Podria estar passant

PODRIA ESTAR PASSANT

"El Partit Comunista s’estaria plantejant treure la paraula comunista del seu nom"

Aparentment, és una reflexió que ja estaven fent des de fa més de 40 anys. Molts dirigents creuen que ara que són part d’un govern imperialista queda una “mica” contradictori.

divendres 4 de juny| edició del dia

Des de Podria estar passant hem aconseguit l’exclusiva d’un alt dirigent del PCE, que ens assegura que després de tants anys de serveis al Règim del 78 i a la "pàtria" ja no tenia molt de sentit continuar amb el mateix nom. Encara no tenen decidit quin nom, però estan estudiant l’exemple del PSUC català que va canviar el seu nom a Iniciativa per Catalunya a finals dels noranta. Tot i que hi ha alguns militants que dubten del nom Iniciativa por España.

Un dirigent “jubilat” de l’executiu, Stalin Rodríguez, ens explicava que “al principi va ser idea d’un company del Comitè Central allà per la dècada dels cinquanta quan vam proposar la política de “conciliació nacional” en plena dictadura”. Però continua, “ningú li va fer cas, feia pocs anys que havíem acabat la guerra civil i no estàvem per fer canvis de nom”.

Però sembla que la cosa va guanyar una mica més d’embranzida quan van negociar els pactes de La Moncloa. Acceptar la monarquia, que és una institució medieval i aprovar una constitució que defensa la propietat privada, és a dir burgesa, van ser els grans disparadors per a preguntar-se, i nosaltres, som comunistes? Però sembla ser que per un consell de l’Adolfo Suárez, van desistir de fer un canvi en aquella època. El règim necessitava guanyar legitimitat gràcies a l’"esquerra".

Així ens ho deia un portaveu del “partit”, el senyor Santiago Vullejos “quins moments aquells! i pensar que milers d’activistes i militants van lluitar contra Franco i nosaltres vam pactar amb els seus hereus directes!!!”. Vullejos recordava: "Crec que va ser en una reunió de 1977 o potser del 78 que una minoria important de dirigents del PCE van presentar la moció de canviar el nom a Partido Incomunista de España (PIE), però van perdre la votació".

Però la gota que ha emplenat la pica ha estat ser part del Govern central que ha gestionat la Covid amb ajuts milionaris per als grans empresaris i els ERTO que paguen el 70-50% de les nòmines per als treballadors. Es veu que no té gaire sentit dir-se “comunistes” quan el que fan és beneficiar als grans empresaris (com es fa a la Xina amb les empreses vinculades al poder).

Un dirigent que ha volgut preservar el seu anonimat, ens deia que sona molt estrany quan es parla de la ministra de treball, Yolanda Díaz, com a “ministra comunista”. I també quan es parla del ministre Alberto Garzón.

***

Tot això podria estar passant i seria justícia que el PCE deixi caure la "C" del seu nom perquè fa moltes dècades que no "coincideix" amb la pràctica del "partit". Són la policia dels treballadors controlant la dissidència política com van fer als anys 70. Són una part dels gestors del gran capital conjuntament amb el PSOE.

Participen dins del govern "més progressista de la història" que fot fora als immigrants i defensant les fronteres "d’Espanya", el que fa augmentar els preus de l’electricitat pels núvols, el que no deroga la Reforma laboral i no deixa tramitar la llei trans, els que miren per una altra banda quan Catalunya vol exercir l’autodeterminació, etcètera i etcètera.

Les dècades d’estalinisme (van boicotejar des de dins la revolució espanyola als anys trenta), la posterior transformació en eurocomunisme (un comunisme nacional!?) i ara el pas a gestors directes del capital imperialista espanyol completa el cercle de traïcions i serveis a la gran patronal que va començar Stalin als anys vint del segle passat.

Una altra vegada es demostra que les denúncies que feia Trotsky contra el poder i la política de Stalin de "construir el comunisme en un sol país" era retrocedir de la Revolució Russa de 1917, que les purgues estalinistes i els retrocessos socials, nacionals i democràtics eren una contrarevolució que va liquidar a l’avantguarda obrera i va iniciar el camí per transformar a la burocràcia estalinista en agent de la burgesia que és el que ja podem veure en diversos països i també a l’Estat espanyol (i a Catalunya amb el vell PSUC-ICV reciclat en Comuns).

I de cara a Catalunya no podem oblidar com Stalin va tractar Ucraïna, fins i tot obligant-los a utilitzar l’alfabet ciríl·lic, del rus, per escriure en la seva llengua. I durant la revolució espanyola va acabar a la reduïda autonomia de Catalunya des del govern central espanyol i el govern del Front d’Esquerres, dins del qual hi era jugant un rol central.

Dins de les files comunistes hem de continuar aquesta batalla per netejar les banderes comunistes de totes les taques estalinistes. Només d’aquesta manera podrem construir veritables partits revolucionaris de la classe treballadora independent de tot sector burgès.




temes relacionats

Podria estar passant   /    Yolanda Díaz   /    Estalinisme   /    Alberto Garzón   /    PCE   /    Joseph Stalin

Comentaris

Comentar