Les sanitàries de l’Hospital Santa Caterina de Girona venen denunciant des de fa temps la sobrecàrrega que es pateix al centre i s’ha vist agreujada per la pandèmia en els últims dos anys.
Així va quedar demostrat aquest dijous on més de 150 treballadores i treballadors es van concentrar per protestar a les portes de l’hospital gironí i que la direcció pogués escoltar ben fort les seves demandes.
A les pancartes de la protesta s’hi va poder llegir denuncies com "La precarietat és la pandèmia de la sanitat", "Millores laborals", "més personal" o "Salari digne de l’augment de l’IPC del 6’5, Negociació directa amb el CatSalut", entre d’altres. A més, es van implantar unes bústies que estaran exposades durant tota la setmana perquè tota la plantilla pugui participar de la protesta, dipositant-hi les seves demandes i que després seran transmeses a l’empresa.
En un comunicat publicat dies abans, el Comitè d’Empresa denuncia el model sanitari català, al qual consideren "fallit degut al seu caràcter público-privat i debilitat per les retallades que van començar el 2008".
I no els falta raó, ja que amb les retallades d’Artur Mas i l’ex conseller Boi Ruíz es van aplicar les pitjors retallades de tot l’Estat. Es va reduir el pressupost sanitari en més de 1.500 milions d’euros, passant dels 9.875 milions d’euros l’any 2010 a només 8.290 l’any 2014.
De fet, en quan al model sanitari actual, aquest es basa en un model mixt que es va consolidar l’any 1990 amb la Llei d’Ordenació Sanitària, posant en funcionament la Xarxa d’Hospitals d’Ús Públic (XHUP). Una xarxa creada, ni més ni menys, que per afavorir el sector privat, aglutinant tot tipus d’empreses com holdings, EBAs (Entitats de Base Associativa), consorcis, etc.
Davant un sistema sanitari que mira pels beneficis de les privades en comptes de la salut general de la població i per la qualitat i la millora de les condicions laborals de la plantilla sanitària, que s’ha acabat col·lapsant en diferents moments durant la pandèmia, el Comitè d’Empresa del Santa Caterina exigeix mesures com la disminució significativa de ratios per totes les categories, un pla de contractació que augmenti les jornades dels treballadors contractats a temps parcial i que augmenti la durada dels contractes o la negociació del conveni SISCAT directament amb el CatSalut i no amb les patronals intermediàries, entre d’altres demandes urgents.
Per part seva, la direcció argumenta que el pressupost total anual de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha augmentat en més de 25 milions d’euros en els últims quatre anys. I que, per altra banda, el 64% del pressupost es destina a la remuneració salarial.
Però el que no explica, tal i com denuncia en declaracions Anna Alcalà, delegada sindical de CATAC-CTS/IAC, és que la meitat d’aquestes despeses van destinades a obres de les que no se’n tenen cap documentació pública. És a dir, dotze millons invertits per la direcció gastats de forma totalment opaca.
El que no explica la gerència és que d'aquest pressupost de 25 milions d'euros, 12milions son per obres, algunes ja realitzades sobre les que hi ha una total opacitat, 👇🏾https://t.co/Jvg86daXSF
— Anna (@aanna895) February 11, 2022
I en quan a allò que es destina en manutenció de sous, es malgasta basicament en hores extra i mantenint contractes a temps parcials i treballadores i treballadors que acumulen anys d’inestabilitat laboral, tal i com denuncien en el comunicat.
Enfront tot això, i si no hi ha cap aproximament amb la direcció, el Comitè d’Empresa ha informat que seguiran convocant mobilitzacions fins aconseguir les seves demandes i millorar les condicions laborals de la plantilla.
