El problema del front únic cobra vigència en la situació actual davant l’atac del govern de Macri i les patronals, que serà més o menys limitat per la relació de forces i la resistència de la classe obrera. Un sector de la burocràcia sindical ja va pactar els terminis de l’entrega. Mentrestant altres sectors de la burocràcia com les CTA, el Corrent Federal i el “moyanismo”, no passen de declaracions d’intencions i alguna acció aïllada, perquè el seu objectiu no és organitzar la força de la classe obrera per enfrontar la Reforma Laboral sinó portar-la a confiar en els polítics reformistes de la burgesia.

La tàctica del front únic obrer, a través de l’exigència a les direccions conciliadores dels sindicats, de la unitat d’acció per enfrontar els atacs (sintentitzada en “colpejar junts, marxar separats”) possibilita que els treballadors que tenen predisposició a lluitar i encara confien en elles realitzin una experiència amb aquestes direccions.

L’experiència històrica demostra que aquestes burocràcies conciliadores buscaran a cada pas evitar que es pugui extendre l’organització dels treballadors. Per això és necessari posar en peu un fort corrent en el moviment obrer per a expulsar a la burocràcia dels sindicats i posar-los al servei de la lluita i l’organització de la classe obrera per aliar-se als sectors oprimits de la societat i derrotar als capitalistes de conjunt perquè no ens imposin nous patiments, lluitant per un govern dels treballadors.

Aquest objectiu reuneix al Moviment d’Agrupacions Classistes que impulsem des del PTS, amb una perspectiva revolucionària, juntament amb treballadors independents.

La política de front únic ha sofert interpretacions sectàries i oportunistes dins dels corrents que es reclamen revolucionaris. Tornem aquí per sobre d’alguns dels seus principis bàsics tal com van ser pensats per Trotski, Lenin i la Tercera Internacional.

Com sorgeix la política del front únic obrer?

La Tercera Internacional, fundada l’any 1919, elabora la tàctica del front únic obrer en els seus III i IV congressos amb l’objectiu d’aconseguir la majoria aclaparadora de la classe obrera i preparar les condicions per a lluitar pel poder. Va proclamar així “Cap a les masses!, és a dir, cap a la conquesta del poder, per la conquesta prèvia de les masses, en la seva lluita i en la seva vida quotidiana”.

Parteix de considerar que “El problema del front únic -malgrat la divisió inevitable en aquesta època entre les diverses organitzacions polítiques que es basen en la classe obrera -sorgeix de la necessitat urgent d’assegurar a la classe obrera la possibilitat d’un front únic en la lluita contra el capital. Per aquells que no el comprenen, el partit només és una associació de propaganda i no una organització d’acció de masses.” (Sobre el Frente Único).

El front únic consisteix en què “el partit comunista mostra en els fets a les masses i a les seves organitzacions que està disposat a lluitar amb elles fins i tot pels objectius més modestos, a condició que vagin en el sentit del desenvolupament històric del proletariat; el partit comunista té en compte durant aquesta lluita, en cada moment, l’estat d’ànim real de la classe; no solament es dirigeix a les masses sinó també a les direccions de les organitzacions reconegudes per les masses; davant les masses, obliga a les organitzacions reformistes a prendre posició públicament sobre les tasques reals de la lluita de classes.

La política de front únic accelera la presa de consciència revolucionària de la classe, desvelant en la pràctica que no és la voluntat sessecionista dels comunistes, sinó el sabotatge conscient dels caps de la socialdemocràcia, el que impedeix la lluita en comú” (Trotsky, ¿Y ahora? Problemas vitales para el proletariado alemán).

Trotski criticarà la deformació de la tàctica del front únic obrer que farà posteriorment la Internacional Comunista després del V Congrés en la seva burocratització i tornarà sobre la importància del front únic obrer als anys ’30 al voltant de la lluita contra l’ascens del feixisme a Alemània, on el PC es negava a cridar a la socialdemocràcia a la lluita en comú per enfrontar-lo.

El front únic obrer parteix de les necessitats objectives de la lluita de la classe obrera

Trotski, reprenent la tradició dels primers congressos de la Tercera Internacional defineix el punt de partida de la política del front únic obrer en la disposició de les masses a lluitar: “el proletariat no accedeix a la presa de consciència revolucionària per la diligència escolar, sinó a través de la lluita de classes, que no s’interrompeix per lluitar, el proletariat necessita la unitat en les seves files. Això es cert tant per als conflictes econòmics parcials, dins de les quatre parets d’una empresa, com per als combats polítics “nacionals”, tals com la lluita contra el feixisme. Com a consqüència, la tàctica del front únic no és quelcom ocasional i artificial, ni una maniobra hàbil: no, aquesta tàctica es desprén del desenvolupament del proletariat” (Trotsky, ¿Y ahora? Problemas vitales para el proletariado alemán).

També afegeix, contra aquells que interpretaven la política de front únic obrer com a una institució permanent amb els reformistes, més enllà de les necessitats objectives de la lluita de la classe treballadora, que: “El front únic és necessari si hem de colpejar junts. Per tant, no es tracta d’una institució permanent, sinó d’un pla de batalla circumstancial. En èpoques de “quietud”, el front únic seria l’excepció. En un període revolucionari, el front únic es pot extendre i fins i tot asumir formes organitzatives (per exemple, la forma de soviets revolucionaris)” (Trotsky, Observaciones al pasar).

La tàctica del front únic busca aconseguir la unitat d’acció, no declaracions d’intencions, i pressuposa mantenir la independència política dels revolucionaris: “tota classe d’acord organitzatiu que coarti la nostra llibertat de crítica i d’agitació, és completament inacceptable per a nosaltres. Participem en un Front Únic, però en cap instant ens diluïm en ell. Actuem en el Front Únic com un grup independent.” (Trotsky, Sobre el Frente Único).

El front únic té com a premissa l’existència d’organitzacions de masses

“El Front Únic comprèn únicament a les masses treballadores o inclou també als seus dirigents oportunistes? El sol fet de fer aquesta pregunta demostra la incomprensió del problema.

Si poguéssim simplement unir al proletariat al voltant de la nostra bandera o al voltant de les nostres consignes pràctiques, i saltar per damunt de les organitzacions reformistes, ja fossin partits o sindicats, lògicament, això seria el millor del món. En aquest cas, el problema del Front Únic no existiria en la seva forma actual.” (Trotsky, Sobre el Frente Único).

Trotski va plantejar com a condició per a tirar endavant una política de front únic, a més de l’existència d’una organització revolucionària independent amb una unitat ideològica i programàtica, que és necessari que aquesta hagi conquerit un pes suficient per a plantetjar-se anar per les masses: “En el cas en el que el Partit Comunista representa encara a una minoria numèricament insignificant, la qüestió de la seva actitud al capdavant de la lluita de classes no té una importància decisiva. (...). Però on el Partit Comunista constitueix una gran força política sense haver aconseguit encara un valor decisiu, on compren una quarta o tercera part de l’avantguarda proletaria, la qüestió del front únic es planteja amb tota la seva agudesa”. (Trotsky, Sobre el Frente Único).

Trotski explica, en la discussió amb l’ILP als anys ’30, que el front únic “es tracta d’estrènyer files per a colpejar; la premissa per això és l’existència d’organitzacions de masses. Prenem com a exemple el “front únic” de la ILP i el PC britànic. Era una aliança permanent entre grups de propaganda. Això no és un front únic, sinó el reconeixement franc que un dels grups (o pot ser ambdós) no tenen dret a l’existència política independent. Marxen junts abans d’haver reunit les forces necessàries per a colpejar. Qui tingui quelcom a dir-li a la classe obrera, ha de marxar tot sol” (Trotsky, Observaciones al pasar).

D’aquesta forma el front únic no és una política d’unitat de l’esquerra i els sectors combatius contra el govern, les patronals i la burocràcia, serà categòric a l’afirmar que els revolucionaris han de dirigir-se a les masses treballadores allà on elles s’organitzen per a portar als treballadors una experiència amb les seves direccions reformistes: “Per descomptat que es podrien contemplar certs fronts únics per accions específiques, però l’únic front únic que té importància per a la ILP és amb el Partit Laborista, els sindicats i les coopertatives. En aquest moment la ILP és massa dèbil per a aconseguir-los; primer ha de conquerir el dret al front únic guanyant-se el recolzament de les masses”. (Trotsky, Una vez más a cerca de la ILP).

Textos:

León Trotsky: "Una vez más acerca del ILP" , a Escritos de León Trotsky (1929-1940)

León Trotsky: "Observaciones al pasar", a Escritos de León Trotsky (1929-1940)

León Trotsky: ¿Y ahora? Problemas vitales para el proletariado alemán a La lucha contra el fascismo en Alemania

León Trotsky: Sobre el Frente Único, a Los primeros cinco años de la Internacional Comunista

ILP: Partit Laborista Independent Britànic: se separa del Partit Laborista el 1932, s’àpropa després al Partit Comunista Britànic i es manté amb una política centrista en relació a la Internacional Comunista i l’Oposició d’Esquerra. Trotski discutirà durant els anys veniders la seva negativa a separar-se del PC i fer un treball orientat a les organitzacions de masses.