Segons l’acord entre el govern lusità i l’espanyol amb la Comissió Europea, des deL maig, el preu del gas i el carbó serà de 40 €/MWh; però només les primeres setmanes. La mitjana durant els dotze mesos següents ascendirà fins a ser de 50€/MWh.

Actualment el preu mitjà és de 90€/MWh, preu que permet a les elèctriques tenir aquests “beneficis caiguts del cel”, ja que ens fan pagar tota l’energia al preu de la més cara. Després d’aquest any de “excepcionalitat ibèrica” que han pactat Madrid i Lisboa amb Brussel·les, els beneficis “caiguts del cel’’ tornaran i podria repetir-se alguna cosa com l’ocorregut al març: el mes en què es va pagar la factura d’electricitat més cara de la història.

La mesura té molts problemes: en primer lloc, es tracta d’un rescat als beneficis de les elèctriques, que encara que van augmentar durant els últims anys de crisi econòmica i sanitària, no es tocaran per part del Govern “progressista” ni per la Comissió Europea. El problema – o un d’ells – és tot el sistema de beneficis marginalistes o “caiguts del cel” que permet un enriquiment escandalós de la patronal energètica. Un tripijoc legal que es tradueix en un veritable atemptat contra la classe treballadora i els sectors populars i que demostra una vegada més que la Llei és l’eina dels Estats per a robar als pobres per a donar-l’hi als rics.

En segon lloc, un altre problema de la mesura és que, tal com ha denunciat Facua, el rebut de 2022 continuarà sent en l’Estat espanyol el més alt de la seva història, per molt d’acord que s’hagi aconseguit. El preu mitjà de 50 euros per als pròxims 12 mesos és “desproporcionadament alt” i un alineament dels governs ibèrics davant la Comissió Europea, perquè aquests plantejaven un màxim de 30€/MWh, però s’han conformat amb una xifra molt major.

A més, Facua ha assenyalat que, encara que la mesura limita a 50€/MWh el preu del gas, la subhasta diària d’electricitat continuarà estant en uns 140€/MWh. La solució seria, per a ells, intervenir directament en aquesta subhasta diària, i que en tot cas aquest límit de 50 euros ho fos en el preu de l’electricitat completament.

Aquesta plec entre el preu del gas i el carbó i el de l’electricitat en general és una altra forma que tenen els governs de cobrir-se l’esquena i fingir que es produeix un canvi mentre tot continua més o menys igual. Impossible esperar una altra cosa d’un govern que té vinculacions amb la indústria, com és el cas dels directius del PSOE que acaben “portes giratòries” mitjançant, en els consells d’administració de les empreses energètiques.

En tercer lloc, la mesura només afectarà les llars amb tarifa regulada, però l’augment de preus en el supermercat i de la inflació en general és una cosa que està sofrint la totalitat dels treballadors. Un augment que, a més, té menys a veure amb una disminució de l’oferta i més amb l’especulació. És per això que la mesura només arribarà al 40% dels consumidors de l’Estat espanyol.

Per si no fos prou, la mesura amb la Comissió Europea amaga un cert aire de xantatge: la Comissió exigeix que s’incrementin les interconnexions; és a dir, les exportacions de l’electricitat des de la península a França. Així, el nostre mercat quedaria molt més a la mercè de les exigències dels compradors internacionals.

A més, no és molt clar d’on sortiran les compensacions als propietaris de les centrals, als quals no caldria compensar per res si visquéssim en un sistema coherent, i no en un que només exigeix esforços a la classe que ho produeix, ho transporta i ho mou tot. Teresa Ribera ha promès que l’acord no suposarà cap recàrrega sobre els Pressupostos Generals de l’Estat ni ampliarà el dèficit, sinó que sortiran del sistema de beneficis marginalistes, però està per veure quina sigui la resposta de les elèctriques, que tractaran per tots els mitjans de no perdre ni un cèntim, encara que això suposi condemnar a una part de la població a la pobresa.

Com no podia ser d’una altra forma, la burocràcia sindical, amiga d’aquest govern, no ha deixat passar ni un minut abans d’aplaudir l’acord entre governs i CE. Ha estat el cas de Pepe Álvarez, secretari general d’UGT, que ha felicitat a Pedro Sánchez i Teresa Ribera per l’acord aconseguit sense assenyalar cap crítica.

Però llavors què seria una mesura concorde a les necessitats de la majoria? Aquesta mesura passaria per l’eliminació del benefici il·lícit dels empresaris de l’energia i la ràpida reconversió a un model energètic que no depengués ni de combustibles fòssils ni de l’espoli de territoris a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina a la recerca de materials.

Però evidentment, això no pot fer-se amb una minoria privilegiada governant ni amb les empreses elèctriques segrestades pel benefici privat: seria necessària la nacionalització de l’energia, no baixo control de governs corruptes, sinó dels treballadors d’usuaris i treballadors. Només la nostra classe té veritable interès per generar un preu de l’electricitat sostenible i accelerar una transició ecològica que permeti tenir un planeta habitable en el futur.