El conseller d’Interior Joan Ignasi Elena destituïa aquesta setmana el fins ara comissari en cap dels Mossos d’Esquadra Josep Maria Estela, intentant tancar una nova crisi al si de la policia autonòmica catalana. Estela és ara substituït per Eduard Sallent com a número u en la cúpula policial.
La crisi, segons els mitjans de comunicació catalans, havia esdevingut per les discrepàncies entre ambdós en quan als criteris per l’elecció de nous comissaris en la "renovació" de l’estructura policial. No obstant, el rerefons de la crisi a la cúpula dels Mossos té el seu origen en l’enfrontament directe entre Estela i Sallent com a veritable comandament de confiança amb la direcció política del cos, encapçalada pel mateix conseller Elena i Pere Ferrer, director de la policia.
Josep Maria Estela va ser nomenat comissari en cap el desembre de 2021. No obstant, tant Joan Ignasi Elena com Pere Ferrer, mantenien la confiança i la línia directa amb Eduard Sallent, número dos fins al moment, saltant-se d’alguna forma la cadena de comandament, segon les últimes informacions als mitjans. Qüestió que el mateix Estela va fer públic i que ha acabat amb el cessament d’aquest.
Però, més enllà de baralles internes en la cúpula de la policia autonòmica, que s’en coneix policialment tant d’Eduard Sallent com de Josep Maria Estela? Qui són els principals comandaments que s’han encarregat d’enfortir la repressió contra el moviment democràtic català, tot seguint les ordres dels dirigients polítics i la línia política del govern de la Generalitat?
Eduard Sallent, el ja nou comissari en cap dels Mossos, ja havia ocupat aquest lloc de màxima resonsabilitat entre el febrer de 2019 i octubre de 2020, moment en el que Josep Lluís Trapero va ser restituït com a major dels Mossos, fins que el va substituïr Estela. Sallent doncs, va ser el màxim responsable policial de la repressió contra les protestes a Catalunya per la sentència del judici contra el procés, conjuntament amb la Policia Nacional.
El 14 d’octubre de 2019, ara fa tot just tres anys, el Tribunal Supremo condemnava per sedició i malversació els líders processistes amb entre 9 i 13 anys de presó. Moments després, milers de joves començanven el que serien gairebé dues setmanes de mobilitzacions en resposta a la sentència. No obstant, a diferència de l’u d’octubre en la que el cos dels Mossos d’Esquadra es van mantenir en un perfil baix i deixant que el pes de la brutal repressió fos a càrrec de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, la línia del govern català va ser la de situar-se al capdavant de la repressió de les protestes.
Tant és així que el per aquell moment conseller d’Interior Miquel Buch, va defensar les càrregues policials dels Mossos, a més de sumar-se a la campanya de criminalització contra una part significativa del moviment independentista català, des del minut zero. Aquella generació 14O farta de la repressió de l’Estat, però també d’anys de processisme.
En total, la repressió dels Mossos d’Esquadra comandats per Eduard Sallent com a màxim responsable policial va deixar un saldo de més de 600 ferits de diferent consideració, a més de practicar-se 215 detencions, de les quals gairebé una quarantena van romandre a presó provisional durant els dies i mesos posteriors. Sens dubte, res allunyat de les actuacions policials a les que també ens tenen acostumats les forces repressives de l’Estat espanyol.
I això és així perque el govern de la Generalitat necessitava d’aquesta mà dura per evitar que l’Estat fes efectives més amenaces contra el govern de Quim Torra i les institucions catalanes, tot en un moment en el que el retorn a l’autonomisme i la desmobilització del moviment independentista dels carrers ja era la línia del govern català d’ençà el 3 d’octubre de 2017.
Precisament, d’ençà aquests dies d’octubre de 2019, la cúpula policial ha actuat, com no podia ser d’altra forma, en consonància amb el full de ruta dels diferents governs catalans, aguditzant l’ofensiva repressiva contra el moviment independentista català, no només amb un govern que es presenta com a acusació particular contra desenes d’independentistes amb causes judicials obertes, sinó també intensificant el paper de policia judicial dels Mossos d’Esquadra en totes aquestes causes. Tant sota el comandament de Sallent, com el de Josep Maria Estela, o entremig el mateix Josep Lluís Trapero.
Sens dubte, sigui la cúpula policial que sigui, el que és evident és que l’actuar dels Mossos d’Esquadra seguirà sent el mateix. Aquell que executa les ordres de la direcció política i que segueixi fil per randa la tornada a l’autonomisme del govern de la Generalitat.
Davant l’ofensiva repressiva i la tornada a la normalitat autonòmica del govern català, és necessari seguir l’esperit de la generació 14O d’aquelles setmanes d’octubre. Tot aixecant una esquerra anticapitalista amb perspectiva de classe i posant dempeus mobilitzazcions als carrers que no estiguin controlades pels mateixos partits processistes.
