Política Estat espanyol

RÈCORD HISTÒRIC

El Govern mira a un altre costat mentre el preu de l’electricitat marca màxim històric

El Govern fixa la reducció de l'IVA en la factura del 21 al 10% just abans de marxar-se de vacances. Una mesura completament insuficient a les portes d'una nova onada de calor i amb el preu de l'electricitat marcant històrics.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 22 de juliol| edició del dia

Foto: Alberto Garzón, ministre de Consum

Marxa de vacances el Govern "progressista" deixant sobre la taula la factura de la llum més cara dels últims anys i amb el preu de l’electricitat marcant una dada històrica.

El preu del megavat/hora ha arribat a una mitjana de 106,57€ aquest dimecres, xifra mai vista i que trenca l’anterior màxim del 2002, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE). Una autèntica brutalitat a les portes d’una nova onada de calor.

De fet, aquesta demanda, sumat als costos dels drets d’emissió de CO₂ (que paguen les centrals de generació que emeten) i del gas (utilitzat en la producció d’electricitat en els cicles combinats), són els motius que estan disparats i que afecten en la fixació de preus.

Aquests són els factors de mercat, especialment l’encariment del preu d’emissions de CO₂ per tona, que augmenten els costos de producció i que les grans proveïdores d’energia estan derivant cap al consumidor final, i que s’han multiplicat durant els últims anys. En concret, el relatiu a les emissions de CO₂, ha passat de 5,97 euros en 2016 als actuals 56,65 euros del 14 de maig d’enguany, un increment de més d’un 848% en tot just cinc anys.

Un increment que deixen als consumidors amb unes factures inassumibles en la mar d’ERTO i treballs precaris que és el mercat laboral espanyol. De fet, la factura de la llum va marcar un nou màxim el mes de juny passat, amb 62,94 euros, un 3,6% més que el mes anterior, quan el rebut ja va ser el més car de l’any, i ja és un 37,7% superior al de juny de 2020 i un 21,8% més alt que el del mateix mes de 2019.

Davant aquesta situació el Govern va prendre la primera mesura, de cara a la galeria, d’establir un nou sistema tarifari per "trams", traslladant sobre l’usuari final la responsabilitat o "possibilitat" de controlar els costos d’electricitat, com si això fos una possibilitat real per a milers i milers de famílies teletreballant o per mera conciliació familiar i disponibilitat horari per a l’ús dels electrodomèstics de major consum en les franges "més barates".

De fet juny, on s’ha posat en pràctica aquest nou sistema tarifari, ja ha demostrat insuficient la mesura del Govern per a atallar la pujada de l’electricitat.

L’altra mesura que es venia anticipant i que es va votar finalment ahir ha estat la reducció del 21% al 10% de l’IVA en la factura de llum. Una mesura quina, extrapolada a la factura, a penes suposa una rebaixa del 5% en la factura, i és que el tram de l’IVA, per pes en factura, és el tercer.

A més del seu impacte limitat, és una mesura que realitzant-se a través de l’IVA s’aplica a tot el món, sense tenir quan la situació econòmica o laboral del consumidor.

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ja ha comentat en finalitzar la sessió parlamentària que no s’esperen "més accions" contra l’augment del preu de la llum, més enllà d’aquesta reducció de l’IVA o mesures estructurals com la inversió en renovables.

Però la veritat és que no hi ha mesura eficaç que no sigui tocar els beneficis de les grans energètiques que continuen lucrant-se any rere any. I és que en l’Estat espanyol l’energia ha estat bastant més cara històricament que en la resta d’Europa, la qual cosa és conseqüència del fort lobby monopolístic que han exercit les grans companyies elèctriques i que per a res han posat fre des del Govern del PSOE i Unides Podemos.

L’única solució real al problema de la pujada de la factura de la llum per a milions que veuen cada dia més dificultats per a fer front al pagament dels subministraments d’energia bàsics passa per la nacionalització de totes les companyies elèctriques i de tota la producció energètica, sense indemnització i sota el control dels treballadors i usuaris, per a garantir que cap família es quedi sense un recurs essencial.

El debat ja està obert. Fa falta imposar als sindicats un pla de lluita que aglutini en els barris, en els centres de treball i llocs d’estudi a tots els sectors afectats sobre la base d’assemblees, sense esperar res del Govern social liberal del PSOE i Unidas Podemos.




temes relacionats

Elèctriques   /    Energia   /    Política Estat espanyol   /    Pobresa energètica   /    Nacionalització   /    Electricitat   /    Crisi energètica

Comentaris

Comentar