4.346 milions d’euros, una xifra gairebé cinc vegades superior a la de deu anys abans.
L’Estat espanyol és un dels majors fabricants d’armes a nivell mundials, col·locant tres empreses, Navantia, Airbus Military i Indra (relacionada amb polèmiques sobre informatització administrativa en el govern del PP) entre les 100 majors del món.
Continuant amb Felip VI, són coneguts els seus múltiples viatges a Riad, acompanyat d’allò més selecte de l’IBEX35 per a tancar suculents negocis com la polèmica venda de les 400 bombes de precisió que l’Estat espanyol va autoritzar vendre als saudites en 2015 o de les 5 corbetes de la drassana de Navantia.
El passat 16 de gener la Mesa del Congrés, amb el beneplàcit de Podemos i d’En Comú, va vetar una iniciativa de la CUP que buscava forçar la compareixença davant la Cambra del Rei Felip VI sobre suposats suborns de l’empresa semipública espanyola Defex per a aconseguir contractes d’armament a l’Aràbia Saudita, un cas que investiga la Fiscalia Anticorrupció.
Defex és una empresa propietat en un 51% de l’Estat, que presumptament tancava contractes amb sobrecostos milionaris amb el país àrab, que després es repartien a través d’una complexa xarxa de societats com a comissions il·legals entre els directius de Defex i els facilitadors dels negocis saudites lligada a les autoritats del país àrab. Malgrat estar suposadament dissolta des de 2017, va continuar funcionant i facturant pels seus contractes pendents.
El passat 16 de gener la Mesa del Congrés, amb el beneplàcit de Podemos i d’En Comú, va vetar una iniciativa de la CUP que buscava forçar la compareixença davant la Cambra del Rei Felip VI sobre suposats suborns de l’empresa semipública espanyola Defex per a aconseguir contractes d’armament a l’Aràbia Saudita, un cas que investiga la Fiscalia Anticorrupció.
Com porta el nou govern l’imperialisme espanyol?
No sols en el camp bèl·lic els nous i vells reformismes assumeixen i naturalitzen la política imperialista de l’Estat espanyol. Ni una crítica a la usurpació que a principis de mil·lenni va realitzar la burgesia espanyola a Llatinoamèrica, on en països com a l’Argentina, en col·laboració amb la burgesia nacional i la burocràcia sindical, es van privatitzar les grans empreses estatals per a gaubança del capital imperialista espanyol.
Davant la integració d’Unides Podem com a gestor del govern imperialista espanyol, necessitem una esquerra que lluiti per la fi de les lleis d’estrangeria, el tancament dels CIEs i el dret al lliure moviment i les rutes segures per a tots els que fugen, no l’oblidem, de les guerres i l’espoli econòmic que als seus països es realitza a les mans dels nostres governs i les multinacionals imperialistes, americanes, europees i per tant espanyoles.
