Excepte sorpresa majúscula d’última hora que estigués fora de totes les apostes, aquest dimarts el Govern aprovarà un paquet d’ajudes econòmiques per a fer front a la tendència alcista del preu en diferents sectors, especialment en l’energètic i en el d’hidrocarburs.

Després de segellar a Brussel·les unes condicions especials per a l’Estat espanyol (al costat de Portugal), Pedro Sánchez i el seu equip va iniciar les negociacions amb l’altre component del Govern, Unidas Podemos. Després d’un cap de setmana de negociacions, el diumenge a última hora, els dos partits de l’Executiu van segellar un paquet d’ajudes amb un muntant total de 16.000 milions d’euros.

Aquesta quantitat serà distribuïda mitjançant dues vies; 10.000 milions seran a través de préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i els 6.000 milions restants seran a través d’ajudes directes.

La mesura més destacada, ja que es produeix enmig del conflicte del transport, és la reducció per valor de 20 cèntims per litre del combustible, no sols per als transportistes sinó per a la població en general. Una mesura que es farà efectiva des de l’1 d’abril.

Però a més d’aquesta mesura, amb la qual el Govern va convèncer a la gran patronal del transport, en la comunicació d’aquest paquet d’ajudes per part de Pedro Sánchez, s’han destacat diverses més.

El topall d’augment del preu del lloguer en un 2% o l’augment de l’Ingrés Mínim Vital han estat altres dues mesures destacades pel líder de l’Executiu. Tot això per a assegurar davant els mitjans que "no podem prometre que no se sentiran els efectes de la guerra. Però sí que treballarem per a protegir empreses i treballadors i farem que la càrrega es reparteixi de manera justa. Protegirem els més febles."

Tanmateix no és així, per més que la maquinària discursiva del Govern "progressista" mai descansi. El paquet d’ajudes torna a ser un exercici de descarregar les conseqüències de la guerra d’Ucraïna sobre la classe treballadora. Si bé ara com ara des de la Moncloa tanquen l’orella a les peticions del Partit Popular de donar una tisorada als impostos, totes les mesures van destinades a sufragar la guerra i la política bel·licista del Govern (en la línia amb els seus aliats en l’OTAN) amb diners públics.

Sánchez ja va deixar clar que no anava a tocar, per exemple, els beneficis de les elèctriques, i això que enguany podrien superar els 200 mil milions. Res de tocar la butxaca dels oligarques que es freguen la mà en situacions dramàtiques com l’actual. De fet, Repsol va aconseguir un benefici de 2.499 milions d’euros en 2021, batent les xifres precrisis. Tampoc Naturgy va sortir mal parada del 2021, any que va tancar amb 1.214 milions d’euros enfront de les pèrdues de 347 milions collides l’exercici anterior.

El Govern torna a usar la mateixa recepta que va posar en marxa durant la crisi del Coronavirus. Crida a unitat fictícia, com si tots i totes anéssim en el mateix vaixell, quan no és així. I torna a desplegar un paquet d’ajudes completament insuficient.

Quina classe de mesura és el topall d’un 2% de pujada de lloguer en el marc d’una inflació de més del 7%? Quin impacte tindrà la pujada del 15& en l’IMV quan a un any ha arribat al 30% de les famílies previstes en el seu inici (segons dades de l’INE, el l’IMV està arribant a 260.206 prestacions al mes, enfront de les 850.000 que va pronosticar el Govern). I per acabar-ho d’adobar, la ministra "comunista" Yolanda Díaz torna a convidar als empresaris a usar els ERTO, això sí, "amb límits", per a enviar a casa a milers de treballadores i treballadors amb un 70% del seu sou.

Només cal preguntar-se quina definició tenen de "febles" tant el Partit Socialista com Unidas Podemos, perquè sens dubte no encaixa en la classe treballadora i els sectors populars.

Ni tan sols davant aquesta situació tan dramàtica el Govern "progressista" tocarà els beneficis de la gran patronal, deixant clar novament per als interessos de qui governa.

El paquet d’ajudes anunciat, a més de carregar el cost sobre les arques públiques, serà un gra de sorra en el desert. Les mesures necessàries són de molt més calat: una pujada salarial directa que reverteixi la mossegada salarial que ja s’ha efectuat, clàusules de revisió salarial que indexin l’IPC de manera mensual i de manera automàtica, la nacionalització sense indemnització i sota control de treballadors i usuaris dels oligopolis de l’energia i el transport, la congelació i intervenció del mercat del lloguer, la intervenció dels grans majoristes i intermediaris de l’alimentació o l’expropiació dels habitatges dels grans tenidors per a crear un parc públic de lloguer social.

Aquestes són les mesures necessàries davant les conseqüències de la guerra provocada per Putin i per l’imperialisme militar de l’OTAN. És per això que l’organització i la baralla per aquestes mesures no pot anar deslligada de la denúncia al Govern del Partit Socialista i Unidas Podemos per la seva política bel·licista.