L’esmena diu: "Totes les lleis de l’Estat espanyol, inclosa la Llei 46/1977, del 15 d’octubre, d’Amnistia, s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables".

Per a no deixar peu a la interpretació el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, ha aclarit que la intenció de l’Executiu amb aquesta esmena és "ras i curt" posar "en valor" tant aquesta norma (la Llei d’Amnistia) com els tractats internacionals.

Continuant en les seves explicacions en una entrevista a Onda Cero, el ministre ha admès que el que fa el projecte legislatiu (inclosa l’esmena) “no és derogar ni deixar sense efecte la Llei d’Amnistia del 1977 sinó tot el contrari, perquè el que fa és ratificar la seva vigència i reafirmar que s’ha d’interpretar conforme als tractats internacionals.”

Quina és la novetat llavors?

Si tenim en compte que la Llei d’Amnistia estava vigent sense cap modificació des del 1977 i, que des del 2002 -any en què es va ratificar l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional-, a l’Estat espanyol s’interpreta i aplica la legislació segons el dret internacional, podem dir que l’esmena no canvia res.

No obstant això amb aquesta esmena els socis de govern fan tota una declaració d’intencions: la Llei d’Amnistia no està en qüestió. Com afirma el ministre en aquesta entrevista, la intenció del Govern és “posar en valor” la llei d’Amnistia.

Aquest estiu l’actual Govern va aprovar un projecte de Llei de Memòria Democràtica que, encara que recollia algunes de les demandes de les entitats de memòria històrica, mantenia l’esperit d’oblit i impunitat de la Transició.

Et pot interessar: Una nova Llei de Memòria que manté la impunitat dels crims franquistes.

Aquesta llei, substituirà a la Llei de Memòria Històrica aprovada per Zapatero al 2004. Una Llei, que ha estat durant tot aquest temps qüestionada per les associacions de víctimes i represaliats del Franquisme ja que en el seu preàmbul i articulat quedaven igualades víctimes i botxins, fidel retrat dels relats de la guerra com una guerra “fratricida” que igualen a franquistes i anti-franquistes, a les “dues Espanyes”.

En aquest moment, el projecte de llei tan esperat per les associacions de víctimes del franquisme, ja va ser rebut amb crítiques per gran part d’aquestes associacions que en un comunicat conjunt van expressar el seu rebuig així: “No estem disposats a assumir renúncies. Ni les víctimes del franquisme que encara viuen, ni les seves famílies, ni el conjunt de la societat i la democràcia poden permetre-l’hi. No podem esperar uns altres catorze anys a una nova Llei que satisfaci els drets irrenunciables de les víctimes a la Veritat, la Justícia i la Reparació.”

Entre les crítiques, una fonamental és que l’enorme límit d’aquesta llei té a veure amb la no derogació de la Llei d’Amnistia que equipara a assassins franquistes amb víctimes del franquisme a la Guerra Civil i sota els anys de dictadura. Una demanda que ni Unidas Podemos ni el PSOE han pres. Així les esmenes proposades pels membres del Govern d’aquest dimecres –quan acabava el termini per a presentar-les– no sols no atenen aquesta demanda sinó que resignen la seva voluntat de mantenir la Llei del 77.

Malgrat les demandes incorporades, aquesta llei continua mantenint la impunitat dels torturadors i assassins franquistes. Només parla de la retirada dels símbols i títols i l’anul·lació simbòlica d’algunes sentències. Però en cap moment es planteja el jutjar a assassins franquistes, com el ministre Martin Villa, que avui dia continuen lliures, i venut en molts mitjans com un dels “pares” de la democràcia. Per això, caldria derogar la Llei d’Amnistia del 1977, que continua prohibint jutjar als repressors franquistes.

L’esmena proposada pels quals es diuen l’"esquerra" del Règim del 78, reafirma el fet que sota aquest règim sorgit de la “Transició” pactada i de la “traïció” dels principals dirigents de l’oposició antifranquista d’esquerres és impossible jutjar als responsables de tants crims. És necessari portar fins al final la baralla per aconseguir una veritable justícia i reparació, per això és necessari enfrontar al conjunt del règim hereu de Franco, inclosa l’esquerra que pretén "embellir" amb paraules buides la legislació que blinda la impunitat franquista.