Món obrer Estat espanyol

COVID DE RICS I POBRES

El “confinament selectiu” d’Ayuso a Madrid: un confinament de classe

Podràs prendre cafè a les terrasses si vius en barris com el de Salamanca, però has de tancar-te a casa si ets treballador i vius a Vallecas, Usera o Carabanchel.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

dilluns 21 de setembre| edici� del dia

El “confinament selectiu” d’Ayuso busca restringir la mobilitat en els barris més afectats pels contagis, que són justament els barris obrers més afectats per la precarietat, la desocupació, la falta d’habitatge i la destrucció de la sanitat pública.

Puente Vallecas, Usera, Carabanchel, Ciudad Lineal, Lavapiés i Villaverde són els barris amb major incidència del Covid cada 100.000 habitants, i amb aquest argument és que el govern de la Comunitat pretén confinar-los, igual que podria fer amb els municipis de Humanes, Moraleja de en Medio, Parla, Alcobendas o Fuenlabrada.

Com denuncia Flora, una infermera de Vallecas, no cal ser cap pensador per a deduir per què els contagis de coronavirus s’estan produint en aquests barris: “Cal veure qui treballa, la classe obrera; qui es trasllada, la classe obrera; qui no teletreballa, la classe obrera; qui viu en 45 metres, sis, vuit persones o més?, la classe que viu a Vallecas, Carabanchel o a Usera”. Només “cal saber molt poquet de salut pública”, apunta la sanitària.

El delegat de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Madrid ha dit que es “prendran mesures dures si és necessari”. Però cal dir que són mesures dures només amb els treballadors i sectors populars que viuen en aquests barris, no amb els responsables de la crisi, ni amb els amos de les residències on van morir milers d’avis, ni amb els quals especulen amb la sanitat i l’habitatge.

El “confinament selectiu” és un confinament de classe perquè en aquests barris la població continuarà sortint cada dia per a anar a treballar sense condicions de seguretat sanitària, sense protecció adequada, en metres plens de gom a gom, però en tornar a la seva casa, hauran d’estar “confinats”, igual que els seus familiars.

“No té cap sentit perquè jo hauré de continuar anant a treballar agafant el metro en hora punta abarrotat” declarava en els mitjans una veïna de Vallecas que demostrava un major sentit comú que el de tot el govern de privilegiats de la comunitat de Madrid que passen el confinament en pisos de luxe.

“El que han de fer és proves a la gent”, afegia una altra veïna, que denunciava que el seu ambulatori estava pràcticament tancat, una conseqüència d’anys de retallades sobre la sanitat pública. “Les seves deficiències les bolquen sobre nosaltres” declarava. I és que aquestes mesures no busquen sinó continuar responsabilitzant als treballadors dels barris populars pel creixement dels contagis.

Fa uns dies, la presidenta de la Comunitat de Madrid avançava aquesta política, quan va declarar que la major incidència de contagis en la zona sud de Madrid s’explicava per la “manera de viure” de les persones migrants. Ayuso desplega així un discurs racista i de classe per a culpar als més pobres i deslliurar-se així de la seva responsabilitat en la desastrosa gestió de la pandèmia a Madrid. Però això només era el començament de l’ofensiva de culpabilització, seguida ara per l’intent de confinar les barriades pobres i obreres del sud de la capital.

A Madrid, els sindicats de la sanitat vénen denunciant que no s’han contractat els rastrejadors necessaris, ni s’ha invertit en sanitat per a revertir les retallades de les últimes dècades, ni s’ha contractat a tot el personal necessari. Des de l’any 2009, segons va denunciar la denominada Cimera Social al 2018, s’havia produït una reducció d’entre 15.000 i 21.000 milions de despesa en la sanitat espanyola. Produint-se durant tot el període de la crisi una retallada d’un 1% anual per càpita. Allunyant-se en aquest període del 8% del PIB de mitjana de la despesa dels països de la UE, sent en l’Estat espanyol de tan sols el 6,34% sobre el seu PIB, uns 16.000 milions menys d’euros.

El mateix denuncien els sindicats de l’àmbit educatiu. A les escoles, són ara els professors i el personal auxiliar els que han de prendre la temperatura als nens, sense comptar amb instal·lacions adequades per a establir bones condicions sanitàries. Les classes massificades són un dels majors perills potencials tal com han assenyalat els docents. Fins a la mateixa Ayuso contempla que tots els estudiants acabaran contagiant-se, els culpabilitzarà a tots llavors?

D’altra banda, el fet que els lloguers a Madrid han augmentat de manera desproporcionada en els últims cinc anys, està deixant sense habitatge a cada vegada més població, entre els joves i les famílies treballadores, la qual cosa porta a molts a viure en espais més petits, sense poder mantenir bones condicions sanitàries.

El treball, especialment els més precaris i cara al públic, s’han convertit en un dels majors riscos de contagi per a la població treballadora al que se sumen l’augment en les càrregues de treball que suposa incorporar els protocols d’higiene. És la joventut, que ha estat també, objecte d’una gran campanya de culpabilització, la que exerceix majoritàriament aquests treballs en l’hostaleria, el repartiment o el turisme entre altres.

Aquesta és la realitat que es viu en els barris als quals Ayuso pretén aplicar el seu confinament de classe. No és casualitat que la renda mitjana per llar en quatre dels sis districtes amb major incidència de Covid no arribi als 30.000€ anuals. En el barri més pobre de la capital, Pont de Vallecas, amb una renda d’al voltant de 25.000€ la incidència de la malaltia és més de 2,5 vegades superior que en Chamberí, el barri més ric la renda del qual aconsegueix els 65.260 €. El coronavirus també entén de classe.

O més aviat de classe entenen la gestió de la pandèmia i les polítiques en favor dels grans empresaris i fortunes milionàries d’Ayuso i companyia, però també del govern “progressista” PSOE-UP que rescata les empreses de l’IBEX-35 però no pren cap mesura seriosa per a reforçar la sanitat i acabar amb la privatització, acabar amb la precarietat en el treball derogant les reformes laborals, dotar de majors recursos les escoles, els transports, i altres serveis, etc.

Veïns i veïnes dels barris del sud comencen a rebel·lar-se davant l’amenaça de confinament i altres mesures restrictives com el possible tancament de les estacions de metro que es va filtrar ahir i del qual la Comunitat ha hagut de tirar-se enrere. Amenacen amb mobilitzacions en el cas que el govern d’Ayuso decideixi seguir endavant amb el seu pla de confinar els districtes populars.

La catàstrofe social que s’està vivint en els barris exigeix mesures urgents que posin la nostra salut per davant dels beneficis dels milionaris capitalistes. Mesures com l’augment dels transports, reforçar la sanitat i educació contractant milers de metges i professors, expropiar els pisos buits dels bancs per a assegurar que tothom pugui fer una quarantena en bones condicions, prohibir els acomiadaments i condicions de precarietat...

I els recursos per a això? Que surtin dels diners que s’han emportat els grans bancs, de tallar l’aixeta dels ERTES i que siguin les grans empreses les que facin front als salaris, de la monarquia corrupta, dels privilegis dels quals gaudeix la casta política que ens vol confinar, de les fortunes de les quals gaudeixen els que viuen en el barri Chamberí i Salamanca.

Per a conquerir aquestes i altres mesures hem de mobilitzar-nos amb major força que mai contra la incapacitat i la desídia d’aquests governants al servei dels interessos d’una minoria capitalista. No podem esperar que a la classe treballadora i el poble ens salvin les mateixes institucions que durant quaranta anys han dut a terme les polítiques neoliberals que ens han portat a aquesta situació.

Hem d’unir experiències de lluita com la vaga dels MIR o el servei de neteja del Gregorio *Marañón amb el teixit solidari sorgit en els barris i tota la xarxa d’activistes obrers, juvenils i estudiantils en la lluita per una vaga general en tota la ciutat construïda des de les places, els centres de treball i estudi. Exigir als sindicats CCOO i UGT que trenquin amb la seva política de lleialtat als interessos empresarials i organitzin assemblees en tots els centres de treball per a debatre des de baix la data de convocatòria a una vaga general metropolitana i un pla de lluita en defensa de la nostra salut, la de les nostres famílies i de les majories populars




temes relacionats

Confinament de classe   /    Confinament   /    Isabel Díaz Ayuso   /    Món obrer Estat espanyol   /    Política Estat espanyol   /    Madrid   /    Societat

Comentaris

Comentar