A l’Ajuntament de Barcelona s’aprovava ahir la retirada de la medalla d’or de la ciutat a Juan Carlos I, així com també una resolució que reprova la responsabilitat del Govern central en la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs.

Aquesta iniciativa al plenari de l’Ajuntament venia a càrrec d’ERC i JxCat i s’ha aprobat només amb els vots a favor d’ambdues formacions independentistes. I com no podia ser d’altra forma el PSC, PP i Ciutadans hi van votar en contra de les resolucions.

Per la seva part, Barcelona en Comú, el partit que governa al consistori, es va abstenir en la votació. El partit d’Ada Colau justificava així la seva abstenció en la no retirada del punt en el que es reprova al Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haver intercedit perquè el rei campechano pogués marxar sense cap impediment i salvaguardar la Corona esquitxada de corrupció de Felipe VI, a costa de "sacrificar" al seu pare.

Fins aquí, tot normal, ja que la política dels Comuns no és cap altra que la de la defensa dels interessos d’un regimen corcat per la corrupció. Exemple d’això és que el soci menor del Govern de coalició, Unidas Podemos, si bé ha mantingut un discurs més bel·ligerant cap a Juan Carlos I durant els ultims mesos, s’han negat en tot moment a qüestionar la Monarquia.

És en aquest sentit, sens dubte, que Ada Colau i Barcelona en Comú s’han abstingut de votar una resolució que afecti al seu "germà major" que dirigeix Pablo Iglesias com a part del Govern central, defensant en la pràctica la retirada de Juan Carlos i el manteniment de la Corona.

No obstant, poc temps després de l’abstenció Colau piulava a Twitter una soflama republicanista digne dels millors discursos refregats de cinisme als que ja ens té acostumats des del seu primer mandat.

"A Barcelona hi ha una àmplia majoria republicana que està a favor no només de retirar els honors a Joan Carles I: també que s’investiguin a fons les males praxis de la monarquia i d’impulsar canvis legals per eliminar la impunitat i els privilegis de la corona", això escrivia Ada Colau, contradient el sentit del vot unes hores abans.

Això si, ni una paraula crítica amb Unidas Podemos per la defensa de la monarquia encarnada en Felipe VI, ni menys encara enfront el PSOE, no sigui que els socis del PSC al govern municipal tinguin motius per tornar a desfer una aliança que manté intacte el respecte a les classes dominants.

Discursos així no són nous per part de Barcelona en Comú i Ada Colau. El cinisme mostrat sota el lema de ser una "Ciutat d’acollida" va ser total en els primers anys de mandat mentre es perseguia i criminalitzava (qüestió que encara avui es manté vigent) als venedors ambulants amb la Guàrdia Urbana al capdavant.

També pots llegir: Colau serà avui l’alcaldessa de les elits i el 155

La tardor catalana i la repressió cap a cents de joves que van sortir a protestar contra la sentència als líders sobiranistes presos també va posar a Ada Colau i Barcelona en Comú al seu lloc. Mentre mantenien en la teoria el seu buit discurs de defensa dels drets democràtics, Ada Colau es va negar, no només a denunciar la violència policial, sino que es va posar també al capdavant de les massives detencions. Respectant, a més, la política de Pablo Iglesias d’acatar i defensar la tasca dels diferents cossos policials.

Et pot interessar: A els comuns: o s’està amb la joventut que lluita per les llibertats, o s’està amb els que els reprimeixen

Avui, enfront una de les majors crisis de la monarquia en les últimes dècades, és necessari lluitar més enllà de mesures com la retirada de medalles i reprovacions simbòliques com les propestes d’ERC o JxCat.

És necessari prendre mesures democràtiques elementals com és aconseguir un Referèndum estatal sobre la monarquia. Però per aconseguir-ho no es pot comptar amb els Comuns, ministres de Sa Majestat. Una mesura així només serà possible mitjançant una lluita independent de tots els partits del Règim del 78, on també s’hi ubica Ada Colau amb el respecte als seus interesos.

Perquè això sigui possible, és vital imposar-ho mitjançant la mobilització social, amb la classe treballadora al capdavant, com a part d’una lluita per garantir també el dret a decidir i l’atenció als problemes socials agreujats ara per la crisi socio-econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Una lluita lligada a poder imposar l’obertura de processos constituents a tot l’Estat que siguin veritablement lliures i sobirans on es triïn assemblees constituents a totes les regions històriques de l’Estat espanyol, formades per representants electes, revocables i amb un salari equivalent al d’un treballador qualificat. Perquè en elles es pugui decidir sobre la forma d’Estat, la relació dels diferents pobles d’aquest, així com atendre les seves demandes socials i democràtiques.

També pot ser del teu interès: La Monarquia corrupta ha de caure! Cal lluitar per imposar un Referèndum i l’obertura d’assemblees constituents per decidir-ho tot