L’argumentari intern filtrat el 10 de juny mostra com el discurs del PSOE avança en l’ofensiva contra els drets de les dones trans i la diversitat sexual, tot recolzat en la idea que reconèixer la lliure autodeterminació del sexe “implica la desaparició de la idea de dona i un atac al moviment feminista.”
Des d’un argumentari que es pretén "feminista" el PSOE conflueix així amb els mateixos arguments que des de l’extrema dreta llancen contra les persones trans.
El document intern del PSOE, signat per la Vicepresidenta del Govern Carmen Calvo en la seva condició de Secretària d’Igualtat del PSOE, posa negre sobre blanc la posició política d’aquest partit respecte a la Llei Trans Estatal.
La filtració del document ha indignat als diferents col·lectius i espais d’activistes trans, que a través de la Federació Plataforma Trans i de manera urgent van treure un comunicat en el qual expressaven el seu malestar davant la posició del PSOE i exigien, tant la compareixença en el congrés de Carmen Calvo, com la urgència de tramitar la Llei Trans.
El document ha deixat veure amb tot el seu desenvolupament les posicions d’aquest partit en contra del "dret a la lliure determinació de la identitat sexual". Diferents col·lectius i activistes entenen aquestes declaracions com una amenaça per a l’aprovació de la Llei de Llibertat Sexual la tramitació de la qual es va iniciar el passat 8 de març pel Consell de Ministres, però que en aquests moments es troba paralitzada a causa de la situació sota la Pandèmia.
«Estem en contra dels posicionaments que defensen que els sentiments, expressions i manifestacions de la voluntat de la persona tenen automàticament efectes jurídics plens", sosté el document del PSOE. El denominat "dret a la lliure determinació de la identitat sexual" o "dret a l’autodeterminació sexual" no té racionalitat jurídica", afegeix.
És clar que les posicions del PSOE desenvolupades en aquest document no avancen en direcció d’aquesta llei. Així de categòric expressa el PSOE la seva posició davant un debat que excedeix l’aspecte jurídic d’aquesta llei, la posició de la qual contraria queda clara, i que mostra fins al final les posicions transfòbiques del PSOE respecte a un debat més ampli obert en el moviment de dones.
El moviment de dones ha tingut un important desenvolupament en els últims anys, i en les seves assemblees o en les seves manifestacions s’han sumat cada vegada més dones, persones trans i no binàries per a barallar contra el conjunt d’opressions. La participació de les dones trans va ser una baralla i una conquesta política d’aquest col·lectiu, que va enfortir la lluita contra l’opressió i el masclisme.
Els discursos reaccionaris com el del PSOE apareixen en reacció a aquest desenvolupament del propi moviment de dones, on hi ha sorgit corrents conservadors com l’anomenat feminisme TERF (per les seves sigles en anglès, Feminisme Radical Trans Excloent) al qual ara subscriu explícitament el PSOE.
El feminisme TERF es recolza en una posició essencialista que és la base de la transfòbia, recolzada en la idea que les dones estan marcades de manera essencial pel seu sexe biològic i per la seva socialització des de nenes, i que aquelles persones que no hagin passat per tota aquesta experiència o hagin nascut amb penis no poden identificar-se ni reconèixer-se com a dones. Són posicions conservadores que no sols busquen excloure dels espais del moviment feminista a les dones trans, sinó fins i tot negar el reconeixement de la seva pròpia identitat.
Pot interessar-te: ¿Qué es el feminismo TERF, el feminismo transfóbico?
El document és un clar manifest d’aquestes posicions i porta el debat a l’extrem posant en qüestió la possibilitat de continuar avançant en matèria d’igualtat si "es canvia la definició de dona i es nega la seva realitat". Per a sostenir aquest argument el document es recolza en la idea que el gènere "és una categoria d’anàlisi que porta implícita l’opressió, la desigualtat i la subordinació de les dones respecte dels homes. Per això, (…) pretenem la seva abolició per a aconseguir l’emancipació de les dones".
Aquesta definició de gènere entesa com a “categoria d’anàlisi que porta implícita l’opressió” planteja com a sortida una posició abolicionista del gènere ressaltant el sexe (femení) com a protagonista solitari d’alliberament, i en els marcs del mateix sistema capitalista que reforça totes les opressions. Aquesta compressió del concepte de gènere confon la fi amb la realitat. Una perspectiva abolicionista és realitzable de manera immediata i dins del capitalisme? Aquesta pregunta només pot respondre’s avançant a esclarir l’origen de l’opressió de gènere i qüestionant al seu torn que la possibilitat de transformar la societat en un sentit revolucionari, alguna cosa que no és una tasca exclusiva del sexe femení.
L’argument suposadament "fort" contra el reconeixement de les persones trans és que les dones trans són una "amenaça" per a les dones, amb tota mena de faules sobre que les dones trans poden ser potencials violadors de dones en els banys, o que agrediran a les dones. Alguna cosa que no sols està basat en especulacions (mal) intencionades. Com ha dit la primera dona trans catedràtica de dret, Marina Saenz:
"És un despropòsit que un munt de gent s’estigui centrant en atacar a les dones trans, a perseguir-les per xarxes pensant que això és el moviment feminista i que això és activisme. És estrany que estiguin centrades en atacar al 0,01 de la població mentrestant, que jo sàpiga, la societat patriarcal és aquí enfronti."
D’altra banda, és inadmissible que la suposada "defensa de les dones" es basi en la exlcusió i l’opressió d’un altre col·lectiu oprimit, com les persones trans. Si no hi ha poble que pugui ser lliure mentre oprimeixi a un altre poble (recordem allò que va dir en el seu moment Marx), tampoc les dones podran ser lliures si el seu moviment es basa en l’exclusió de les dones trans, si no es prenen com a pròpies les reivindicacions d’un col·lectiu que ha d’enfrontar tot tipus de dificultats addicionals en la seva vida diària o laboral, amb majors dificultats per a aconseguir un treball o un habitatge, per exemple. Sense tenir en compte, ni més ni menys, que en molts països del món es pot anar a la presó o morir per ser trans.
Però quin tipus de dones defensa el ’feminisme’ del PSOE?
El PSOE avança amb aquesta ofensiva contra les dones trans i la diversitat sexual i ho fa, suposadament, en defensa de les dones. Però a quines dones defensa el PSOE?
El fet és que el discurs transfòbic del PSOE tanca més qüestions que la indiscutible defensa dels drets de les persones trans. Tracta d’evitar amb el seu determinisme el debat profund sobre on ve l’opressió i per tant, com i els qui barallem contra ella.
Des que el PSOE va arribar al govern ha potenciat un discurs, escenificacions simbòliques i gestos cap al moviment de dones i no per casualitat. Des de fa diversos anys veiem com dins del moviment feminista existeixen diferents tendències i corrents polítics. D’una banda, sectors que van avançar en una dinàmica amb crítiques més profundes cap al sistema d’opressió i explotació. D’altra banda, aquells corrents del feminisme radical que van tendir cap a posicions separatistes, i també els qui es posicionen des d’un feminisme socialdemòcrata moderat, que es toca amb el feminisme liberal dels "sostres de cristall" i amb els discursos de les empresàries com Ana Botín.
Davant aquest escenari, el PSOE assumeix aquestes posicions transfòbiques, però no per a donar una resposta profunda a les reivindicacions de la majoria de les dones treballadores, immigrants o pobres, sinó per a intentar il·lusionar a un sector del feminsime abolicionista i transfòbic.
El feminisme del PSOE sempre ha estat un feminisme social-liberal, meritocràtic, allunyat la majoria de les dones, aquelles treballadores, precàries, pensionistes que avui estan carregant sobre la seva esquena les conseqüències de la pandèmia i la crisi social.
La foto que ens va mostrar tant el primer govern del PSOE com la constitució del govern de coalició mostraven una clar exemple del que Nancy Fraser va definir en el seu moment com un “neoliberalisme progressista”. Una barreja de valors afins a la “diversitat, el multiculturalisme i els drets de les dones” al costat de polítiques neoliberals que van beneficiar al capital financer i les multinacionals globalitzades en el qual tenen cabuda des de Nadia Calviño fins als nous socis d’Unidas Podemos. És el que hem vist en la gestió d’aquesta crisi, polítiques poc o gens favorable a la majoria de les dones.
En el pròxim període, en el qual s’assentaran cada vegada més les bases per a possibles escenaris d’una certa resposta social davant la crisi, s’obre la possibilitat que el moviment de dones pugui tornar a jugar un paper important. Pensant en aquest escenari, atacar a una part important del moviment de dones no pot haver una altra intenció més d’afeblir-lo: divideix i regnaràs.
Però, per què la conquesta de drets per a un col·lectiu oprimit podria ser una "amenaça" per a altres sectors oprimits? Per contra, la lluita comuna contra totes les opressions és l’única cosa que ens pot donar la força per a enfrontar aquest sistema capitalista i les seves opressions de gènere, sexualitat, el racisme o l’explotació de classe.
Aquest cap de setmana hem vist als carrers de Nova York a manifestants del moviment Black Lives Matter en una enorme marxa amb la consigna "Trans Black Lives Matter" [les vides negres i trans també importen], mostrant la confluència entre aquests col·lectius oprimits. Aquest és el camí.
Black trans lives matter, NYC#nycprotests #BlackLivesMatter #BlackTransLivesMatter pic.twitter.com/EdsN5F6ajs
— Left Voice (@left_voice) June 14, 2020
