Aquest dimarts el diari italià Il Corriere Della Sera va informar que fa cinc dies el Vaticà va demanar formalment al Govern italià que faci modificacions al projecte de llei contra l’homofòbia i la transfòbia que s’està debatent al Senat, després de fer el mateix en la Cambra de Diputats.

El fet ja està causant renou a Itàlia i la resta del món, ja que el qüestionament de la “santa seu” a la iniciativa parlamentària contrasta amb els “gestos” que els apologistes de Jorge Bergoglio realcen a l’hora de mostrar-lo com un papa “progressista” i tolerant amb les dissidències sexuals.

El dijous la Secretaria d’Estat vaticana, òrgan de govern i relacions exteriors de l’Església catòlica, va cursar la comanda al Govern italià ja que considera que “alguns passatges” de la norma en debat violen el Concordat que mantenen tots dos Estats, la versió original dels quals data de 1929 (signat per l’Església i Benito Mussolini, la seva versió actual va ser redactada en 1984).

El titular de la Secretaria de Relacions amb els Estats del Vaticà, Paul Gallagher, va presentar la comanda en l’Ambaixada italiana situada a metres de la Plaça de Sant Pere. Allí, segons Il Corriere, assenyala que “alguns continguts actuals de la proposta legislativa que s’està examinant al Senat redueixen la llibertat garantida a l’Església Catòlica per l’article 2, paràgrafs 1 i 3 de l’acord de revisió del Concordat”.

La protesta del Vaticà és contra una part del text del projecte de llei que preveu que les escoles catòliques no podran gaudir del privilegi de negar-se a organitzar activitats especials durant la Jornada Nacional contra l’Homofòbia (data que preveu instituir la nova norma).

“Demanem que es tinguin en compte les nostres preocupacions”, li diu el Vaticà a l’Estat italià, i acusa el projecte de llei d’atacar “la llibertat de pensament” de la comunitat catòlica i d’obrir un panorama amb “temibles” conseqüències judicials. La norma va ser presentada pel diputat del Partit Democràtic Alessandro Zan i va ser aprovada per aquesta Cambra el 4 de novembre, amb 265 vots a favor i 193 en contra.

Segons la revelació del diari italià, el bisbe Gallagher al·lega en la seva nota diplomàtica que és necessari defensar el Concordat signat entre els dos Estats per a garantir a l’Església “llibertat d’organització, de públic exercici de culte, d’exercici de magisteri i del ministeri episcopal”. Tenint en compte què és el que rebutgen les hosts de Bergoglio, podria dir-se que el Vaticà reclama la seva “llibertat” i la dels seus fidels de no combatre l’homofòbia i la transfòbia i fins i tot de reproduir-les dins de les seves institucions.

Mitjans com El País i altres de rellevància a Europa afirmen que la presentació de la “santa seu” causa “un xoc sense precedents en la història de les estretes relacions entre Itàlia i el Vaticà, ja que aquest últim, fins al moment, mai havia intervingut directament en el procés de tramitació de les lleis italianes”.

La dada no és menor, ja que la monarquia de Bergoglio ve intentant “enlairar-se” de les seves predecessores (Ratzinger i Wojtyla) per a mostrar a una Església “comprensiva” amb les persones a les quals considera desviades del pla de Déu, com és el cas de gais, lesbianes, trans i altres dissidències sexuals.

De fet per als qui fan apologia de la “popularitat” del papa no era esperable una actitud d’aquest tipus. Se sap que Joan Pau II i Benet XVI van intervenir activament en la política italiana, com quan es va debatre la legalització del divorci i de l’avortament (en els 70 i 80) o contra les lleis d’unions civils, fecundació assistida i recerca científica amb cèl·lules mare dels últims anys. No obstant, sempre havia estat sense presentacions formals per part de la Secretaria d’Estat vaticana.

Bergoglio i companyia se situen així del bàndol de la ultradreta italiana i europea, almenys en aquesta debat. De fet ja van sortir a recolzar al Vaticà ni més ni menys que La Liga de Matteo Salvini i Hermanos de Italia de Giorgia Meloni, que veuen en el “summe pontífex” un aliat extraparlamentari per a la seva batalla en el Congrés.

Salvini en persona va agrair al Vaticà per el “sentit comú” expressat en la carta al Govern italià. I va reivindicar la seva coincidència amb Bergoglio en reclamar el dret de les institucions catòliques (fins i tot les que es financen amb fons públics) tant a educar a milions de nenes i nens sota el precepte que “mamà, papà i família són el cor de la nostra societat” com a negar “la ideologia del gènere a les escoles”.