Catalunya

REPRESSIÓ

El Pedro Sánchez del 155 juga ara amb l’indult als presos polítics catalans davant la negativa del Tribunal Suprem

El president Pedro Sánchez, que va avalar el 155 i la repressió al moviment democràtic català va jugar amb ambigüitat sobre la possibilitat d’indultar als presos polítics catalans. Una estratègia comunicativa d’anar preparant el terreny per a la possible mesura de gràcia enfront de les crítiques de la dreta i l’extrema dreta.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 27 de maig| edició del dia

El president Pedro Sánchez, que va avalar el 155 i la repressió al moviment democràtic català va jugar amb ambigüitat sobre la possibilitat d’indultar als presos polítics catalans. Una estratègia comunicativa d’anar preparant el terreny per a la possible mesura de gràcia enfront de les crítiques de la dreta i l’extrema dreta.

Aquest dimecres el Tribunal Suprem ha fet públic el seu veredicte sobre els indults als presos polítics catalans que, com en el cas dels Jordis, porten prop de quatre anys a la presó. Ni s’ha vulnerat el principi de proporcionalitat amb les penes condemnatòries ni existeix prova o indici de penediment per part dels 12 presos polítics catalans. Aquesta ha estat la valoració que el Tribunal Suprem ha realitzat per a oposar-se a l’indult.

Et pot interessar: El Tribunal Suprem s’oposa a concedir l’indult als presos polítics catalans
Davant el renou que aquesta notícia anava a causar, ja a l’inici d’aquesta setmana Juan Carlos Campo, ministre de Justícia, apostava per assumir amb “naturalitat” la decisió dels tribunals sigui com sigui el resultat. A aquest missatge de naturalitat i intent de descomprimir la pressió que l’assumpte provoca, se li va sumar la declaració aquest mateix dimarts de la Portaveu del Govern, María Jesús Montero, assegurant que prendran les accions oportunes “una vegada tinguem els informes del Tribunal Suprem i el de la Fiscalia”.

Finalment davant la imminència de la resolució ha estat el mateix president del Govern qui s’ha pronunciat, i per partida doble. Ho va fer des de Brussel·les el dimarts i aquest mateix dimecres des del Congrés, sense afirmar ni desmentir la decisió d’indultar als presos. En la sessió de control al Govern, el líder del partit socialista ha assegurat que “hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia” i que una vegada l’Executiu tingui tota la informació necessària “prendrà una decisió a favor de la convivència de tots els espanyols amb independència del nombre d’escons”.

I és que cal recordar que tant els informes de la Fiscalia com del Tribunal Suprems són preceptius, però no vinculants per a l’Executiu. Això sí, la mesura de gràcia, si arriba, serà parcial, perquè la llei no permet un indult total de la pena quan el jutjat sancionador està en contra.

Resulta una broma de molt mal gust, tenint en compte els anys a la presó que porten els presos polítics i sense oblidar als milers d’activistes i defensors del dret a decidir del poble català que han estat (i són) víctimes de la repressió policial i judicial durant aquests anys, que ara des de la Moncloa es parli de “concòrdia” o “convivència”.

Sense oblidar que la repressió soferta després de la sentència del “judici farsa” va ser comandada per aquest govern “progressista”, en un operatiu conjunt entre Mossos i Policia Nacional.

El Partit Socialista va quedar, sense cap mena de dubte i com no podia ser d’una altra manera, del costat dels agents del Règim, que va enfrontar amb tota la seva maquinària repressiva al moviment català. El “a por ellos” també es va cridar des de Ferraz i Sánchez també és el del 155.

El càlcul a la Moncloa es mou sota altres coordenades que apunten a enterrar, de la mà del Govern d’ERC i Junts, el moviment democràtic català, almenys, a curt i mitjà termini. Un missatge en sintonia amb el “nou” pla de ruta de la Generalitat que posposa in eternum el dret a decidir de Catalunya.

Les reaccions no s’han fet esperar. De fet, des del Govern han reaccionat assegurant que “l’indult serà benvingut, però l’objectiu és l’amnistia”. Ara bé, des de les forces independentistes catalanes no s’ha fet absolutament cap moviment seriós per treure als presos polítics de la presó.

L’estratègia del Govern, amb el suport de la CUP, passa per una taula de negociació amb la Moncloa en la qual està descartat parlar del dret a decidir. La proposta de les tres forces independentistes, amb matisos, passa per una negociació amb el Govern de Sánchez i una mediació d’alguna mena de la “comunitat internacional”.

Des de la racista UE que deixa morir a milers de migrants en el mediterrani i aprova la repressió de l’Estat espanyol d’aquests dies a Ceuta, a la Rússia de Putin o la imperialista EUA de Biden (programa electoral per al 21F de la CUP dixit).

Els socis de Govern tampoc han perdut oportunitat per a passejar la seva hipocresia. Des de Podemos asseguren que ells (pel PSOE) “s’han mogut del 155 a l’indult, nosaltres sempre vam ser aquí”. Però ni Podemos ni Izquierda Unida han realitzat una sola acció, ni pels presos polítics, ni per tots els atacs repressius del Règim contra el moviment democràtic català. No ho van fer des de Madrid, ni tampoc ho van fer des de Barcelona, on Colau va mirar i mira constantment a un altre costat.

Una omissió que en el punt àlgid, en 2017, els va situar al costat del Règim del 78, en la trinxera del PP, PSOE, Ciutadans, Vox, la Judicatura i la Corona.

Per descomptat la dreta i l’extrema dreta no han perdut oportunitat per clamar als 4 vents el cop a la unitat de l’Estat espanyol que aquest indult suposaria. Casado, amb corredissa després dels resultats del 4M a Madrid, ha assegurat que un indult seria “la quitança del PSOE”, mentre que des de la bancada de Vox han aprofitat una intervenció per a recriminar-li “indolència i feblesa en la defensa de la nació”.

Més enllà dels xocs en el Congrés dels Diputats i sent cert que en l’arc parlamentari hi ha diferents propostes per a enfrontar al dret democràtic català, la veritat és que tots, oposició, Govern i socis inclosos, estan per la defensa del territori de l’Estat espanyol per sobre de qualsevol dret democràtic. Ja ho han demostrat i ho demostraran cada vegada que sigui necessari.

No hi ha mesura de gràcia que pugui venir d’un Estat repressiu, que va ficar a la presó a líders polítics i socials per cridar a les urnes. L’amnistia és l’única resolució que caldria esperar, tant dels presos polítics com dels milers d’activistes i lluitadores que han estat i estan sent víctimes de la repressió del Règim del 78. I aquesta no arribarà de taules de negociació amb la Moncloa, sinó amb la mobilització als carrers de Catalunya amb la solidaritat de la classe treballadora i sectors populars de la resta de l’Estat.




temes relacionats

Fiscalia   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Catalunya   /    Presos polítics catalans   /    Tribunal Suprem   /    Pedro Sánchez   /    PSOE

Comentaris

Comentar