El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha condecorat al comissari principal Héctor Moreno García, cap superior de Cantàbria, amb motiu de la jubilació d’aquest el passat mes de setembre.

Concretament se l’ha condecorat amb la Medalla de Plata al mèrit Policial, la més alta insígnia que un policia pot rebre en vida. Una distinció que a més porta associat un augment de la pensió del 15% per a qui la rep.

Aquest tipus de tractes de cortesia entre l’Executiu de torn i les forces policials és del tot habitual, i en general són situacions que no solen saltar a la llum pública. Ara bé, en aquest cas resulta que el condecorat pel ministre del govern “progressista” va ser ni més ni menys que condemnat per l’Audiència Provincial de Madrid, del que, evidentment, s’han fet ressò nombrosos diaris.

Tortura i detenció il·legal van ser els fets pels quals el condecorat Héctor Moreno, i la resta de policies implicats, van ser condemnats. I quins van ser els fets?

La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid data del 1994, però els fets van ocórrer al 1984, deu anys abans, en el barri de Malasaña a Madrid.

Segons la sentència, Moreno i altres policies van detenir a uns transeünts “sense cap causa”. Un dels policies, que no apareix identificat en la sentència del tribunal, va colpejar amb la seva pistola a un dels detinguts, per a posteriorment, al costat de Moreno, colpejar-lo contra les escombraries i introduir-lo en el cotxe policial. Les pallisses i tortures van continuar en comissaria i els agents, posteriorment, van falsejar l’atestat policial.

Més d’una dècada després, els agents van ser condemnats a 48 anys d’inhabilitació i a cinc mesos i mig d’arrest per tortura i detenció il·legal. No obstant, tan sols 4 anys després de la sentència, el Govern d’Aznar va commutar la pena i va establir una suspensió de sis mesos i un dia sempre que cap dels cinc policies condemnats tornés a “cometre delicte dolós durant el temps de normal compliment” de la condemna.

Quan a Héctor Moreno li va arribar l’indult, ja havia ascendit a inspector cap i en 2002, durant el mateix govern d’Aznar, es convertiria en comissari. Després d’aquest periple, va anar ocupant diferents càrrecs, entre ells cap de la Brigada Central de Recerca de la Comissaria General de Policia Judicial. Avui, el ministre Marlaska, recull en el seu escrit condecoratiu que Moreno García i la resta de condecorats, “amb la seva actuació singular i extraordinària han prestigiat a la Policia Nacional”.

Un exemple més, dels molts que existeixen i es veuen de manera quotidiana, de la convivència entre el poder polític, sigui del signe que sigui, i les forces repressives de l’Estat. Unes forces que tenen en el seu ADN la repressió i la tortura com a pràctica de manual, i sempre amb la tranquil·litat d’en un moment complicat, comptar amb l’ajuda de l’Executiu.

Et pot interessar: Marlaska: Operació rentat de cara de la policia “democràtica”

També pots llegir: Verónica Landa: "Per a enfrontar la repressió i exercir l’autodeterminació necessitem una esquerra de classe, anticapitalista i revolucionària"