Si cobraves 965 euros per una jornada completa i tenies un plus d’antiguitat de 35 euros, el Suprem et deixa com estaves. Aquest és el contingut de la recent sentència emesa pel Tribunal Suprem contra la pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1000 euros.

Un desficaci jurídic que el que suposa és anul·lar d’un sol cop un dret adquirit com és el plus d’antiguitat a les treballadores i treballadors que menys cobren. Tota una parenceria de sensibilitat social d’uns magistrats que cobren de mínim 120 mil euros a l’any, és a dir 120 salaris mínims.

La sentència en ratifica una altra del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2019, que dictaminava a favor de la Associació Empresarial d’Economia Social. La patronal de l’anomenat “tercer sector” considerava inassumible que la categoria de peons del conveni col·lectiu de Tallers per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya cobressin l’SMI i a més, aquells que portessin diversos anys treballant, els triennis corresponents.

Aquesta patronal, especialitzada a fer negoci amb serveis socials externalitzats per mitjà d’empreses o fundacions, va sol·licitar sense embuts que als treballadors amb pitjors sous se’ls eliminés de cop els plusos d’antiguitat. Així ho van considerar també els magistrats del TSJC, i així ho han ratificat els del Suprem.

La descaradura de l’Alt Tribunal arriba a justificar l’aval a la sentència catalana dient que d’aplicar-se la pujada de l’SMI al salari base, “la revisió de l’SMI tindria un efecte multiplicador sobre tots els convenis col·lectius qur tinguesin salaris inferiors a l’SMI, que es convertiria, d’aquesta manera, en salari base, o salari fixat per unitat de temps per a tots els treballadors, els salaris dels quals base conveni o pactats contractualment fossin inferiors a l’SMI de cada any, la qual cosa modificaria radicalment la seva naturalesa jurídica”.

Precisament per a això serveix lluitar per la pujada de l’SMI, perquè els salaris de misèria existents en un gran nombre de sectors -on moltes vegades la capacitat de negociació col·lectiva és mínima, producte de la pròpia precarietat, temporalitat o pràctiques de persecució sindical- hagin de pujar.

La sentència del Suprem deixa a més la porta oberta al fet que altres plusos -com la nocturnitat, perillositat o el menyscapte de diners- es plantegin com a absorbibles o computables per a evitar l’aplicació de la pujada del salari.

Així ho va voler fer la patronal de Telepizza en 2019, quan la pujada de l’SMI a 900 euros obligava a pujar el salari de les categories més baixes del conveni de Delivery. La seva negativa va portar a que repartidors i auxiliars de botiga iniciessin mobilitzacions i diverses jornades de vaga a Saragossa, Barcelona, Reus o Burgos.

Després de diversos anys de baralla i litigi, recentment dues resolucions de la Inspecció de Treball donaven la raó a les i els treballadors i les demandes presentades per les seccions de CGT a Saragossa i Barcelona. En elles es reconeix que l’empresa aplica taules salarials obsoletes, per sota de l’SMI, o que conceptes com a ajuda a transport, menyscapte de diners, plus de quantitat, plus de qualitat o nocturnitat, s’han de retribuir al marge de l’SMI i no han de formar part d’aquest.

La sentència del Suprem és part de la batalla salarial en curs. La patronal, recolzada per les recomanacions, vol que els salaris es mantinguin en taxes de pujada mínimes com les acordades en 2021, que no van superar el 1,5% de mitjana. Aquesta doctrina de devaluació salarial mitjançant la inflació, sembla ser una de les claus amb què s’encara la pròxima recuperació. També per part del govern “progressista”, que manté totes les pujades per sota de l’augment del preu de la vida, és el cas de l’SMI, que puja un 3,6%, les pensions, que ho fan entre un 2 i un 2,5%, o els salaris públics, que augmenten un 2%. Tots percentatges entre 3 i 4,5 punts per sota de la pujada del 6,5% dels preus amb què va tancar 2021. Las direccions de CCOO i UGT per la seva part negocien un acord de pujades salarials amb la CEOE que parteix ja d’índexs per sota de la inflació.

Ara, el Tribunal Suprem, l’últim a arribar se suma a aquesta batalla tractant de limitar encara més les pujades dels salaris més baixos. Queda clar que a les i els treballadors no ens regalaran res. Per a l’aplicació de la pujada de l’SMI continuarà sent necessari, com a mostra l’exemple de Telepizza, enfortir l’organització i capacitat de mobilització de les i els treballadors.

Per a acabar amb els salaris de misèria i la deflació salarial que ens volen imposar en els pròxims mesos, cal exigir a les direccions de CCOO i UGT la fi de la política de subordinació al govern i l’inici d’un gran pla de lluita perquè els treballadors i treballadores no siguem convidats de pedra en la batalla salarial.

El sindicalisme combatiu i els sectors dels grans sindicats que no es vulguin conformar amb pujades que continuen sent rebaixes del salari real, han de ser part d’aquesta exigència, a la qual s’inicien una gran campanya en les empreses per augments concordes o superiors a l’IPC i per la recuperació de clàusules de revisió salarial en tots els convenis, segons la pujada real dels preus i d’actualització mensual