El PP andalús guanya les eleccions amb majoria absoluta consolidant la seva hegemonia a Andalusia en una victòria que demostra la desfeta del PSOE-A en una derrota històrica que posa en crisi a la formació d’Espadas. Vox a penes millora els seus resultats malgrat apostar per un dels seus càrrecs pesats, mentre que Por Andalucía (IU-Podemos) aconsegueix amb prou feines el grup parlamentari i Adelante Andalucía aconsegueix representació amb 2 escons.

El PP consolida el seu projecte a Andalusia

La victòria de Juanma Moreno per majoria absoluta confirma l’hegemonia del PP a Andalusia, la qual cosa suposa una greu derrota per a un PSOE-A, fet que considerava que l’anterior legislatura havia estat un lapsus en el seu bastió tradicional. Moreno Bonilla aconsegueix la majoria en totes les províncies andaluses inclosa Sevilla, el feu històric del PSOE-A, quelcom que dona compte de la importància de l’èxit del PP en aquestes eleccions.

Amb 57 escons el PP aconsegueix un govern de majoria absoluta que li evita haver de pactar amb Vox i condicionar la seva estratègia de “moderació” estatal que defensa Alberto Feijoo. Aquesta victòria li permet governar en solitari i demostra que el projecte del PSOE-A se troba en una crisi històrica, en la qual després de dècades de polítiques neoliberals han sembrat el camp a un creixement de la dreta i l’extrema dreta.

Juanma Moreno no només ha absorbit a Ciutadans que ha desaparegut totalment del mapa, sinó que s’ha alimentat d’un transvasament d’antics votants del PSOE que han confiat en el candidat popular com a opció de continuïtat i estabilitat. Moreno hauria aconseguit presentar-se com el “vot útil” enfront de l’extrema dreta i al mateix temps demostrar, recolzat en la realitat de 37 anys de polítiques anti obreres del PSOE, que no hi hauria hagut ruptura amb el passat en la seva legislatura, sinó que és el millor gestor per a continuar el camí iniciat pel PSOE des de fa molts anys.

Moreno ha dirigit una campanya personalista en la qual ha tractat d’erigir-se com un candidat “moderat” i tecnocràtic que ha confiat el vot a la seva capacitat de gestió i al fet de representar una opció solguda enfront de la crisi del PSOE-A i a la polarització de l’extrema dreta. El PP ha fet campanya ocultant les seves pròpies sigles i l’efecte de les seves polítiques al mateix temps que ha abraçat la bandera andalusa en un gest significatiu perquè li hauria arrabassat al PSOE la idea del andalusisme autonomista.

La pujada de 26 escons a 57 representa un creixement immens de la dreta en el qual històricament ha estat el bastió principal del PSOE en termes electorals i de governança. Els efectes d’aquesta victòria poden ser un terratrèmol a nivell estatal quan les diferents formacions facin el seu balanç de l’ocorregut. El PP no sols podrà governar en solitari a Andalusia sense majors complicacions, sinó que revela una tendència important de cara a unes eleccions generals on Feijoo es veu reforçat per la victòria del seu major pilar intern en el partit i de cara al conflicte amb el PSOE.

PSOE: Derrota històrica Crisi interna?

Els resultats d’aquest diumenge han aconseguit empitjorar el que ja havien estat els pitjors resultats del PSOE-A en la seva història, dels 33 escons en 2018 a 31 en 2022 suposa un aprofundiment en la crisi d’un partit que s’ha vist sobrepassat per la seva pròpia actuació.

La derrota no pot atribuir-se únicament a la mediocritat del seu candidat, sinó que això últim pot llegir-se com una conseqüència de l’evolució del que ha estat el PSOE a Andalusia. Després de dècades de polítiques neoliberals que han alimentat el creixement de la dreta i la construcció d’un discurs espanyolista des de la Junta d’Andalusia amb exemples com l’últim govern de Susana Díaz, no és sorpresa que avui dia el PP hagi estat capaç de robar vots al PSOE. Per tant, lluny de l’excusa posada per Espases que acusa el PP d’haver aprofitat el poder de la Junta per a construir la seva campanya, caldria assenyalar que ha estat el PSOE en la Junta i en Moncloa els qui han obert passo a la dreta.

Els resultats collits per Juan Espadas suposen un problema també a nivell intern. A pesar que el propi candidat afirmava que la seva estratègia incloïa la possibilitat de perdre una primera legislatura i guanyar en la següent, el nombre d’escons propícia la crisi interna. Cal recordar que Espases és candidat després d’un complicat congrés regional on Pedro Sánchez va haver de barallar per a imposar al seu triat enfront de Susana Díaz que va barallar durament. Això podria posar en escac el seu propi lideratge a nivell intern i per tant a la figura de Pedro Sánchez que haurà de gestionar aquesta històrica derrota davant els seus crítics.

El PSOE ha d’afrontar què fer ara que han perdut en el seu bastió principal des de fa 40 anys de cara a unes eleccions generals on de confirmar-se la tendència d’aquestes eleccions, podrien suposar resultats similars. Però que venen a confirmar el fet evident que per a molts electors no hi ha hagut grans canvis entre un govern del PSOE i del PP perquè tots dos coincideixen en el fonamental.

Burxada de Vox

La campanya de la ultradreta centrada en que anaven a poder forçar la seva entrada al govern de la Junta d’Andalusia s’ha demostrat frustrada. Amb tot just una lleu pujada de 12 a 14 escons, no podran obligar a res a Juanma Moreno ja que aquest últim té majoria absoluta. Després d’haver enviat a Macarena Olona com a pes pesant del partit per a continuar la tendència de creixement de Vox des de 2018, els resultats suposen un important fracàs per a la formació d’ultradreta.

Vox va protagonitzar inicialment la campanya mitjançant els seus múltiples polèmiques i estratègies discursives, però després d’un primer debat en RTVE, la seva candidata va desaparèixer 3 dies de l’ull públic. Es va iniciar un període de dubtes sobre la viabilitat dels objectius de la seva campanya, arribant Olona a afirmar que podrien ser primera força política. Finalment, la ultradreta no podrà influir en el govern andalús com era el seu objectiu i encara que ha crescut, sembla no haver aconseguit disputar-li un resultat significant en qüestió de base social a un PP que ha absorbit completament a Ciutadans i que s’ha consolidat com a primera força per sobre del PSOE.

Els resultats suposen un fracàs per a l’estratègia estatal de Vox que busca forçar aquests governs de coalició per a tractar de disputar al PP la direcció del bloc de dretes i poden representar que la ultradreta s’hauria topat amb el seu sostre electoral. Per primera vegada, Vox s’ha pegat una patacada respecte a les enquestes des del seu enlairament en 2018.

Por Andalucía: Sobreviu el grup parlamentari

Por Andalucía, coalició dirigida per Esquerra Unida i Podemos, aconsegueix salvar els mobles i manté el grup parlamentari amb 5 escons. Després d’una campanya basada a reivindicar la figura de Yolanda Díaz i després d’un desastrós naixement, la coalició neorreformista aconsegueix no perdre el grup parlamentari. No obstant això, el resultat pot resultar agredolç tenint en compte que basaven la seva campanya en la possibilitat d’un cogovern amb el PSOE i comptaven amb mobilitzar el vot abstencionista que finalment s’ha donat de costat, tenint en compte que aquestes eleccions han estat les que menys participació han tingut.

Por Andalucía continua la tendència a la baixa d’Unidas Podemos i ha suposat un primer experiment de com funcionarà el Front Ampli de Yolanda Díaz, una suma d’aparells polítics que competeixen entre si per sobreviure. També exposa una tendència al fet que Izquierda Unida camenci a hegemonizar l’espai després de la desfeta de Podemos la feblesa territorial de la qual juntament amb aquests resultats posa en perill la seva existència real a Andalusia.

Adelante Andalucía: L’andalucisme d’esquerres aconsegueix representació

Amb 2 escons, Teresa Rodríguez celebra obtenir representació i planteja com una victòria haver aconseguit ser una força que planta cara a l’extrema dreta. Si tenim en compte les enquestes inicials, la coalició andalusista no ha millorat tant com es pensava al llarg de la campanya on la figura de Rodríguez si va aconseguir obtenir rellevància malgrat el boicot antidemocràtic d’Adelante Andalucía. Mancant una anàlisi més profunda dels resultats, l’obtenció de només 2 escons mostra d’una banda que l’espai polític va mostrar més límits dels que s’especulava, i de conjunt, una reculada important en relació a l’espai representat per Teresa Rodríguez després de la ruptura amb Izquierda Unida i Podemos, que va obtenir 17 escons en 2018 i 11 d’ells es van situar amb el sector de Rodríguez.

Adelante Andalucía va haver de fer front a diversos obstacles antidemocràtics per part d’IU-Podemos, i ha sabut manejar una potent campanya mediàtica aprofitant el capital polític de la seva candidata. Construint-se com l’opció crítica davant les polítiques antiobreres del govern PSOE-UP, han aparegut amb veu pròpia en els debats. Amb límits clars que hem analitzat en un altre lloc queda per veure com podrà consolidar-se la coalició més enllà del període electoral.

No obstant això, el que malgrat tot hagin aconseguit representació expressa que existeix un espai de crítica al govern PSOE-UP i que hi ha un malestar referent al suposat govern més progressista de la història. També el fet que la crisi de l’eix territorial a Andalusia podria estar expressant-se a través de l’anomenat andalucisme d’esquerres.

En un marc en el qual cal reconèixer una important reculada de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, expressió en gran manera dels límits del neo-reformisme i la seva integració a nivell estatal en el Govern del PSOE-UP, com de les vacil·lacions dels sectors crítics com Adelante Andalucía, queda per veure com aprofitaran les posicions institucionals en la pròxima legislatura, en la qual es preveuen dures batalles socials i polítiques davant una legislatura de majoria absoluta del PP.