×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El Constitucional permet al Congrés sessionar (de moment) i les reformes penal i del poder judicial passen el primer tràmit parlamentari

La ingerència del Constitucional contra el Congrés és la mateixa que la promoguda per PSOE i PP contra el Parlament català durant anys. No hi ha reforma possible d'aquesta casta reaccionària. Per jutges electes en sufragi universal i judicis per jurats.

Santiago Lupe

dijous 15 de desembre de 2022
Facebook Twitter

El cop anunciat pel Tribunal Constitucional contra el Congrés es conté, encara que sembla que només de moment. La baralla pel control de l’alta Judicatura promet ser l’eix del que queda de legislatura.

Aquest dijous es prometia un matí d’alt voltatge. A la Cambra Baixa es debatrien per a la seva aprovació la reforma del Codi Penal acordada per PSOE, Unides Podem i ERC, i la reforma de les lleis orgàniques del Poder Judicial. El recurs presentat pel PP sobre aquesta última davant el Constitucional incloïa la demanda de mesures cautelars com la suspensió de la sessió del Congrés d’aquest dijous i al matí els jutges accedien o no.

Finalment, el president del Tribunal, González-Trevijano electe pel PP, ha acceptat la petició dels cinc magistrats triats pel PSOE, d’ajornar el ple al qual havien de decidir sobre aquesta qüestió fins dilluns que ve. La sessió parlamentària s’ha pogut iniciar, encara que PP i Vox han sol·licitat la seva suspensió sense èxit, i totes dues reformes han estat aprovades. El Constitucional podria, no obstant això, suspendre a partir del dilluns la tramitació parlamentària que encara té recorregut al Senat i el Congrés novament.

El contingut de la reforma del Codi Penal ha estat un dels cavalls de batalla de la dreta contra el govern de coalició a les últimes setmanes. La substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats i la rebaixa de penes per malversació quan no incorri al lucre personal, han estat presentades com una cessió inacceptable als independentistes catalans.

L’acord sens dubte és part de la política de restauració de la normalitat autonòmica portada endavant per PSOE, Unides Podem i ERC. Un intent de desactivar per complet el moviment democràtic català i deixar sota un nou cadenat per altres 40 anys les aspiracions del poble català.

Està lluny de poder titllar-se d’una reforma “progressista” com la presenten els seus promotors, per més oposició que li faci la dreta. Com han assenyalat desenes d’organitzacions de Drets Humans, el nou Codi Penal pot rebaixar algunes penes dels presos i processaments del procés, però deixa intactes les més de 4000 causes contra altres independentistes i endureix les penes de presó contra la protesta social.

La reforma de les lleis orgàniques del Poder Judicial apunta a intentar desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional. Per a l’elecció dels seus membres ja no serien necessaris tres cinquens dels vots del Consell General del Poder Judicial, un òrgan en mans de la judicatura conservadora i que el PP es nega a negociar la seva renovació.

A més, els dos membres electes per l’Executiu es podran triar sense haver d’esperar que el Consell triï els seus. Amb l’aprovació d’aquesta reforma el govern incorporaria al Constitucional dos magistrats, Juan Carlos Campo i Laura Díez, que substituirien als conservadors, Antonio Narváez i el mateix president González-Trevijano, que tenen el seu mandat caducat.

Es tracta, per tant, d’una reforma que intenta desbloquejar a favor del sector “progressista” de la casta política la renovació de l’alta casta judicial. Costa veure, com pretenen des del PSOE, Unides Podem i socis d’investidura com Más Madrid, on estaria la diferència de gran importància entre els mecanismes antidemocràtics i a dit proposats pel govern i l’oposició.

Els laments d’aquest dijous dels membres de la coalició governamental i la premsa afí sobre aquesta ingerència de la Judicatura contra el Legislatiu criden també l’atenció. No perquè no sigui certa i un tret evident de la degeneració de la democràcia del 78, a la qual una casta reaccionària no electa i lligada per un i mil llaços a les grans fortunes i empreses, pugui decidir sobre què pot sessionar o legislar un parlament. Sinó perquè aquesta funció de tercera cambra o cambra de cassació del Constitucional no és nova, sinó que ha estat una atribució lliurada pel PP i el PSOE durant anys a l’alt tribunal - així com al Suprem o els Tribunals Superiors autonòmics - per a la seva particular guerra contra l’independentisme.

El PSOE, i els seus socis de govern i investidura, sembla que obliden que ells mateixos i el PP de Garcia Albiol i el Ciutadans d’Arrimadas en 2015 van presentar un recurs al Constitucional per a frenar una resolució a favor de la independència presentada per la CUP al Parlament català.

En aquella ocasió el Tribunal no els va donar la raó, però al setembre de 2017 va ser ell mateix el que, a petició del govern de Rajoy i el PSOE, va suspendre la Llei de Referèndum i la de Transitorietat Jurídica només a 24 hores de la seva aprovació. La resposta del Parlament va ser aprovar una nova Llei de Desconnexió una setmana més tard, que va acabar sent una de les raons per les quals Carme Forcadell va ser condemnada a 11 anys de presó.

Al gener de 2018 el Constitucional va decidir, després d’unes eleccions autonòmiques imposades pel 155 i a les quals va tornar a guanyar l’independentisme, que el Parlament català no podia votar la investidura de Carles Puigdemont. I només un anys més tard el mateix Tribunal va prohibir a la Cambra catalana que pogués votar resolucions sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia.

Però el Constitucional no sols ha estat el braç judicial de PP i PSOE contra els independentistes i en defensa del règim monàrquic. Als últims anys, el Constitucional ha tirat a baix quatre lleis sobre habitatge del Parlament català, l’última aquest mateix mes de desembre, la Llei catalana contra els desnonaments.

Ni els laments del PSOE i els seus socis són, per tant, creïbles, ni la seva proposta de control sobre la Judicatura canviaria res en essència del caràcter reaccionari d’aquesta casta que actua com a baluard dels interessos del règim i, com hem vist en sentències a favor de la banca, les elèctriques o els grans tenidors, de les grans fortunes i empreses.

No hi ha forma democràtica d’elecció d’aquesta casta, perquè l’única cosa democràtica seria acabar amb ella. Una mesura elemental per a frenar la bonapartització que el règim del 78 ve portant endavant a l’última dècada, amb la qual, encara que alguns se sorprenguin avui, aquests togats decideixen per sobre de la voluntat popular qui pot ser candidat, qui pot presidir un govern, sobre quins temes es pot debatre en un parlament o quines lleis es poden aprovar.

És necessari dissoldre la Judicatura professional, impugnar a tots els jutges i fiscals, els alts tribunals i els seus mecanismes basats en tripijocs per a triar-se entre ells o per part de la casta política, i establir un sistema realment democràtic basat en l’elecció per sufragi universal dels jutges, l’assignació d’un salari equivalent al salari mitjà i l’establiment obligatori dels judicis per jurat, conformats per membres imparcials del poble, per a totes les causes.


Facebook Twitter

Santiago Lupe

Portaveu del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores i director de Izquierda Diario.

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna