El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit "transparència" i "assumpció de responsabilitats" al Govern de Pedro Sánchez per "restablir la confiança" després de conèixer-se l’espionatge massiu a líders i activistes independentistes. Si no és així, Aragonès, que ha apuntat al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha amenaçat amb deixar de donar estabilitat parlamentària a l’Executiu: "Si no existeix una assumpció de responsabilitat serà molt difícil mantenir l’estabilitat parlamentària del Govern".

En una entrevista aquest dimecres a RAC1, Aragonès ha exigit una recerca interna "amb supervisió independent" que expliqui "qui ha ordenat" l’espionatge, "quin ha estat el seu abast" més enllà dels 60 casos que es coneixen, donant a entendre que poden ser més, "quines dades s’han capturat" i "com s’han utilitzat".

El president considera com "una evidència palmària" que el CNI està darrere d’aquest espionatge, perquè, segons ha dit, té el programa Pegasus amb el qual s’han realitzat les infiltracions en els mòbils i que només es vengui a governs estatals, i s’ha preguntat quin altre servei d’intel·ligència estaria disposat a gastar "milions d’euros" a espiar a independentistes catalans.

Aragonès ha explicat que s’ha posat en contacte amb Sánchez per missatgeria mòbil i li ha fet arribar el malestar per la situació generada però que no han aprofundit més en la qüestió. "Cal parlar-ho cara a cara", ha manifestat Aragonès, qui no ha pogut confirmar si hi hauria una reunió o no.

Quant a la qüestió de l’autodeterminació, Aragonès, no obstant, ha defensat el diàleg i la negociació com la millor via per recórrer el camí cap a un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya malgrat reconèixer que el "el dipòsit està pràcticament a zero". Amb tot, el líder català ha considerat que per protegir un procés de negociació "és imprescindible joc net" i ha opinat que "existeixen aparells de l’Estat actius en contra del procés de negociació". "El compromís amb la negociació és aquí", ha insistit el president al judici del qual "pot ser que fracassi" però ha assegurat que no "tirarà la tovallola" fins que no se li presenti "una via millor".

Aragonès segueix així amb la línia que va expressar el mateix Oriol Junqueras aquest dimarts. Aquest cas d’espionatge massiu serveix de bateria discursiva per pressionar al Govern en termes de suport parlamentari, però com no podia ser d’una altra manera, des del Govern i ERC segueixen la seva línia de gestió autonomista i delegant la qüestió democràtica en una inoperant taula de diàleg.

Per part seva, el govern central rebutja qualsevol implicació en l’espionatge, com ha declarat la ministra portaveu de l’executiu Isabel Rodríguez. La ministra ha assegurat també que el Govern “col·laborarà al màxim” amb la Justícia en la recerca d’aquests fets, “si és que els tribunals ens requereixen per a això”.

De fet, en declaracions d’aquest mateix dimecres, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anat un pas més enllà, afirmant amb rotunditat la innocència del CNI en aquest assumpte. A més Robles ha aprofitat per llançar un dard als líders independentistes que han acusat el centre d’intel·ligència, assegurant que aquests últims no poden defensar-se “perquè estarien incomplint la llei”.

Unidas Podemos, per part seva, ha demanat també que els titulars d’Interior i Defensa, Grande Marlaska i Margarita Robles, obrin una recerca sobre l’escàndol Pegasus en el Congrés dels Diputats, com si tot aquest cas no fora amb ells, ni fossin també responsables com a part de l’Executiu espanyol.

Tant Yolanda Díaz com Ione Belarra han defensat la qualitat democràtica de l’Estat espanyol, assegurant que no hauria de “fer por” iniciar qualsevol tipus de recerca i depurar responsabilitats. La integració de les ministres d’UP al Règim del 78 és tal, que davant el cas d’espionatge a líders polítics més greu del segle XXI en l’Estat espanyol, tan sols se’ls ocorre lloar la, segons elles, “qualitat” de la democràcia espanyola i sol·licitar una comissió de recerca, sense cap garantia, on segurament també participarien els responsables.

La setmana passada el president Sánchez al·ludia a l’“espai polític de Yolanda Díaz” com a possible company de viatge en una pròxima legislatura per frenar el binomi PP-Vox. Sens dubte el president de l’Executiu sap que aquest “espai” ha cedit als interessos de les classes dominants, ja sigui en matèria de migració, en matèria bèl·lica o també en assumptes relacionats amb les clavegueres de l’Estat.

Ara com ara aquest segon episodi del CatalanGate es juga en els mitjans de comunicació i en les declaracions creuades. Però igual que va succeir quan es va destapar el cas fa un any i mig, el que queda claríssimament clar és que l’Estat no investigarà absolutament res. Menys les seves pròpies activitats de control i espionatge de la dissidència política, els moviments socials i el periodisme independent.