El pacte de legislatura multilateral amb diferents formacions polítiques que va permetre a Pedro Sánchez assentar-se a Moncloa obliga l’Executiu a trobar equilibris i socis en cada pas que dona. En aquest escenari Pedro Sánchez i el seu equip s’ha mostrat expert en buscar socis a base de promeses posteriorment incomplertes, o en el millor dels casos, limitades.

En nombrosos moments en els que el govern ha hagut de negociar iniciatives legislatives, ERC ha estat en el centre del debat per no estar d’acord amb l’acció i propostes de govern.

Ara, novament, ERC torna a aixecar la mà i marca límits a aquest pacte de legislatura, assegurant que per a mantenir el seu suport a Sánchez en la segona part de la legislatura, s’hauran de veure “avanços significatius” en la taula de diàleg.

No és la primera vegada que des de la formació catalana condicionen el suport a les propostes legislatives a la inclusió de les seves peticions. Però en aquest cas el seu suport no se centra a tal o tal altra proposta del govern, sinó al seu suport en el que resta de legislatura.

A més, aquest avís apareix en un moment on els temps i les negociacions van a contrarellotge. ERC fa referència a la taula de diàleg, però la veritat és que des de la formació catalana es rebutja també el text de la reforma laboral de Yolanda Díaz, si no s’apliquen canvis substancials.

El mateix Oriol Junqueras s’expressava en aquests termes en dir que "no votarem a favor d’aquesta reforma laboral si no hi ha canvis substancials que millorin el redactat en benefici dels treballadors i les treballadores en la línia del que planteja ERC". Modificacions que es rebutgen des de la patronal i que a més haurien de ser realitzades en el que queda de mes, quan el govern espera la seva aprovació en el Congrés.

És per això que si bé va haver-hi diferències durant la gestió de la pandèmia i especialment per l’aplicació de l’Estat d’alarma, sobre la qüestió audiovisual i el català, sobre l’ampliació del Prat o els pressupostos, l’actual estira-i-arronsa entre el govern de Sánchez i ERC amenaça amb trencar el pacte de legislatura entre totes dues formacions.

Una taula de diàleg sense negociació ni objectius

La taula de diàleg s’ha convertit en l’aposta estratègica d’ERC en el terreny de la baralla pel dret a l’autodeterminació. Una iniciativa que aposta per una solució pacífica i pactada amb el govern central. És a dir, una absoluta quimera.
Si no existeixen avanços “significatius”, com assenyalen des d’ERC, no és només per qüestió de temps i perquè altres assumptes han irromput en l’agenda política amb força, com és indubtablement la crisi del covid, sinó perquè davant no hi ha cap interlocutor.

El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix partit que va estar donant suport a la repressió duta a terme l’1 d’octubre, és el mateix que va avalar el judici farsa als representants polítics i activistes socials del procés i és el mateix que encara, avui dia, persegueix, acusa i condemna a milers d’activistes independentistes que lluiten als carrers pel dret a decidir.

Quins avanços esperaven Junqueras, Aragonès i els seus? No se sap, i de fet en la seva pressió a Moncloa per avanços “significatius” no es donen coordenades clares. Amnistia? Referèndum pactat? Fa temps que no apareixen en les portades ni en les declaracions dels dirigents d’ERC perquè saben de primera mà que això són qüestions innegociables.

Així que, la taula de diàleg sembla més una aposta estratègica que els permeti omplir titulars i apareguin com un govern que lluita per l’autodeterminació, quan en realitat, en la seva pràctica política, és un govern que ha tornat absolutament a l’autonomisme. Com va denunciar molt bé el raper Valtònyc, perseguit per la justícia espanyola, “s’ha passat de barallar per la independència, a barallar pel català en Netflix”.

Amb la seva política autonomista, al més pur estil “pujolista”, des d’ERC s’han assegurat a presentar-se com un soci útil a Moncloa, amb l’objectiu d’aconseguir millors concessions, especialment en el que fa al repartiment dels fons europeus.

Caldrà veure el recorregut que té aquest nou estira-i-arronsa i fins a quin punt ERC es planta. El que és clar és que, tregui concessions o no en el marc de la taula de diàleg, cap d’elles serà un pas efectiu i útil per a avançar en el democràtic dret a decidir del poble català.