Una reforma laboral que deixa intacte el llegat de les anteriors, especialment la de Rajoy de 2012, i que satisfà a la UE per l’acord amb la patronal i la incorporació del Mecanisme RED, una institucionalització de la socialització de les pèrdues empresarials de sectors en crisis. Aquesta sembla que serà la reforma estrella de la legislatura del govern “més progressista de la història”, que ha sortit convalidada aquest dijous en el Congrés dels Diputats.
Els avals necessaris han vingut de les files dels partits de govern, el PSOE, Podemos i IU/PCE, que sumen 159 diputats i diputades, i una nova coalició de socis més escorada a la dreta que l’anomenat bloc d’investidura, que han elevat els “sís” als 174.
La votació s’ha salvat finalment per la col·laboració in extremis d’un vot "per error" d’un diputat del PP. "M’he equivocat", ha dit a la direcció del seu partit el diputat extremeny Alberto Casero, mentre que en públic els del PP neguen l’equivocació del seu diputat i l’atribueixen a un error informàtic.
Però a ningú enganya que el vot salvador de la votació hagi estat quelcom erroni després que els dos diputats d’UPN se saltessin la disciplina del seu partit i finalment votessin ’no’. Davant una reforma laboral beneïda per la CEOE, més enllà de l’escenificació d’oposició de la dreta, al cap i a l’últim han garantit que s’aprovés.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha presentat el Reial decret fent ús del relat d’“acord històric” i “recuperació de drets”. Ha utilitzat per al seu argumentari a Las Kellys com a exemple, però aquestes han sortit a les seves xarxes socials a aclarir que amb aquesta reforma se senten “oblidades una altra vegada” i recriminant que la reforma de l’article 42.1 de l’Estatut de Treballadors, que va flexibilitzar al màxim la subcontractació, és part d’allò no derogat.
Hemos oído a @Yolanda_Diaz_ el discurso de la reforma laboral nombramos varias veces, pues sepa que nos sentimos olvidadas otra vez, dejarnos fuera de las plantillas siendo parte estructural no tiene sentido, donde se quedó la reforma el art. 42.1 ET.
— Las kellys Benidorm (@kellysbenidorm) February 3, 2022
El principal suport ha vingut des d’una part de la dreta de la Cambra. Els 9 diputats de Ciutadans s’han mostrat conformes amb què “no s’hagi tocat ni una coma” dels acords amb la patronal. En paraules d’Arrimadas, es votava així un text que “s’assembla poc al que defensaven PSOE i Unidas Podemos”.
S’han sumat també els 4 diputats del PDeCat, que com a hereus del pujolisme fan d’emissaris directes de Foment del Treball. Finalment UPN, la ruptura navarresa del PP que havia justificat el seu suport per ser un “partit d’Estat”, no ha aportat els seus 2 vots. No obstant, sembla ser que "per error" el diputat del PP Alberto Casero ha votat telemàticament a favor, salvant la votació.
El govern ha comptat a més amb els suports de partits regionalistes com el càntabre, els dos de canàries – Coalición Canaria i Nueva Canarias- i Teruel Existe.
També de Más Madrid i Compromís han votat que sí. Des del primer s’han sumat al relat de “recuperació de drets”. Juan Baldoví per part seva, s’ha sumat a la faula difosa per Unidas Podemos que una cambrera de pis passarà a guanyar 5.000 euros més a l’any amb aquesta reforma. Tal com han desmentit advocats laboralistes d’esquerra, la reforma inclou que les subcontractes haurien d’aplicar el conveni sectorial de l’activitat que realitzen. No obstant, aquesta prevalença queda suspesa en cas que la subcontracta en si compti amb un conveni d’empresa, com és previsible que optin totes aquestes patronals ultraexplotadores. En aquest cas la prevalença del sectorial seria només quant a taules salarials, podent fixar la resta de retribucions – com les primes per nocturnitat, festius o hores extres – i condicionis – permisos, descansos o vacances – a la baixa.
Els “nos” han sumat finalment 174 escons. Aquests han inclòs els de l’oposició de dreta del PP, Vox i Foro Asturias. Una posició basada en els seus propis càlculs electorals i de desgast del govern, i que ha estat criticada per la patronal i directius de l’IBEX35, que han sortit a secundar-la públicament, com la presidenta del Santander, Ana Botín. Però com hem vist, a fi de comptes, el PP ha posat erròniament o no el seu "granet de sorra".
I és que, com han reconegut importants dirigents del PP com Aznar o Rajoy la reforma deixa intacta la seva del 2012. L’expresident del govern que la va aprovar es va referir a la de Yolanda Díaz com “uns mínims retocs” i fins i tot, Fàtima Báñez, l’exministra de Treball que la va aprovar, ha fet campanya per a aconseguir el suport de Ciutadans.
D’entre els socis d’investidura han destacat els “nos” dels 13 d’ERC i els 5 d’EH-Bildu. Sobretot perquè, fins avui, han estat els socis preferents per a l’aprovació d’altres grans mesures de tall social-liberal com els Pressupostos o la contrareforma de les pensions que busca allargar l’edat efectiva de jubilació. L’oposició a la reforma del sindicalisme alternatiu, especialment el basc, segurament ha estat una pressió per a evitar l’acord d’EH-Bildu, i les nul·les concessions del govern “progressista” i el bloqueig de la Taula de Diàleg a Catalunya, per a evitar el d’ERC. Encara així totes dues formacions s’han mostrat disposades a mantenir el diàleg i tractar de recuperar la sintonia per a futurs acords.
A ells s’han sumat els “nos” dels 4 de JxCat i els 6 del PNB, que han acabat decidint-se per no secundar-la per la no recuperació de la prevalença del marc autonòmic en la negociació col·lectiva. Per part de la CUP el seu diputat Albert Botrán ha recriminat a les forces del govern de coalició haver malgastat la majoria parlamentària amb la qual comptaven per a portar endavant una derogació real que no hagués d’acontentar la patronal.
El bloc de la investidura ha quedat doncs en la seva majoria per fora de l’acord i PSOE i Unidas Podemos l’estan refent mirant clarament a la dreta en l’equador de la seva legislatura. Una reforma laboral que revalida la precarietat, un pensionazo i un rescat a la banca de 35 mil milions d’euros amb l’operació Sareb. Aquest és l’arrencada de 2022 del govern “progressista”. Un anunci a navegants que les polítiques social-liberals seran la tònica cada vegada més marcada d’ara endavant. Polítiques de dretes que continuen obrint-li el camí a la dreta i l’extrema dreta que no deixen d’ascendir en les enquestes.
El mal menor era això. Un horitzó de rebaixa d’expectatives constants i resignació a les polítiques que demanda la patronal i la UE, mentre les grans empreses s’esperen per a rebre una pluja de milions de 140 mil milions dels Fons NextGeneration.
El sindicalisme alternatiu s’ha oposat a aquesta reforma “fake”, o a aquesta “estafa” com l’han denominat, amb manifestacions en els últims dies en nombroses ciutats. Aquest dijous s’han concentrat davant el Congrés mentre es realitzava el debat i la votació.
🔴 DIRECTE via @iDiarioES |#3F des del #Congreso, @Lucia_Nistal, portaveu de @CRTorg, explica per què la de #YolandaDíaz no és una #DerogacióReal de les #ReformesLaborals del #PP i el #PSOE, sinó una altra #ReformaLaboral més per a la patronal.pic.twitter.com/4i0gqPAC9W
— Esquerra Diari (@EsDiariCat) February 3, 2022
El govern l’ha tirat endavant amb el suport d’una part de la dreta de la cambra, però la lluita no pot acabar aquí. El que s’ha aprovat és abans de res una revalidació del marc legal vigent, que blinda la precarietat, encara que ara en alguns casos aquest encaixi en formes contractuals amb la denominació d’“indefinit” però amb el mateix acomiadament lliure i barat que abans.
Les forces de l’esquerra sindical, que venen avançant en acords d’unitat d’acció en tot l’Estat, tenen per davant la responsabilitat d’explicar i combatre el relat de Yolanda Díaz i la burocràcia sindical que estem davant “una reforma històrica”. Fer crides a assemblees en els centres de treball, reunions d’activistes, que comencin aquesta important tasca, que consultin als treballadors si estan o no a favor que es deroguin les contrareformes laborals que el govern ha volgut deixar intactes, i sobretot, que comenci a organitzar des de baix un moviment per la seva derogació real i per a enfrontar l’aplicació de les mateixes en forma d’ERO, convenis a la baixa i acomiadaments low cost.
