Catalunya

PRESSUPOSTOS CATALANS

El Parlament aproba els comptes social-liberals d’ERC, Junts i Comuns

ERC, JxCat i Comuns aproben els comptes catalans. La CUP no ha donat suport. Les mancanses en sanitat, educació i habitatge són denunciades des dels moviments socials.

Pablo Castilla

ContraCorrent Barcelona

dijous 23 de desembre de 2021| edició del dia

Aquest dijous s’ha celebrat al Parlament l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat presentats el mes passat. La proposta ha tirat endavant amb el recolzament dels Comuns, després que la CUP hagi mantingut la seva esmena a la totalitat. En aquest sentit, la formació anticapitalista continua mantenint que el projecte no suposa ni un gir a l’esquerra ni una nova aposta per l’autodeterminació.

Les partides sumen un total de 38.000 milions d’euros, sent Sanitat i Educació les àrees que han incrementat més les seves dotacions amb 1.456 i 1.009 milions respectivament. Tot i que el govern els presenta com “els pressupostos més elevats i expansius dels últims anys”, les seves mancances no han trigat gaire en sortir a la llum.

Més restriccions que inversions: la recepta per a la Sanitat

La Sanitat, s’endú la major partida del pressupost (29%) amb un total de 11.171 milions, quelcom que representa un augment del 15% respecte 2020. No obstant, aquests 1.456 milions d’euros més queden lluny de l’increment de 5.000 milions anuals que l’estudi del Cercle de Salut determinava l’any 2020 per tal que Catalunya s’equiparés amb altres països amb un sistema de salut similar.

Alhora, l’increment de la despesa destinada a la dotació de personal en Salut hauria de reflectir-se en 17.633 places noves del sector. Tot i així, la falta de personal – especialment en l’atenció primària – continua sent un dels grans problemes que deixen sense resposta. La partida per a l’atenció primària representa un 16% del pressupost de Salut, novament lluny del 25% que reclamen diversos col·lectius, professionals de la sanitat i usuàries, tot seguint la recomanació de l’OMS.

En relació amb els dèficits de l’atenció primària, Enric Feliu, portaveu de la Marea Blanca de Catalunya declarava a La Directa que “no veiem per enlloc que s’asseguri la reobertura dels serveis pendents, no veiem per enlloc que s’asseguri que es puguin cobrir les vacants, i ja no entrem en la perspectiva de les jubilacions a mig termini del personal sanitari. Si no hi ha una atenció primària forta, el sistema sanitari cau, i ho estem veient ara”

Mentre el conseller Argimon deia fa uns dies “que hem de cuidar als professionals” de la Salut, el seu Govern fa absolutament el contrari. Ni fons suficients per a sanitat, ni PCR per a tothom qui ho necessiti, ni contractació massiva en els sectors essencials com l’atenció primària, ni permisos retribuïts per contactes de positiu i persones a càrrec d’usuàries dependents, ni intervenció de la sanitat privada sense compensació. Res. Ara bé, restriccions i culpabilitzar a la població que no falti.

Repeteixen un cop més el mateix guió que ha portat una onada rere altra, la mateixa recepta que té saturat el personal sanitari. Diu una famosa cita que “l’estupidesa és fer el mateix un cop i altre esperant obtenir resultats diferents”. Però la Generalitat no és estúpida, és un govern socioliberal a la catalana que com a bon soci de la patronal i les grans fortunes seguirà descarregant la crisi sobre la classe treballadora i els sectors populars mentre no toca un pèl als capitalistes.

Habitatge social: diners públics per mans privades

En el cas de l’habitatge, la dotació ascendeix a 749 milions sense arribar als 1.000 milions exigits per la CUP. Si a la sanitat el govern no toca ni un pèl a les grans fortunes i els beneficis empresarials, la tònica es manté per a les polítiques d’habitatge.

Per un banda, el pressupost planteja ampliar el parc públic d’habitatge a través de la construcció i mecanismes de tempteig i retracte amb una dotació de 141 milions d’euros, però segueix sense complir els compromisos de la llei 18/2007 que fixen el percentatge mínim d’habitatge social.

D’altra banda, les ajudes i subvencions per a la rehabilitació s’augmenten en 387 milions d’euros a través dels Fons Next Generation. Però en aquest sentit, tal com critica Enric Aragonès del Sindicat de Llogateres aquestes "no es vinculen a lloguers estables o protegits, per a evitar que la rehabilitació pugi els preus".

Educació: retallades encobertes

Un altre dels sectors més afectats per a la pandèmia ha sigut l’educació que, igual que la sanitat, ha arribat greument afectada pels anys de retallades i privatització del sector públic. Ràtios elevadíssimes, falta de professorat o manca d’espais per a la docència són alguns dels problemes que venien d’abans i que s’han vist agreujats per la covid.

Ara, la Generalitat incrementa 1.009 milions d’euros el pressupost per a Ensenyament, sent el segon departament amb major dotació. Alhora, s’anuncia la reducció de ràtios de 25 a 20 alumnes a P3 i la creació de 5.498 places de treball.

Tanmateix, aquestes xifres cal posar-les en perspectiva. Tal i com apunta Marta Minguella, membre de CGT-Ensenyament, “si observem el pressupost executat el 2020, ens adonarem que l’increment el 2022 es redueix al 5,12%, ja que la diferència d’inversió només seria de 300 milions d’euros”. En aquest sentit, Minguella també qüestiona les conseqüències de la gratuïtat de P2 sense un canvi en el sistema, ja que “és un finançament que anirà directament a empreses privades, que són les que ara majoritàriament les gestionen”.

L’infra-finançament de l’ensenyament públic es manté i les retallades continuen sense revertir-se. Així, la presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) criticava la partida destinada al funcionament dels centres educatius públics, la qual és inferior a la de l’any 2010, tot i que el nombre d’alumnes s’ha incrementat en un 12,5% a la xarxa pública.

Sense un finançament suficient per a la contractació de professorat, nous espais de docència i augment dels recursos dels centres públics, les elevades ràtios i l’empitjorament de qualitat de l’ensenyament públic seguiran sent una realitat. Una situació que, com vam veure des del primer confinament, s’ha profunditzat amb la pandèmia. Mentrestant, la Generalitat continua sense qüestionar el model d’educació privada i concertada a Catalunya, un dels grans negocis de l’Església.

I després de votar en contra: què fem?

A l’estil del “govern més progressista de la història” del PSOE i UP, “el pressupost més elevat i expansiu dels últims anys” es queda en un relat cada cop més difícil de sostenir davant la realitat. No tocar un pèl a les grans fortunes mitjantant nous impostos i tornar a l’autonomisme a canvi de milions per a la burgesia catalana; ERC i Junts tornen a demostrar el seu compromís com a gestors i defensors del capitalisme a Catalunya.

Davant d’aquesta situació, cal plantejar la necessitat d’un pla de mobilització per a imposar mesures d’urgència per a la sanitat, l’ensenyament i l’habitatge entre d’altres. En aquest sentit, una força que es reivindica anticapitalista com la CUP hauria d’anar més enllà de votar “no” al Parlament, utilitzant la seva força militant per a posar-se al capdavant de l’organització als centres d’estudi i de treball, tot creant espais on discutir una veritable sortida a aquesta crisi per a la classe treballadora i els sectors populars.

Durant l’últim any hem vist vagues del personal sanitari, d’ensenyament, de les interines de diferents sectors, de les treballadores del SAD i les estudiants entre d’altres. Ara és hora d’unir les nostres forces per lluitar per a fer pagar la crisi als capitalistes enfrontant a la Generalitat.

Defensem impostos extraordinaris a les grans fortunes i els beneficis empresarials per augmentar les partides de sanitat i ensenyament, garantint un increment dels recursos, espais i contractació de personal. Lluitem per a l’expropiació sense compensació dels pisos buits en mans de grans tenidors i fons voltors per a crear un parc d’habitatge social.




Comentaris

Comentar